Niquelaustinita

Niquelaustinita
Cristalls verds de niquelaustinita amb roselita
Fórmula química	Ca(Ni,Zn)(AsO₄)(OH)
Epònim	níquel i austinita
Localitat tipus	Districte de Bou Azer, Província d'Errachidia, Drâa-Tafilalet, Marroc
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BH.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.35
Dana	41.5.1.7
Heys	20.10.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,455Å; b = 8,955Å; c = 5,916Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Color	verd herba, groc-verd
Exfoliació	bona {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	subvítria, resinosa, sedosa
Color de la ratlla	verd clar
Diafanitat	transparent
Densitat	4,27 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,770 nγ = 1,778
Birefringència	δ = 0,008
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	relativament forta
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Mg, Cu, Co
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1985-002
Any d'aprovació	1985
Símbol	Naus
Referències

La niquelaustinita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Rep el nom en al·lusió al domini del níquel sobre el zinc en la composició, i per la seva relació amb l'austinita.

Característiques

La niquelaustinita és un arsenat de fórmula química Ca(Ni,Zn)(AsO₄)(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És l'anàleg de níquel de l'austinita i la cobaltaustinita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niquelaustinita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

Va ser descrita al districte de Bou Azer, a la regió de Drâa-Tafilalet, al Marroc. També ha estat descrita a la mina Dome Rock Copper (Austràlia), a la mina Friedrichssegen (Alemanya), i a les mines Esperanza i Km-3 (Grècia).