Nicholas Hoult

Nicholas Hoult
Biografia
Naixement	(en) Nicholas Caradoc Hoult ; 7 desembre 1989 (35 anys); Wokingham (Anglaterra)
Residència	Huntington Beach
Nacionalitat	Britànic
Religió	Cristià
Formació	Sylvia Young Theatre School ; Sixth Form College, Farnborough (en) ; Ranelagh School (en)
Alçada	1,93 cm
Lateralitat	dretà
Color dels ulls	blau cel
Activitat
Ocupació	actor infantil, actor, actor de veu, productor de cinema, actor de teatre, actor de cinema, productor executiu
Activitat	1996 -
Instrument	Trombó
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2002) Un nen gran; (2013) Memòries d'un zombi adolescent; (2015) Mad Max: fúria a la carretera; (2024) Juror No. 2; (2024) Nosferatu ;
Família
Cònjuge	Bryana Holly
Fills	2
Parents	Anna Neagle, bestia; Herbert Wilcox, besoncle
Premis
	(2019) Premis Satellite; (2018) Premis de la Crítica Televisiva; (2018) premi del Florida Film Critics Circle al millor repartiment; (2013) Premi Teen Choice per al millor actor revelació; (2002, 2013, 2019) premis de l'Online Film & Television Association; (2002) Phoenix Film Critics Society Award for Best Performance by a Youth in a Lead or Supporting Role - Male (en) ; (2002) premis de la Societat de Crítics de Cinema de Phoenix ;

Nicholas Caradoc Hoult (Wokingham, Anglaterra, 7 de desembre de 1989) és un actor i productor de cinema britànic.

Ha demostrat ser un actor versàtil que sempre busca creuar nous límits amb les seves interpretacions, des del seu inici en l'actuació als tres anys d'edat.^[1] En la seva filmografia inclou papers protagonics en grans produccions, treballs en produccions convencionals i papers protagonics en projectes independents, a la indústria cinematogràfica nord-americana i a la britànica. El seu començament en el setè art es va donar en interpretar amb onze anys Marcus a Un nen gran (2002) —anteriorment, havia gravat diversos episodis en sèries de televisió britàniques i va debutar en la pel·lícula Intimate Relations (1996). — Des d'aleshores, el seu llegat no ha deixat d'estendre's, intervenint en sèries i pel·lícules. Als seus 17 anys dona vida al personatge Tony Stonem a la sèrie britànica Skins (2007-2008), paper que l'ajuda a fer la transició d'actor infantil a papers més foscos a la indústria del cinema, aconseguint èxit i reconeixement.^[2] No seria fins a una dècada més tard, que tornaria a una sèrie per interpretar l'emperador Pere III de Rússia a The Great (2020-2023) que li atorgá nominacions a dos Premis Globus d'Or i un Premis Primetime Emmy. El seu salt a Hollywood comença amb el drama A Single Man (2019), pel qual va obtenir una nominació als Premis BAFTA. Entre el seu destacat repertori filmogràfic consta la pel·lícula d'acció Mad Max: fúria a la carretera (2015) en què va donar vida a Nux i la pel·lícula Young Ones (2014); les pel·lícules de fantasia Lluita de titans (2010) i Jack, el matagegants (2013); les pel·lícules de superherois X-Men: Primera generació (2011), X-Men: Days of Future Past (2014), X-Men: Apocalypse (2016) i X-Men: Dark Phoenix (2019) en què va interpretar el mutant Hank McCoy; les pel·lícules biogràfiques Rebel in the Rye (2017) i Tolkien (2019); les comèdies romàntiques Memòries d'un zombi adolescent (2013) i Equals (2015); les comèdies negres Kill your friends (2015), The Favourite (2018), The Menu (2022) i Renfield (2023); les pel·lícules dramàtiques Dark Places (2015), Sand Castle (2017), La guerra dels corrents (2019), True History of the Kelly Gang (2019); The Banker (2020); Juror #2 (2024) i la pel·lícula de terror gòtic Nosferatu (2024).

Hoult també és un actor de veu, proporcionant la seva veu a narracions, audiollibres i diferents personatges animats; com al personatge animat d'Ace a la pel·lícula Futbolín (2013), al conill Fiver a la minisèrie britànica Watership Down (2018), al personatge de Patrick a la stop-motion per a adults Crossing Swords (2020-2021) o al personatge de Jon Arbuckle a la pel·lícula animada Garfield: La pel·lícula (2024).

Al teatre Trafalgar Studios de Londres protagonitza l'obra New Boy el 2009.^[3] És citat a la llista anual Forbes - 30 Under 30 el 2012.^[4] Protagonitzá un vídeo musical de The Rolling Stones en 2023.^[5] És membre de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinemogràfic nord-americana^[6] i posseeix la seva pròpia productora cinematogràfica coneguda com a Dead Duck Films.^[7]

Filmografía seleccionada

1996: Intimate Relations
2002: Un nen gran (About a Boy)
2005: Wah-Wah
2005: The Weather Man
2007: Skins (Serie)
2009: A Single Man
2010: Lluita de titans (Clash of the Titans)
2011: X-Men: First Class
2013: Memòries d'un zombi adolescent (Warm Bodies)
2013: Jack, el matagegants (Jack the Giant Slayer)
2014: Young Ones
2014: X-Men: Days of Future Past
2015: Mad Max: fúria a la carretera (Mad Max: Fury Road)
2015: Kill your friends
2015: Dark Places
2016: Equals
2016: X-Men: Apocalypse
2016: Autobahn
2017: Rebel in the Rye
2017: Sand Castle
2017: La guerra dels corrents (The Current War)
2017: Newness
2018: The Favourite
2018: Watership Down (Miniserie; veu)
2019: X-Men: Dark Phoenix
2019: Tolkien
2019: True History of the Kelly Gang
2020: The Great (Serie)
2020: The Banker
2020: Crossing Swords (Serie; veu)
2021: Those Who Wish Me Dead
2022: The Menu
2023: Renfield
2024: Garfield: La pel·lícula (The Garfield Movie; Veu)
2024: Nosferatu
2024: The Order
2024: Jurat número 2 (Juror #2)
2025: Superman
TBA: The One

Referències

↑ «Nicholas Hoult, el ‘niño actor’ versátil que se codea con la jet set de los actores británicos» (en castellà). Madrid: Kinotico, 16-04-2023. [Consulta: 10 desembre 2023].
↑ «Tony de Skins cumple 32 años: Así se ve hoy Nicholas Hoult» (en castellà). España: Rock and Pop, 07-12-2021. [Consulta: 10 desembre 2023].
↑ «Skins’ Nicholas Hoult Stars as West End New Boy» (en anglès). Londres: Editorial Staff, 14-11-2008.
↑ «Nicholas Hoult» (en anglès). EE.UU.: Forbes 30 Under 30, 2012.
↑ Alexis Paiva Mack. «Nicholas Hoult, l'actor en ascens que protagonitza el nou vídeo de The Rolling Stones» (en espanyol). La Tercera, 25-12-2023.
↑ «Acadèmia Óscar estén invitacions a 398 celebritats» (en anglès). Llatinoamèrica: Diariolasamericas, 2023.
↑ «Huzzah! Nicholas Hoult And His Dead Duck Films Signs First-Look TV Deal With ‘The Great’ Producers MRC Television And Civic Center Media» (en anglès). Hollywood: Dead Line, 31-03-2021. [Consulta: 10 desembre 2023].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicholas Hoult

[1] «Nicholas Hoult, el ‘niño actor’ versátil que se codea con la jet set de los actores británicos» (en castellà). Madrid: Kinotico, 16-04-2023. [Consulta: 10 desembre 2023].

[2] «Tony de Skins cumple 32 años: Así se ve hoy Nicholas Hoult» (en castellà). España: Rock and Pop, 07-12-2021. [Consulta: 10 desembre 2023].

[3] «Skins’ Nicholas Hoult Stars as West End New Boy» (en anglès). Londres: Editorial Staff, 14-11-2008.

[4] «Nicholas Hoult» (en anglès). EE.UU.: Forbes 30 Under 30, 2012.

[5] Alexis Paiva Mack. «Nicholas Hoult, l'actor en ascens que protagonitza el nou vídeo de The Rolling Stones» (en espanyol). La Tercera, 25-12-2023.

[6] «Acadèmia Óscar estén invitacions a 398 celebritats» (en anglès). Llatinoamèrica: Diariolasamericas, 2023.

[7] «Huzzah! Nicholas Hoult And His Dead Duck Films Signs First-Look TV Deal With ‘The Great’ Producers MRC Television And Civic Center Media» (en anglès). Hollywood: Dead Line, 31-03-2021. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]