Niobofil·lita

Niobofil·lita
Fórmula química	(K,Na)₃(Fe,Mn)₆(Nb,Ti)₂Si₈(O,OH,F)31
Epònim	niobi i fulla
Localitat tipus	Mann 2, Complex alcalí de Seal Lake, Labrador, Terranova i Labrador, Canadà
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D*.05
Dana	69.1.1.4
Heys	17.8.17
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,39Å; b = 11,88Å; c = 11,66Å; α = 113,1°; β = 94,5°; γ = 103,1°
Duresa (Mohs)	3 a 4
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,724 nβ = 1,760 nγ = 1,772
Birefringència	δ = 0,048
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 58°
Dispersió òptica	r > v mitjana
Impureses comunes	Al, Ta, Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1964-001
Any d'aprovació	1964
Símbol	Nbp
Referències

La niobofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'astrofil·lita. Rep el nom pel seu contingut en niobi i del terme grec phyllos (φύλλον), fulles, en al·lusió al seu hàbit foliat.

Característiques

La niobofil·lita és un silicat de fórmula química (K,Na)₃(Fe,Mn)₆(Nb,Ti)₂Si₈(O,OH,F)₃₁. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niobofil·lita pertany a «09.DC - Inosilicats amb ramificacions de 2 cadenes senzilles periòdiques; Si₂O₆ + 2SiO₃ Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: astrofil·lita, hidroastrofil·lita, kupletskita, magnesioastrofil·lita, zircofil·lita, kupletskita-(Cs), niobokupletskita, nalivkinita i sveinbergeïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al Mann 2, un llac del complex alcalí de Seal Lake, a Labrador (Terranova i Labrador, Canadà). També ha estat descrita en altres indrets propers, a la mateixa regió canadenca, així com al complex d'Ilímaussaq (Groenlàndia), al mont Malosa (Malawi), i al complex alcalí de Pilanesberg (Sud-àfrica).