Vés al contingut

Ngahuia Te Awekotuku

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNgahuia Te Awekotuku

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Hospital de Rotorua (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
Professor emèrit Universitat de Waikato
2018 –
Catedràtica d'universitat Universitat de Waikato
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicMaoris Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaFeminisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Auckland
Western Heights High School
Rotorua Girls' High School
Universitat de Waikato
Universitat de Hawaii Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaThe sociocultural impact of tourism on the Te Arawa people of Rotorua, New Zealand Modifica el valor a Wikidata (1981 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióacadèmica, investigadora, activista pels drets LGBT, professora d'universitat, escriptora, conservadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Victòria de Wellington
Universitat de Waikato
Universitat Nacional Australiana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMere Whaanga, Ngarino Ellis, Susan Jane Hickey, Keriata Paterson, Shiloh Ann Maree Groot, Shaun Awatere, Byron Malaela Sotiata Seiuli i Mera Penehira Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaLinda Waimarie Nikora Modifica el valor a Wikidata
Premis


Ngahuia Te Awekotuku (Hospital de Rotorua, 1949), abans Ngahuia Volkerling,[1] és una activista lesbiana, feminista, escriptora i investigadora maori especialitzada en la cultura aborigen de Nova Zelanda.[2] És coneguda en part perquè el 1972 se li va denegar un visat per a visitar els Estats Units a causa de la seva sexualitat.[3]

Trajectòria

[modifica]

Vida primerenca i formació

[modifica]

Te Awekotuku va néixer a l'Hospital de Rotorua el 1972,[4] amb ascendència dels iwis Ngati Whakaue (Te Arawa), Tamakaimoana (Tūhoe) i Ngati Mahuta (Waikato).[5][6][4] També té avantpassats samis de Noruega i francesos i alemanys. Va estudiar la primària a St Michael's Primary i la secundària a la Rotorua Girls' High School i a la Western Heights High School.[4] Més tard, va estudiar a la Universitat d'Auckland,[2] a la Universitat de Waikato i a la Universitat de Hawaii.[4] Va centrar la seva tesi de màster en l'escriptora Janet Frame i la seva tesi doctoral en els efectes del turisme en el poble Te Arawa.[7][8]

Activisme

[modifica]

En l'etapa universitària, entre la dècada del 1970 i la del 1980, va formar part del grup d'activisme maori Ngā Tamatoa i es va implicar en el moviment feminista i el moviment social LGBT.[7][2] El 1971, va organitzar una protesta de sis estudiants de la Universitat d'Auckland per la manca d'avenços en matèria d'igualtat de gènere des de l'obtenció del vot a 1893. Simbòlicament, van dur un taüt en una processó funerària fins a l'Estàtua de la Reina Victòria a l'Albert Park. La protesta va rebre certa atenció mediàtica, però no va obtenir resultats. D'altra banda, l'activisme de Te Awekotuku va ser desaprovat per altres dones maoris per avantposar un problema dels «pākehā» a la lluita pels drets dels aborígens. També va rebre crítiques d'algunes feministes, com ara la conservadora Connie Purdue, per voler establir lligams entre el moviment feminista i el lèsbic.[9]

Carrera

[modifica]

Te Awekotuku va treballar en els sectors patrimonial, cultural i acadèmic com a comissària, conferenciant, investigadora i activista. Va cobrir en la recerca qüestions de gènere, museus, modificació corporal, poder i impotència, espiritualitat i rituals.[10] Va ser curadora d'etnologia al Museu Waikato, professora d'història de l'art a la mateixa Universitat d'Auckland i professora d'estudis maoris a la Universitat Victòria de Wellington,[7] com també professora d'investigació i desenvolupament a la Universitat de Waikato.[5] Juntament amb Marilyn Waring, va contribuir amb l'article «Foreigners in our own land» (lit. ‘Estrangers a la nostra terra’) a l'antologia feminista del 1984 Sisterhood Is Global: The International Women's Movement Anthology, editada per Robin Morgan.[11] També s'ha dedicat al llarg de la vida a l'escriptura literària, en què ha destacat per contar la seva experiència com a maori lesbiana en una societat rural i també per haver reimaginat la mitologia maori amb la introducció de presència takatāpui.[2] De fet, se li atribueix haver reencunyat aquest terme juntament amb Lee Smith als anys 80, basant-se en els escrits de Wīremu Maihi Te Rangikāheke.[12] Malgrat que ara és jubilada, encara escriu i orienta estudiants, d'entre els quals destaca Mere Whaanga.[13]

Recerca

[modifica]

La recerca de Te Awekotuku tracta extensament la pràctica tradicional i contemporània dels tā moko, els tatuatges propis dels maoris. El 2007, va signar el llibre Mau Moko: the world of Maori tattoo, en coautoria amb Linda Waimarie Nikora, que parla d'aquest tema; va ser el fruit d'un projecte d'investigació de cinc anys realitzat per la Unitat de Recerca dels Maoris i Psicologia de la Universitat de Waikato, finançat per una subvenció pública del Fons Marsden.[14][15] Així mateix, el 2009, Te Awekotuku i Nikora van rebre una nova subvenció del Fons Marsden de 950.000 dòlars com a investigadores principals de la dita unitat recerca per al projecte «Apakura: the Maori way of death» (lit. ‘Apakura: la manera de morir dels maoris’). També van obtenir 250.000 dòlars addicionals de l'Institut Nacional d'Excel·lència en Recerca Nga Pae o te Maramatanga per a explorar les pràctiques passades i actuals al voltant de tangihanga, els ritus funeraris de la societat maori.[16]

Denegació del visat

[modifica]

El 1972, li van denegar un permís de visita als Estats Units perquè era homosexual.[17] Es creu que podria haver passat perquè en una entrevista televisiva del 1971 s'havia definit com a «dona sàfica».[18] Amb tot, la difusió mediàtica de l'incident va propulsar la formació d'organitzacions per l'alliberament gai a Nova Zelanda.[17][2]

Reconeixements

[modifica]

En la llista d'honors d'Any Nou del 2010, va ser nomenada membre de l'Orde del Mèrit de Nova Zelanda pel seu servei a la cultura maori.[19] El 2017, va rebre una medalla del Museu d'Auckland.[20] El mateix any, també va ser seleccionada per al projecte 150 women in 150 words de la Royal Society Te Apārangi, que commemorava les contribucions de 150 dones al coneixement col·lectiu a Nova Zelanda.[21]

Vida personal

[modifica]

És lesbiana.[3] La seva parella sentimental és Linda Waimarie Nikora.[4]

Obra selecta

[modifica]

Ficció

[modifica]
  • Te Awekotuku, Ngahuia. Tahuri: Short Stories (en anglès). New Women's Press, 1989. ISBN 9780908652426. 

No-ficció

[modifica]
  • Malcolm-Buchanan, Vincent; Te Awekotuku, Ngahuia; Waimarie Nikora, Linda «CLOAKED IN LIFE AND DEATH: Korowai, kaitiaki and tangihanga» ( PDF) (en anglès). MAI Journal, 1, 1, 2012, pàg. 50-60.
  • Moeke-Maxwell, Tess; Waimarie Nikora, Linda; Te Awekotuku, Ngahuia «End-of-Life Care and Māori Whānau Resilience» ( PDF) (en anglès). MAI Journal, 3, 2, 2014, pàg. 140-152.
  • Te Awekotuku, Ngahuia (en anglès) He tikanga whakaaro : research ethics in the Maori community : a discussion paper. Ministeri d'Afers Maoris [Wellington], 1991.
  • Te Awekotuku, Ngahuia. Mana Wahine Maori: Selected Writings on Maori Women's Art, Culture and Politics (en anglès). New Women's Press, 1991. ISBN 9780908652631. 
  • Te Awekotuku, Ngahuia. Mau Moko: The World of Maori Tattoo (en anglès). Nova Zelanda: Penguin Group, 30 setembre 2011. ISBN 978-0143566854. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pride Walks: The Gay Liberation Trail» (en anglès americà). YOUR EX, 04-08-2020. [Consulta: 30 agost 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Smith, Jo. «TE AWEKOTUKU, NGAHUIA». A: Gerstner, David. A. (ed.). Routledge International Encyclopedia of Queer Culture ( PDF) (en anglès). Routledge, 1 març 2006, p. 553. ISBN 9780429236907. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Taonga, New Zealand Ministry for Culture and Heritage Te Manatu. «5. – Lesbian lives – Te Ara Encyclopedia of New Zealand». Teara.govt.nz. Arxivat de l'original el 14 February 2017. [Consulta: 25 febrer 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Nicholas, Jill. «Our People: Ngahuia Te Awekotuku» (en New Zealand English). The New Zealand Herald, 30-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Ngahuia Te Awekotuku – Māori & Pacific Development : University of Waikato». Arxivat de l'original el 7 June 2014. [Consulta: 29 maig 2019].
  6. ↑ King, Michael. Penguin History of New Zealand. Penguin, 5 August 2023, p. 460. ISBN 978-0143018674. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Samdog Design Ltd. «New Zealand Book Council». Arxivat de l'original el 26 November 2012. [Consulta: 29 maig 2019].
  8. ↑ (Tesi), 1 January 1981. 
  9. ↑ Webb-Liddall, Alice. «Five wāhine Māori protestors (who other Māori thought were a pain in the ass)» (en anglès), 02-08-2019. [Consulta: 30 agost 2024].
  10. ↑ «Professor Ngahuia Te Awekotuku». Nga Pae O Te Maramatanga. Arxivat de l'original el 25 December 2015. [Consulta: 25 desembre 2015].
  11. ↑ «Table of Contents: Sisterhood is global». Catalog.vsc.edu. Arxivat de l'original el 8 December 2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
  12. ↑ Hamley, Logan; Groot, Shiloh; Le Grice, Jade; Gillon, Ashlea; Greaves, Lara «“You’re the One That Was on Uncle’s Wall!”: Identity, Whanaungatanga and Connection for Takatāpui (LGBTQ+ Māori)» (en anglès). Genealogy, 5, 2, 04-06-2021, pàg. 54. DOI: 10.3390/genealogy5020054. ISSN: 2313-5778.
  13. ↑ (Tesi), 2012. 
  14. ↑ «Mau Moko – The World of Māori tattoo». University of Waikato, 05-12-2007. Arxivat de l'original el 25 December 2015. [Consulta: 25 desembre 2015].
  15. ↑ , 24-07-2014.
  16. ↑ «Prestigious grant for Waikato Uni research into the Maori way of death». Waikato University, 08-10-2009. Arxivat de l'original el 25 December 2015. [Consulta: 25 desembre 2015].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Birth of the gay movement – Homosexual law reform | NZHistory, New Zealand history online». Nzhistory.net.nz. Arxivat de l'original el 15 October 2016. [Consulta: 25 febrer 2017].
  18. ↑ «A Chronology of Homosexuality in New Zealand – Part 1 – Queer History New Zealand». Arxivat de l'original el 27 July 2013. [Consulta: 6 juny 2014].
  19. ↑ «New Year honours list 2010». Department of the Prime Minister and Cabinet, 31-12-2009. Arxivat de l'original el 4 January 2018. [Consulta: 5 gener 2018].
  20. ↑ «Museum Medals». aucklandmuseum.com. Arxivat de l'original el 17 April 2019. [Consulta: 17 abril 2019].
  21. ↑ «Ngahuia te Awekotuku». Royal Society Te Apārangi. Arxivat de l'original el 11 May 2021. [Consulta: 11 maig 2021].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ngahuia_Te_Awekotuku&oldid=33886563»