Nicolau de Manalt i de Tallaloques
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Perpinyà (Catalunya del Nord)  |
| Mort | 1688 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
Nicolau de Manalt i de Tallaloques (Perpinyà, segle xvii - Perpinyà, 1688) va ser un advocat i polític rossellonès.
Biografia
[modifica]Descendia d'una família de burgesos nobles de Perpinyà [1] establerta a Perpinyà a la fi del segle xvi, i era fill [2] de Jaume Manalt i Darnach, nascut vers el 1580, doctor en dret i burgès honrat de Perpinyà el 1619. Advocat, en Nicolau va ser designat per Raimon de Bas [3] jutge de segona apel·lació per al Conflent i la Cerdanya el 16 de maig del 1642. Fou membre[4] de l'Audiència Reial. Després del Tractat dels Pirineus, Lluís XIV creà el Consell Sobirà del Rosselló per al govern [nt 1] de la nova regió francesa (1660), i Manalt fou el sol rossellonès (la resta eren catalans del sud) elegit per a ser-ne part, amb categoria de conseller laic. Com a conseller, portà la investigació per la mort d'Emmanuel de Saint-Denis; causada aparentment per una relació extra-matrimonial, l'afer acabà involucrant [5] elements de la resistència anti-francesa vinculats a la noblesa nord-catalana.
Com a recompensa per haver passat al partit francès, Lluís XIV li havia donat [3] el 26 de novembre del 1654, les rendes de les propietats familiars de Maria Baldo, esposa de Josep Taqui [nt 2]
Formà una extensa i erudita biblioteca[1] amb llibres en català, llatí i francès, i encara en altres llengües, sobre temes de dret, teologia i literatura.
Notes
[modifica]- ↑ El Consell Sobirà feia funcions semblants a les d'un parlament de l'Ancien Régime: fer justícia en darrera instància, portar el registre de les disposicions reials i tenir cura que aquestes es respectessin. Compartia funció governativa amb l'intendent del Rosselló (Charles Macqueron, del 1661 al 1669; Étienne Carlier, 1670-1676; Germain Michel Beaulieu de Camus, 1676-1681; Ramon de Trobat, 1681-1698) i, en tractar-se d'una província de frontera, amb les autoritats militars de la regió [2]
- ↑ Josep Taqui i Pals era membre d'una família de la petita noblesa rossellonesa. Com altres membres de la família Taqui, prengué partit contra la dominació del Rosselló per part de Lluís XIV, i les seves propietats foren confiscades i atorgades el 1653 a Joan de Margarit, abat de Cardona, i a Lluís Bataller, ciutadà honrat de Barcelona. Les propietats de la seva segona esposa, Maria Baldo, igualment d'una família desafecta al rei francès, van ser donades a Nicolau Manalt. Després del tractat dels Pirineus, Josep Taqui fixà el 1660 residència a Montblanc.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 346. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ 2,0 2,1 Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel «Felip IV o Lluís XIV? El dilema de la noblesa catalana al Rosselló». Pedralbes, revista d'història moderna, vol. 18, núm. 2, 1998, pàg. 97-104.
- ↑ 3,0 3,1 Alart, Bernard. Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales. Archives civiles série B.. París: Paul Dupont, 1886, p. 274-275, 278-279.
- ↑ Morro i Marcé, Mateu «Els Tallaloca de Mallorca i del Rosselló». Coanegra, núm. 275, 4-2009, pàg. 36.
- ↑ Stewart, David. Assimilation and Acculturation in Seventeenth-Century Europe. Roussillon and France, 1659-1715. Westport, CT: Greenwood Press, 1997, p. 87-88 (Contributions to the study of world history, 57). ISBN 0313300453.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 605. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)