Nitroglicerina
Aparença
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 227,003 Da |
Descobridor o inventor | Ascanio Sobrero |
Data de descobriment o invenció | 1847 |
Rol | nitric oxide donors (en) , vasodilatador, explosiu i medicament |
Estructura química | |
Fórmula química | C₃H₅N₃O₉ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,6 g/cm³ (a 20 °C) |
Solubilitat | 0,1 g/100 g (aigua, 20 °C) |
Punt de fusió | 13 °C 13 °C |
Punt de descomposició | 60 °C (màxim) 50 °C (mínim) |
Pressió de vapor | 0,0003 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit d'exposició a curt termini | 0,1 mg/m³ (cap valor) |
Límit d'exposició sostre | 2 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
IDLH | 75 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
líquid inflamable |
La nitroglicerina és un explosiu molt inestable, de fórmula C₃H₅N₃O9. És una molècula de glicerina (C₃H₅(OH)₃) en què s'han substituït tres àtoms d'hidrogen amb tres grups nitro (NO₂): C₃H₅(O(NO₂))3.[1] La seva composició fa que cremi molt ràpidament fent una gran explosió segons la reacció següent:[2]
4C₃H₅N₃O9 → 6N₂ + 12CO + 10H₂O + 7O₂
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Nitroglicerina» (pdf) (en castellà). Hospital Universitario de La Princesa. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Diaz, Hilen «Còpia arxivada». Química. La ciencia central. Arxivat de l'original el 2022-08-02 [Consulta: 16 gener 2022].