Vés al contingut

Nina Paley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNina Paley
Imatge
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Nina Carolyn Paley Modifica el valor a Wikidata
3 maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Urbana (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAntinatalisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity Laboratory High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, dibuixant, animadora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
MovimentOpposition to copyright (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Swatantra 2014 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareHiram Paley Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webninapaley.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1315434 Allocine: 228378 Rottentomatoes: celebrity/nina_paley Allmovie: p504811 TMDB.org: 86523
Facebook: nina.paley X: ninapaley Mastodon: nina@neenster.org Youtube: UCos7wfAzovTK3j4Cq_vYWiw Musicbrainz: 27000411-d807-4fab-a296-887e4cc64707 Modifica el valor a Wikidata

Nina Paley és una animadora i dibuixant de còmics.[1] És també una activista a favor de les llicències Creative Commons.[2] que ha creat el terme "desobediència intel·lectual".[3] La seua experimentació al camp de l'animació la porta a la creació de quiltimation i embroidermation.[1] És ètnicament jueva.[4]

El 1988 de la ciutat natal, Urbana, anà amb l'edat de vint anys a Santa Cruz, Califòrnia, on comença a exercir com a dibuixant de còmics.[5] Després de treballar amb còmics com Nina's adventures i Fluff troba a l'animació el mitjà d'expressar les seues idees.[6]

Les animacions creades el 1998 (Follow your bliss, Cancer i I heart my cat) participaren en festivals pel món arribant I heart my cat a guanyar un premi el 1999 concedit per l'audiència.[6] El 2003 guanyà el primer premi al festival Earthvision Environmental per l'animació The stork i per la mateixa animació guanyà una invitació no sol·licitada per a atendre el festival Sundance. La bona rebuda de The stork no se l'esperava per tractar temes controvertits com la superpoblació.[7]

El 2002 el seu marit l'abandonà a l'Índia i llegí el Ramayana.[8] Creà un curtmetratge animat basat en una escena del Ramayana anomenat Tiral by Fire, que fou ben rebut pels crítics i el públic. El mes de desembre de 2004 començà a crear una obra basada en el Ramayana des del punt de vista de Sita.[9] El 2008 fou publicada i rebé petició de ser prohibida per hinduistes conservadors.[4]

El 2011 començà a treballar amb la tècnica de fer cobrellits.[10] Crea junt a Theodore Gray el projecte de PaleGray Labs.[11]

Obres

[modifica]
  • Còmics:
    • Nina's adventures: publicat a Sta Cruz comic news, i després als periòdics L.A Reader, Comic Relief Magazine, The funny times i the San Francisco Examiner.[5]
    • Fluff: publicada per Universal Press Syndicate.[12]
    • Mimi & Eunice[13]
  • Animació:
    • Fetch! (2001)[5]
    • Minute Memes
    • The copying is no theft
    • Luv Is…[6]
    • Pandorama (1991)[7]
    • Cancer (1998)
    • I heart my cat (1998)
    • Follow your bliss (1998)[6]
    • The stork[7]
    • Tiral by Fire[9]
    • Sita sing the blues (2008)[14]
    • Kahlil Gibran's The Prophet, com a directora d'un dels segments[15]
    • This Land is Mine (2012)[16]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Estudillo Molina, 2016, p. 14.
  2. Estudillo Molina, 2016, p. 15.
  3. Darat, Nicole; Tello, Andrés Maximiliano «Desobediencia intelectual: resistencias a la privatización del conocimiento». Polis (Santiago), 15, 43, 4-2016, pàg. 313–329. DOI: 10.4067/S0718-65682016000100015.
  4. 4,0 4,1 Dodd, 2016, p. 1.
  5. 5,0 5,1 5,2 Estudillo Molina, 2016, p. 22.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Estudillo Molina, 2016, p. 26.
  7. 7,0 7,1 7,2 Estudillo Molina, 2016, p. 27.
  8. Estudillo Molina, 2016, p. 28.
  9. 9,0 9,1 Estudillo Molina, 2016, p. 29.
  10. Estudillo Molina, 2016, p. 32.
  11. Estudillo Molina, 2016, p. 42.
  12. Estudillo Molina, 2016, p. 23.
  13. Estudillo Molina, 2016, p. 39.
  14. Sridharan, Tarini «Transnational Adaptation: The Complex Irreverence of Narrative Strategy in Nina Paley’s Sita Sings the Blues». Mediascape, tardor 2014. Arxivat de l'original el 2016-12-09 [Consulta: 26 febrer 2017].
  15. «Cuatro películas de animación preseleccionadas a los Óscar compiten en Gijón». El Digital de Asturias, 11-11-2014 [Consulta: 27 febrer 2017].
  16. Waren, Roz «Nina Paley’s This Land Is Mine Is Edgy, Brilliant and Timely». The Huffington Post, 23-10-2014 [Consulta: 27 febrer 2017].

Bibliografia

[modifica]