Nike Wagner
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1945 (79 anys) Überlingen (Alemanya) |
| Formació | Universitat Northwestern |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de teatre, compositora |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Louise Wagner |
| Pares | Wieland Wagner i Gertrud Reissinger |
| Premis | |
| |
Nike Wagner (pronunciació alemanya: [ˈniːkə ˈvaːɡnɐ]) [1] (nascuda el 9 de juny de 1945) és una dramaturga, gestora artística i autora alemanya. Va dirigir el festival Kunsfest Weimar, i ha estat directora del Beethovenfest des del 2014 fins al 2021. Filla de Wieland Wagner, és una besnéta de Richard Wagner i una rebesnéta de Franz Liszt.[2] Ha escrit llibres dedicats a la família Wagner i a la seva influència cultural i política.
Biografia i carrera professional
[modifica]Nike Wagner va néixer a Überlingen a la riba del llac de Constança, a Alemanya, filla de Wieland Wagner i de la coreògrafa Gertrud Reissinger.
La seva infantesa i joventut va transcórrer a la residència de la família Wagner, Wahnfried, a Bayreuth,[3] fins a la mort del seu pare el 1966, després de la qual el seu oncle, Wolfgang Wagner, va fer taxar el valor de la casa i va demanar a la vídua que pagués el lloguer corresponent.[4]
Va estudiar musicologia, literatura i art dramàtic a Berlín,[3] i es va doctorar a la Northwestern University d'Evanston, Illinois, el 1980, amb un tesi dirigida per Erich Heller.
És autora d'un estudi sobre la figura de Karl Kraus (Geist und Geschlecht: Karl Kraus und die Erotik der Wiener Moderne, Frankfurt del Main, Suhrkamp, 1982; un treball basat en la seva tesi doctoral) i un altre sobre la família Wagner (The Wagners: The Dramas of a Musical Dynasty, Princeton, Nova Jersey, Princeton University Press, 2001).
Un article seu qüestionant la conveniència de les subvencions públiques concedides a esdeveniments culturals molt selectius, en general, i al Festival de Bayreuth, en particular (actualment prop de 6,5 milions de dòlars l'any), amb el títol Im Fadenkreuz der Kulturpolitik,[5] va generar molta polèmica a Alemanya.
El 1999 Nike Wagner va esdevenir membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung, i n'és vicepresidenta des de 2011.[3]
Àcidament crítica amb la llarga governança del seu oncle Wolfgang Wagner, i com a membre de la família, el 1999 i el 2008 va presentar la seva candidatura per a substituir-lo en la direcció del Festival de Bayreuth, la primera vegada juntament amb Peter Ruzicka i la segona amb Gérard Mortier,[6] candidatures que van ser desestimades.[7]
El 2004, Nike Wagner es va convertir en directora del Kunstfest Weimar, i el cicle de festivals els va anomenar Pèlerinages en honor de Liszt. Va renunciar al càrrec el setembre de 2013.
El 2013, va ser nomenada directora del Beethovenfest,[8] i va assumir aquest càrrec el gener de 2014.[9] En l'exercici del càrrec ha volgut posar èmfasi en la relació de Beethoven en Wagner, mostrant la influència del músic de Bonn en les primeres composicions del seu besavi.[7] Els festivals van centrar la seva atenció no tant en les simfonies com en la música de cambra, sovint posant-la en contrast amb les obres contemporànies del gènere.[10] El 2021 va finalitzar el seu contracte.
Altres activitats
[modifica]- Bonner Akademie für Forschung und Lehre praktischer Politik (BAPP), membre del Patronat [11]
- Deutsche Bank, membre del Consell Assessor (des de 2017) [12]
- Institut Goethe, membre del Comitè de la Medalla Goethe[13]
Altres publicacions
[modifica]- Nike Wagner, et al., Mann, sei nicht so hysterisch (Múnic, Matthes und Seitz, 1991).
- Nike Wagner, Wagner-Theater (Frankfurt del Main, Insel-Verlag, 1998).
- Nike Wagner, Traumtheater: Szenarien der Moderne (Frankfurt del Main, Insel-Verlag, 2001).
Reconeixements
[modifica]- 1999: membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung
- membre de la Literaturklasse de la Sächsische Akademie der Künste
- 2012: Professor honorari de la Pädagogische Hochschule Heidelberg[14]
- 2013: Orde del Mèrit de l'Estat Lliure de Turíngia
Referències
[modifica]- ↑ Duden Aussprachewörterbuch (en alemany). 6. Mannheim: Bibliographisches Institut & F.A. Brockhaus AG, 2006. ISBN 3-411-04066-1.
- ↑ Anastassia Boutsko «Nike Wagner on her great-great grandfather Liszt». Deutsche Welle, 20-10-2011 [Consulta: 28 juny 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Nike Wagner». Beethovenfest. Arxivat de l'original el 4 novembre 2016. [Consulta: 4 novembre 2016].
- ↑ Kurbjuweit, Dirk. (12 April 2013). ' Wagner's Dark Shadow: Can We Separate the Man from His Works?' Spiegel Online. (Germany),
- ↑ Wagner, Nike «Im Fadenkreuz der Kulturpolitik (En el punt de mira de la política cultural)». Cicero: Magazin für politische Kultur, 7-2006.
- ↑ «Nike Wagner und Mortier erläutern ihr Konzept». Frankfurter Allgemeine Zeitung, 27-08-2008.
- ↑ 7,0 7,1 Ivan Hewett «Nike Wagner: I was bitter at my Bayreuth ousting / Defeated in the battle to rule Bayreuth, Nike Wagner has moved on to Beethoven». , 15-08-2014 [Consulta: 4 novembre 2016].
- ↑ Marita Berg , 24-05-2013 [Consulta: 28 juny 2015].
- ↑ Rick Fulker , 27-09-2013 [Consulta: 28 juny 2015].
- ↑ «Beethovenfest Bonn / Beethoven von Wagner frisch entstaubt» (en alemany). Deutschlanfunk, 04-10-2015. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ Board of Trustees Bonner Akademie für Forschung und Lehre praktischer Politik (BAPP).
- ↑ Members of the Regional Advisory Board, 2017 Arxivat 2017-07-17 a Wayback Machine. Deutsche Bank.
- ↑ Organization Goethe Institute.
- ↑ PH Heidelberg bestellt Dr. Nike Wagner als Honorarprofessorin PDF