Nicole Brossard

Nicole Brossard

(2013)
Biografia
Naixement	27 novembre 1943 (81 anys) Montreal (Quebec)
Residència	Montreal
Formació	Universitat de Montreal Universitat del Quebec a Mont-real
Activitat
Ocupació	poetessa, novel·lista, realitzadora, activista pels drets de les dones, escriptora, directora de cinema
Membre de	Royal Society del Canadà
Obra
Localització dels arxius	BAnQ Vieux-Montréal (en)
Premis
(2023)  Grand Prix de la Maison de Poésie (fr) (2018)  Company de l'Ordre des arts et des lettres du Québec (2013)  Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec (2006)  Premi Molson (2003)  W. O. Mitchell Literary Prize (en) (1991)  Premi Athanase-David (1974)  Premis literaris del Governador General  Oficial de l'Orde del Canadà

Nicole Brossard (Montreal, 27 de novembre de 1943), Orde del Canadà, és una poeta i novel·lista francocanadenca.

Viu a Outremont, un districte residencial de Mont-real, Canadà.

Biografia

Escrigué la primera obra en 1965, Aube à la saison. El poemari L'Eco bouge marcà un trencament en l'evolució de la seua poesia que incloïa una participació oberta en esdeveniments culturals (com recitals de poesia). El 1975, participa en una reunió d'escriptors sobre dones, un punt que marca una funció d'activista en la lluita feminista i com a poeta: esdevé més personal en to i subjectivitat. Hi ha dos pols en la seua escriptura, estètic i polític: d'una banda el seu modernisme i avantguardisme i d'altra el vessant sensual i activista que mostra espectacles compromesos amb consciència feminista.

Brossard fundà un periòdic feminista, Les têtes de pioches, i escrigué l'obra Le nef des sorcières (1976). El 1982, funda l'editorial L'Intégrale éditrice.

Els arxius Nicole Brossard són al centre de Mont-real, a la Biblioteca i Arxiu Nacional del Quebec.

Bibliografia seleccionada

• Aube à la saison - 1965
• Mordre en sa Silla - 1966
• L'écho bouge pretendent - 1968
• Suite logique - 1970
• Un livre - 1970
• Le Centre blanc - 1970
• Mécanique jongleuse - 1974
• La partie vierte le tout - 1975
• Le Chapitre effrité - 1977
• Le sens Aparent - 1980
• Amants - 1980
• Revista intime - 1984
• Domaine d'écriture - 1985
• La lettre aérienne - 1985
• Le désert mauve - 1987
• L'amer - 1988
• La nuit verte du parc labyrinthe - 1992
• Barroc d'aube - 1995
• Vertige de l'avant-scène - 1997
• Au présent des Venes - 1999
• Musée de l'os et de l'eau - 1999
• Hier - 2001
• Cahier de Roses & de civilitation - 2003

Dramatúrgia

• L'écrivain in La nef des sorcières