Vés al contingut

Nicolaes van Verendael

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicolaes van Verendael
Biografia
Naixement19 febrer 1640 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1691 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Anvers Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNatura morta Modifica el valor a Wikidata
Garlanda envoltant a la Mare de Déu, oli sobre coure, 81 x 65 cm, Madrid, Museu del Prado

Nicolaes van Verendael o Veerendael (1640-1691), va ser un pintor barroc flamenc especialitzat en la pintura de natures mortes i garlandes influït per Daniel Seghers, que normalment col·laborava amb altres artistes tot afegint natures mortes a les seves composicions.[1] També és conegut per les seves singeries, pintures on apareixen mones i micos vestits com els humans i actuant com aquests.[2]

Biografia

[modifica]

Batejat a Anvers el 19 de febrer de 1640,[3] es va formar al costat del seu pare i fou admès al gremi de Sant Lluc l'any 1657 com a mestre lliure.[4][3] Malgrat la bona reputació que tenia entre els artistes del moment, van Verendael mai va estar lliure de problemes financers i era un treballador lent, vivint sempre una vida modesta al costat de la seva esposa Catharina van Baeren, filla de l'escultor Mattheus van Beveren, i els seus 11 fills, l'últim dels quals pòstum a l'artista.[5]

Van Verendael va col·laborar amb altres pintors com Jan Davidsz de Heem, corresponent-li les flors d'una vanitas pintada per aquell, conservada a Múnic. També una natura morta de cuina amb diversos adorns florals de la Gemäldegalerie Alte Meister de Dresden apareix signat conjuntament per Verendael, a qui es deuen les flors, Carstian Luyckx, responsable de les peces de caça, i David Teniers II, a qui correspondrien els elements arquitectònics i l'interior de la cuina.[6]

Vers el final de la seva carrera, van Verendael va abandonar la realització de representacions aïllades de flors per centrar-se en l'elaboració de composicions més complexes, principalment natures mortes amb ornamentació floral. Paral·lelament, la seva paleta va evolucionar cap a tonalitats més marronoses i la seva tècnica es feu més transparent. Entre els seus deixebles s'hi pot comptar Jerome Scharemberg i probablement Jan Battist Moren.[7]

Referències

[modifica]
  1. Nicolaes van Verendael Arxivat 2023-12-15 a Wayback Machine., Netherlands Institute for Art History
  2. Bert Schepers, Monkey Madness in Seventeenth-Century Antwerp, a: The Rubenianum Quarterly, 2012 2, p. 5
  3. 3,0 3,1 Frans Jozef Peter Van den Branden, Geschiedenis der Antwerpsche schilderschool, Antwerpen, 1883, p. 1141-1143
  4. Els Vermandere. Veerendael, Nicolaes van. Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web. 29 setembre 2016
  5. Mattheus van Beveren, Netherlands Institute for Art History
  6. Fitxa de l'obra a RKD[Enllaç no actiu].
  7. «Verendael, Nicolaes van - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 16 desembre 2017].