Niueà
ko e vagahau Niuē i Vagahau Niuē  | |
|---|---|
| Data | 1998 |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 10.000 (1998 ) |
| Autòcton de | Niue |
| Estat | Niue, Illes Cook, Nova Zelanda, Tonga |
| Classificació lingüística | |
| llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües polinèsies Llengües tòngiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | niu |
| ISO 639-3 | niu |
| Glottolog | niue1239 |
| Linguasphere | 39-CAP-a |
| Ethnologue | niu |
| ASCL | 9307 |
| UNESCO | 703 |
| IETF | niu |
| Endangered languages | 4862 |
El niueà (ko e vagahau Niuē) és una llengua de la regió de la Polinèsia que pertany al subgrup malaiopolinesi dins de les llengües austronèsiques.[1] La llengua amb un origen mes proper és el tongalès, però també té una lleugera proximitat i influència amb altres llengües polinèsies com el maori, el samoà i el hawaià.
Parlants
[modifica]El 1991 hi havia un total de 1600 parlants de niueà a l'illa de Niue, aproximadament un 97,4% de la població, així com al voltant de 8000 parlants repartits entre les Illes Cook, Nova Zelanda i Tonga. Així doncs, hi ha un major nombre de parlants d'aquest idioma fora del propi país. La major part dels habitants de Niue son bilingües amb l'anglès com a segon idioma.[2]
Al voltant del 1990 un 70% dels parlants de niueà vivien a Nova Zelanda.[3]
Dialectes
[modifica]El niueà consta de dos dialectes principals: el motu, que és el dialecte més antic i es parla al nord de l'illa, i el tafiti, que és el dialecte del sud. Aquests termes signifiquen, respectivament, les persones de l'illa i els desconeguts (o persones d'una distància).
Les diferències entre els dialectes són principalment en el vocabulari i en la forma d'algunes paraules.