Vés al contingut

Nikita Vitiúgov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNikita Vitiúgov

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Nom originalНикита Витюгов
Biografia
Naixement4 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRússia Rússia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaRússia (–2023)
Anglaterra (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs
Què? On? Quan? Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (2006)
Gran Mestre Internacional (2007) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.751 (2019)<
Identificador FIDE4152956 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- SV Wattenscheid
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2010Olimpíada d'escacs de 2010 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2006)
Campió de Rússia (2021)
FIDE: 4152956 ChessGames: 54643 365Chess: Nikita_Vitiugov Chess.com: nikita-vitiugov OlimpBase homes: x51b7dxg
Facebook: vitiugov.nikita X: N_Vitiugov Modifica el valor a Wikidata

Nikita Kiríllovitx Vitiúgov (en rus: Никита Кириллович Витюгов); (nascut el 4 de febrer de 1987 a Sant Petersburg) és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2006.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2731 punts, cosa que en feia el jugador número 4 (en actiu) de Rússia,[2] i el 19è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2747 punts, a la llista de març de 2014 (posició 17 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició

[modifica]

El 2005 Vitiúgov fou subcampió d'Europa Sub-18, i Campió de Rússia Sub-18. El 2006 va ser subcampió del Campionat del món juvenil a Erevan,[4] subcampió de Rússia Sub-20, i fou 11è a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[5]

El 2007 fou novament subcampió del Campionat de Rússia Sub-20, i fou 4t a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[6] El 2008 fou quart a les superfinals del Campionat de Rússia, i empatà al primer lloc amb Borís Sàvtxenko al torneig de Rønne. El 2009 fou tercer a la Superfinal del Campionat de Rússia, rere Aleksandr Grisxuk i Piotr Svídler. Fou membre de l'equip rus que va guanyar la medalla d'or al Campionat del món per equips celebrat el 2009 a Bursa, on, com a segon suplent, va puntuar un 91,7% (+5 =1 -0),[7] i va guanyar a més la medalla d'or individual al seu tauler.[8] El 2011, empatà als llocs 1r-3r amb Ievgueni Tomaixevski i Le Quang Liem a l'Aeroflot Open.[9]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[10][11] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Vladímir Potkin (1½-2½).[12]

El gener de 2013 va guanyar el fort Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters, amb vuit punts, per davant de Maxime Vachier-Lagrave, Sandipan Chanda i Nigel Short.[13] Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi empatà als llocs 4t a 8è, amb 4½/9 punts.[14] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[15] on va tenir una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Aleksandr Morozévitx 3½-4½.[16]

L'octubre de 2019 fou vuitè al fort Gran Torneig Suís de la FIDE de 2019 a l'Illa de Man (el campió fou Wang Hao).[17]

El febrer de 2020 va competir al Festival Internacional d'Escacs de Praga, un torneig round-robin de categoria XIX amb deu jugadors, i hi acabà sisè, amb 4.5/9 (el campió fou Alireza Firouzja).[18]

Llibres

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Nota biogràfica de Nikita Vitiúgov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 30 agost 2010].
  2. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 4 desembre 2021].
  3. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nikita Vitiúgov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 4 març 2014].
  4. ↑ El campió fou l'armeni Zavèn Andriasian: «Chess News - Shen Yang i Zavèn Andriasian, Campions del món júnior.». ChessBase.com, 2006. [Consulta: 30 agost 2010].
  5. ↑ Russian Chess Federation - Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia
  6. ↑ FIDE Archive - Dades de torneigs de gener 2007
  7. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  8. ↑ Crawley, Gavin. «Bursa: Russia wins Gold, USA Silver, India Bronze». ChessBase, 13-01-2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  9. ↑ «Aeroflot open 2011 A». FIDE. [Consulta: 24 abril 2011].
  10. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  11. ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  12. ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
  13. ↑ chess-results.com. «Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters», 2013.
  14. ↑ «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
  15. ↑ En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  16. ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 7 octubre 2013].
  17. ↑ «Resultats del Torneig Grand Swiss 2019». chess-results.com. [Consulta: 26 gener 2020].
  18. ↑ «Prague Masters: Firouzja wins 1st supertournament», 21-02-2020.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikita Vitiúgov
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nikita_Vitiúgov&oldid=34146145»