No teisme
|
No s'ha de confondre amb Ateisme. |
El no teisme és el conjunt de creences religioses[1] o no religioses[2] caracteritzades per l'absència de la creença explícita en un deu o deus. El no teisme s'ha utilitzat generalment per descriure l'apatia o el silenci envers Déu i es diferencia de l'ateisme, el no teisme no necessàriament descriu ateisme o la no creença absoluta Déu; s'ha utilitzat com a terme general per resumir diverses posicions diferents i fins i tot mútuament excloents com ara agnosticisme, ignosticisme, ietsisme, escepticisme, panteisme, ateisme, ateisme fort o positiu, ateisme implícit i apateisme. S'utilitza en els camps de l'apologètica cristiana i el liberalisme religiós.
Dins de l’abast de l’agnosticisme no teístic, el filòsof Anthony Kenny distingeix entre els agnòstics que consideren incerta l’afirmació que «Déu existeix» i els no-cognitivistes teològics que consideren que cap discussió sobre Déu no té sentit.[3] No obstant això, alguns agnòstics no són no teistes, sinó més aviat teistes agnòstics.[4]
Altres opinions filosòfiques relacionades sobre l'existència de deïtats són l'ignosticisme i l'escepticisme. A causa de les diverses definicions del terme Déu, una persona podria ser atea en termes de certes concepcions dels déus, mentre que es manté agnòstica en altres termes.
Referències
[modifica]- ↑ Williams, J. Paul; Horace L. Friess «The Nature of Religion». Journal for the Scientific Study of Religion. Blackwell Publishing, 2, 1, 1962, pàg. 3–17. DOI: 10.2307/1384088. JSTOR: 1384088.
- ↑ Starobin, Paul. «The Godless Rise As A Political Force». The National Journal.
- ↑ Kenny, Anthony «Worshipping an Unknown God». Ratio, 19, 4, 2006, pàg. 442. DOI: 10.1111/j.1467-9329.2006.00339.x.
- ↑ Smith, George H. Atheism: The Case Against God, 1979, p. 10–11. ISBN 9780879751241.