Nicolas Dupont-Aignan

Nicolas Dupont-Aignan
	;
Biografia
Naixement	7 març 1961 (63 anys); 15è districte de París (França)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	22 juny 2022 – ; Legislatura: setzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Essonne's 8th constituency (en) ; Electe a: élections législatives de 2022 dans l'Essonne (fr)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	21 juny 2017 – 21 juny 2022 ; Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Essonne's 8th constituency (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	20 juny 2012 – 20 juny 2017 ; Legislatura: catorzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Essonne's 8th constituency (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	20 juny 2007 – 19 juny 2012 ; Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Essonne's 8th constituency (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	19 juny 2002 – 19 juny 2007 ; Legislatura: dotzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Essonne's 8th constituency (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	12 juny 1997 – 18 juny 2002 ; Legislatura: onzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Essonne's 8th constituency (en)
Mayor of Yerres (en)
	25 juny 1995 – 23 juliol 2017 – Olivier Clodong →
Dades personals
Formació	Institut d'Estudis Polítics de París (–1982); Escola Nacional d'Administració ; Universitat París-Dauphine ; Établissement La Rochefoucauld
Alçada	1,81 m
Activitat
Lloc de treball	Yerres ; París
Ocupació	polític, executiu del servei públic
Partit	Debout la France ; Reagrupament per la República ; Unió per a un Moviment Popular ; Reagrupament per França
Participà en
2019	Fête de la Courtoisie
Premis
	(2001) Jove Líder de l'Fundació Francoamericana ;
Lloc web	blog.nicolasdupontaignan.fr

Nicolas Dupont-Aignan (París, 7 de març de 1961) és un funcionari i polític francès.^[1]

Fill de Jean-Louis Dupont, un viticultor i veterà de la Segona Guerra Mundial que va escapar d'un camp de prisoners de guerra alemany.^[2] and Colette Aignan.^[3]^[4] Va ser successivament un membre de l'Agrupació per la República, la Reagrupament per França i la Unió per un Moviment Popular, abans de fundar (el 1999) i presidir Debout la France (França, en peus), partit gaullista i sobiranista.^[5]

Ha sigut alcalde de Yerres (Essonne) i membre del departament. Candidat presidencial en 2012 i 2017, va obtenir respectivament 1,79% i el 4,70% dels vots emesos. Va fer costat a Marine Le Pen per a la segona ronda de les eleccions de 2017 i de 2022.^[6]

Referències

↑ «Nicolas Dupont-Aignan». assemblee-nationale.fr. [Consulta: 30 abril 2017].
↑ «Nicolas Dupont-Aignan» (en francès). Le Huffington Post. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2018. [Consulta: 20 abril 2018].
↑ «Listing des articles : – Orange Actu» (en francès). Orange Actualités. [Consulta: 20 abril 2018].
↑ magazine, Le Point «Nicolas Dupont-Aignan en deuil» (en francès). Le Point, 29-04-2017.
↑ «Le CV de Nicolas Dupont-Aignan». . Arxivat 9 de març 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 23 abril 2022].
↑ «Defeated first-round candidate Dupont-Aignan endorses Le Pen for French president». Reuters, 28-04-2017.

[1] «Nicolas Dupont-Aignan». assemblee-nationale.fr. [Consulta: 30 abril 2017].

[2] «Nicolas Dupont-Aignan» (en francès). Le Huffington Post. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2018. [Consulta: 20 abril 2018].

[3] «Listing des articles : – Orange Actu» (en francès). Orange Actualités. [Consulta: 20 abril 2018].

[4] zine, Le Point «Nicolas Dupont-Aignan en deuil» (en francès). Le Point, 29-04-2017.

[5] «Le CV de Nicolas Dupont-Aignan». . Arxivat 9 de març 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 23 abril 2022].

[6] «Defeated first-round candidate Dupont-Aignan endorses Le Pen for French president». Reuters, 28-04-2017.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]