Nicolás Fernández de Moratín
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juliol 1737 Madrid |
| Mort | 11 maig 1780 (42 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, comediant |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Fills | Leandro Fernández de Moratín |
Nicolás Fernández de Moratín (Madrid, 20 de juliol de 1737 - Ibid. 11 de maig de 1780) va ser un poeta, prosista i dramaturg espanyol, pare del també dramaturg Leandro.
Biografia
[modifica]Va néixer a Madrid, en una família d'origen asturià.[1] Va estudiar a La Granja (Segòvia) i en el col·legi dels jesuïtes a Calataiud, i posteriorment Dret a la Universitat de Valladolid. Va exercir l'advocacia a Madrid i va entrar al servei de la reina Isabel de Farnese com ajudant de guardajòies.
Va ser membre de la tertúlia de la Fonda de Sant Sebastià, a la qual també assistien José Cadalso, Tomás de Iriarte i Ignacio López de Ayala, i on només es permetia parlar de «teatre, toros, amors i versos». Va ser soci també de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de Madrid, i de l'Acadèmia Romana dels Árcades amb el sobrenom de «Flumisbo Thermodonciaco». Des del 1773 va exercir la càtedra de Poètica del Col·legi Imperial de Madrid.
En 1764, per donar a conèixer els seus versos, va publicar el diari El Poeta. A l'any següent va publicar un extens poema didàctic, de tema cinegètic, titulat La Diana o arte de la caza (La Diana o art de la caça). Va ser probablement a principis de la dècada següent quan va compondre un altre poema didàctic, de to burlesc, l'Arte de las putas o Arte de putear (Art de les putes o Art de putejar), que va circular manuscrit, i va ser publicat per primera vegada el 1898, més de cent anys després de la seva mort.
La seva obra teatral comprèn una comèdia, La petimetra (1762), i tres tragèdies: Lucrecia (1763), Hormesinda (1770) i Guzmán el Bueno (1777). Concebia el teatre, dins dels ideals del neoclassicisme, com a escola de formació ètica, i va participar en les controvèrsies que en l'època van tenir lloc sobre el teatre clàssic espanyol en els seus tres fullets Desengaños al teatro español (Desenganys al teatre espanyol) (1762-1763).
Va ser un dels pocs intel·lectuals del segle xviii interessats en la tauromàquia. Un dels seus poemes més coneguts és el titulat Fiesta de toros en Madrid (Festa de toros a Madrid), escrit en quintilles. Va dedicar una oda pindàrica al torero Pedro Romero titulada Canción a Pedro Romero (Cançó a Pedro Romero), on mostra un estil popular, fluid i senzill. Sobre el tema taurí va escriure també, en prosa, el fullet Carta histórica sobre el origen y progresos de las fiestas de toros en España (Carta històrica sobre l'origen i progressos de les festes de toros a Espanya) (1777).[2] Pòstum va aparèixer, editat pel seu fill, el seu poema heroic Las naves de Cortés destruidas (Les naus de Cortés destruïdes) (1785), compost en 1777 per a un concurs de la Reial Acadèmia, però que no va obtenir cap premi. El mateix Leandro va tornar a editar a Barcelona el 1821 unes Obras póstumas (Obres pòstumes) del seu pare molt retocades per ell.[3]
Un epigrama
[modifica]D'entre els seus epigrames, es popularitzaria el titulat Sin saber estudiar (Saber sense estudiar):
| « |
Admiróse un portugués |
» |
Obra
[modifica]- La Petimetra. Madrid: Viuda de Juan Muñoz, 1762.
- Desengaños al teatro español. Madrid: 1762-1763.
- Lucrecia. Madrid: José Francisco Martínez Abad, 1763.
- La Diana, o arte de la caza. Madrid: 1765.
- Hormesinda. Madrid: Pantaleón Aznar, 1770.
- Guzmán el Bueno. Madrid: Antonio de Sancha, 1777.
- Arte de las putas. Madrid: 1898.
Referències
[modifica]- ↑ En realitat, va ser el seu avi, Domingo Fernández de Moratín, qui procedia d'Astúries, de la localitat de Moratín, al municipi de Salas, d'on es va traslladar a viure a Madrid en 1650. Així apareix reflectit en un manuscrit de la Biblioteca Nacional d'Espanya publicat parcialment per primera vegada el 1897 per Emilio Cotarelo y Mori en la seva obra Iriarte y su época (p. [519]-524).
- ↑ Carta histórica sobre el origen y progresos de las fiestas de toros en España (1777) - Fernández de Moratín, Nicolás, 1737-1780 (castellà)
- ↑ «La obra de Nicolás Fernández de Moratín revisada por su hijo Leandro: el autógrafo de las Obras póstumas conservado en la biblioteca madrileña de Bartolomé March». Anales de Literatura Española, núm. 9 (1993), Ali, 1993.
Bibliografia
[modifica]- Bennassar, Bartolomé. Histoire de la tauromachie (en francès). París: Desjonqueres, 1993. ISBN 2-904227-73-3.
- Maudet, Jean-Baptiste. Terres de taureaux. Les jeux taurins de l'Europe à l'Amérique (en francès). Madrid: Casa de Velasquez, 2010. ISBN 8496820378.
- Testas, Jean. La Tauromachie (en francès). París: PUF, 1974.
- Refilon. L'Évolution de la tauromachie du Cid Campeador à Luis Miguel Dominguín (en francès). París: Gründ, 1960.