Nikolai Iàkovlevitx Sonin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ru) Николай Яковлевич Сонин  22 febrer 1849 Gubèrnia de Tula | ||
| Mort | 14 febrer 1915 (Julià) (65 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Universitat de Varsòvia Universitat Estatal de Moscou | ||
| Tesi acadèmica | Sobre la integració de les equacions amb derivades parcials de segon ordre (1874 ) | ||
| Director de tesi | Nikolai Bugàiev | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Acadèmia de Ciències de Rússia (1893–) Universitat de Varsòvia (1872–1893) | ||
| Membre de | |||
Nikolai Iàkovlevitx Sonin (Gubèrnia de Tula, 22 de febrer de 1849 - Moscou, 14 de febrer de 1915 (Julià)) rus: Никола́й Я́ковлевич Со́нин va ser un matemàtic rus, conegut pels seus treballs sobre polinomis ortogonals.[1]
Vida i Obra
[modifica]Sonin va fer els seus estudis secundaris i universitaris a Moscou, i es va graduar en la seva universitat el 1872. A partir d'aquesta data va ser professor de la universitat de Varsòvia. El 1874 va obtenir a Moscou el seu doctorat amb una tesi dirigida per Nikolai Bugàiev. El 1892 va ser escollit membre correspondent de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i, l'any següent, es va traslladar a aquesta ciutat on va ser professor de la universitat, superintendent del districte educatiu, membre del consell ministerial d'educació pública i president del seu comitè curricular.[2]
Va ser un continuador de la tasca de Laguerre, estudiant els polinomis ortogonals i demostrant-ne moltes propietats característiques;[3] per això, a vegades, se'ls denomina "polinomis de Laguerre-Sonin".[4] També va fer importants contribucions en la teoria de les funcions especials, fonamentalment en l'estudi de les funcions de Bessel.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Álvarez Nodarse i Duran, 2001, p. 27.
- ↑ Kolmogorov i Yushkevich, 1998, p. 150.
- ↑ Álvarez Nodarse i Duran, 2001, p. 32.
- ↑ Álvarez Nodarse, 2001, p. 23.
- ↑ Stempak, 1988, p. 453 i ss..
Bibliografia
[modifica]- Álvarez Nodarse, Renato; Duran, Antonio J. «Polinomios ortogonales». A: Emilio Brialles Morales i otros (eds.). Actas del Encuentro de Matemáticos Andaluces (en castellà). Universidad de Sevilla, 2001. ISBN 84-472-0289-5.
- Álvarez Nodarse, Renato «Polinomios ortogonales: historia y aplicaciones» (en castellà). Boletín de la Sociedad Española de Matemàtica Aplicada, Vol. 18, 2001, pàg. 19-45. ISSN: 2254-3902.
- Kolmogorov, A.N.; Yushkevich, A.P.. Mathematics of the 19th Century (Vol. 3) (en (anglès)). Birkäuser, 1998. ISBN 3-7643-5845-9.
- Stempak, Krzysztof «A New Proof of Sonine's Formula» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Society, Vol. 104, Num. 2, 1988, pàg. 453-457. ISSN: 0002-9939.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Iàkovlevitx Sonin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Youschkevitch, A.P. «Sonin, Nikolay Yakovlevich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 febrer 2018]. (anglès)