Vés al contingut

Noemí Goytia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNoemí Goytia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Salta (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional de Córdoba Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsInés Moisset Modifica el valor a Wikidata

Noemí Lucrecia Goytia (Salta, 1936) és una arquitecta argentina especialitzada en història, crítica, patrimoni i processos proyectuales. Ha rebut el Premi CICOP a la trajectòria atorgat pel Centre Internacional per a la Conservació del Patrimoni en 2014. És autora de nombrosos llibres i articles en revistes sobre la seva especialitat.[1]

Biografia

[modifica]

Neix en Salta en 1936. El seu pare era enginyer i la seva mare, professora de matemàtiques. Va viure en Salta, Choele Choel (Río Negro) i La Plata arran de la professió del seu pare. En 1955 a causa del trasllat familiar a Còrdova, comença allí els seus estudis universitaris on es va graduar en la Facultat d'Arquitectura, de la Universitat Nacional de Còrdova en 1963.[1]

Trajectòria

[modifica]

Goytia es va traslladar a Mendoza en 1964 on va ser Professora Adjunta d'Història de l'Arquitectura V i VI de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Mendoza i va col·laborar amb Enrico Tedeschi en l'adreça de la nova institució. Al mateix temps que era professora a Mendoza mantenia la seva relació amb la Universitat Nacional de Còrdova, sent cap de treballs pràctics, des de 1964 a 1968, en la Càtedra d'Integració Cultural que la seva titular era Marina Waisman. A la fi de 1966 es va casar i va tornar definitivament a Còrdova amb el seu marit, Daniel Moisset de Espanés, també arquitecte i professor, amb qui comparteix recerques i publicacions, i amb qui tingué sis fills, entre ells l'arquitecta Inés Moisset.[1]

La seva llarga carrera docent va discórrer en la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de Còrdova per diferents càrrecs guanyats per concurs sent l'últim el de Professora Titular d'Història de l'Arquitectura II, des de 1991 a 2005. L'enfocament de la seva docència i de la seva recerca ha tingut dos interessos principals: la història com a eina per a la comprensió del context i com a suport del disseny, al mateix temps que també ha treballat sobre els processos, mecanismes i eines del projecte.[2]

En 1993 es va crear el Laboratori dins de la Càtedra d'Història de l'Arquitectura, que Goytia va dirigir entre 1995 i 2005. El funcionament del mateix té com a objectiu introduir a la història, matèria tradicionalment teòrica, en el camí de realitzar per aprendre, tenint en compte el perfil de l'estudiant d'arquitectura, que el seu fer creatiu, és el que condueix les seves especulacions i reflexions. El laboratori és un àmbit creat perquè els estudiants interessats per la relació entre Història de l'Arquitectura i el Disseny puguin cursar la matèria d'Història en forma diferent.[3]

En 1996, al costat de Marina Waisman, César Naselli i María Elena Foglia, crea el Centre per a la formació d'investigadors en Història i Crítica de l'Arquitectura en la FAUD, UNC.[4]

Ha dirigit projectes de recerca finançats per organismes de ciència i tecnologia nacionals i internacionals (CONICET, Programa ALFA de la Unió Europea, CEHOPU) i és autora de nombroses publicacions especialitzades en història de l'arquitectura, urbanisme, patrimoni i processos de disseny.

Llibres

[modifica]
  • Goytia, Noemí (2013). «El arte de enseñar arquitectura». A: Enrico Tedeschi. Work in progress. Mendoza: Idearium, 2013. ISBN 978-950-624-041-7. 
  • Goytia, Noemí (2012). «Plan regulador de Córdoba (aprobado en 1962). Ernesto La Padula 1954-1956». A: Experiencias de urbanismo y planificación en la Argentina 1909-1955. Buenos Aires: Cedodal, 2012, p. 207-210. ISBN 9789871033423. 
  • Goytia, Noemí (2011). «Significado del aporte italiano a la identidad Argentina / Enrico Tedeschi. Un pionero en la enseñanza y el urbanismo de Argentina / Colonias Provinciales en Córdoba / Síntesis sobre los principales problemas. Caso testigo: las colonias agrícolas en la provincia de Córdoba / Un proyecto de trabajo conjunto. Escenarios y propuestas». A: Architettura e urbanistica di origine italiana in Argentina. Roma: Gangemi, 2011. ISBN 978-88-492-2031-5. 
  • Goytia, Noemí, ed. (2006). Cuando el patrimonio se convierte en fuente de revitalización. Córdoba: FAUD.UNC, 2006. ISBN 978-950-33-0606-2. 
  • Goytia, Noemi; Moisset de Espanes, Daniel (2003). La alta tecnología de un mundo en Desarrollo: Eladio Dieste. Valencia: Ediciones Generales de la Construcción, 2003. ISBN 9788493304478. 
  • Goytia, Noemí; Moisset, Daniel (2002). Diseñar con la estructura. Córdoba: Ingreso, 2002. ISBN 978-987-43-4590-5. 
  • Goytia, Noemí (1998). Cuando la idea se construye. Procesos de diseño de arquitectos de los siglos XIX y XX. Córdoba: Screen, 1998. ISBN 987-969704-9. 
  • Foglia, María Elena; Goytia, Noemí (1998). Rehabilitación y desarrollo de poblados históricos. Córdoba: Ingreso, 1998. ISBN 950-33-0191-2. 
  • Foglia, María Elena; Goytia, Noemí; et al. (1994). La cuadrícula en el trazado de la ciudad latinoamericana. El Caso Córdoba: 1810-1916. Córdoba: FAUD.UNC, 1994. 
  • Foglia, María Elena; Goytia, Noemí (1993). Los poblados históricos del norte cordobés. Córdoba: Secretaría de Turismo de la Provincia, 1993. 
  • Foglia, María Elena; Goytia, Noemí (1990). Procesos de Modernización en Córdoba. Córdoba: FAUD.UNC, 1990. 
  • Foglia, María Elena; Goytia, Noemí; et al. (1987). La cuadrícula en el desarrollo de la ciudad hispanoamericana. El caso Córdoba. 1573 - 1810. Córdoba. FAUD. UNC., 1987. 

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Noemí Goytia 1936». Un día / una arquitecta, 01-08-2015. [Consulta: 15 novembre 2015].
  2. «Noemí Goitía. Cuando la historia asume su papel protagonista en la investigación y la docencia». Portafolio. Facultad de Arquitectura y Diseño de la Universidad del Zulia [Zulia], 1, 21, Enero- Junio 2010, pàg. 56-59. ISSN: 1317-2085.
  3. «Historia». Historia II. Cátedra A. Arq.FAUD.UNC. [Consulta: 21 novembre 2015].
  4. «Marina Waisman y la investigación». Revista MW. Centro Marina Waisman [Córdoba], 12, 2013, pàg. 15-17. ISSN: 1515-2103.

Enllaços externs

[modifica]