Vés al contingut

Nito Alves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNito Alves
Biografia
Naixement23 juliol 1945 Modifica el valor a Wikidata
Kwanza-Nord (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1977 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Luanda (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Minister of the Interior of Angola (en) Tradueix
valor desconegut – octubre 1996 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Popular per a l'Alliberament d'Angola Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
27 maig 1977Intent de cop d'estat a Angola el 1977 Modifica el valor a Wikidata

Nito Alves (Bengo, 1945[1]–1977) va ser un polític d'Angola que va servir com a ministre de l'Interior d'Angola des de la independència, l'11 de novembre de 1975, fins que el president Agostinho Neto va abolir el càrrec l'octubre de 1976. Membre de la línia dura del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), Alves és més conegut pel seu fallit intent de cop d'estat contra Neto en 1977.[2]

Alves donava suport al fraccionisme, i s'oposava a la política exterior de Neto de no alineament, socialisme evolutiu i multiracialisme. Alves afavoria el reforçament de les relacions amb la Unió Soviètica i defensava la concessió de bases militars soviètiques a Angola. En febrer del 1976 va representar al MPLA en el 25è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica.

El 21 de maig de 1977 el MPLA el va expulsar del partit. Ell i els seus seguidors s'escaparen de la presó, alliberant altres partidaris, i van prendre el control de l'emissora de ràdio de Luanda, en un intent de cop. Les forces lleials a Neto recuperaren la ràdio i arrestaren els implicats en el cop. Mentre que els soldats cubans donaven suport Neto en la supressió del cop, Alves demanà suport a la URSS. Els mercenaris britànics tancats a la presó rebutjaren implicar-s'hi.

La base del poder d'Alves era centrat a Malanje. Després del cop fallit el MPLA va desfermar una purga interna per tal d'eliminar el faccionalisme, matant milers de persones.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. Fauvet, Paul. "Angola: The Rise and Fall of Nito Alves". Review of African Political Economy, No. 9, Southern Africa. (May – Aug., 1977), pp. 88–104.
  2. 2,0 2,1 Georges A. Fauriol and Eva Loser. Cuba: The International Dimension, 1990. Page 164.
  3. Domínguez, Jorge I. To Make a World Safe for Revolution: Cuba's Foreign Policy, 1989. Page 158.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]