Nombre pseudoprimer
Els nombres pseudoprimers són els que no essent primers, verifiquen el test de primalitat de base b:
Siguin un nombre enter i un altre nombre enter no primer. El nombre és pseudoprimer respecte a la base si .
Els nombres pseudoprimers respecte qualsevol base són els nombres de Carmichael.
Pseudoprimers de Fermat
[modifica]El petit teorema de Fermat estableix que si és primer i és coprimer amb , llavors és divisible per . Per a un nombre enter , si un nombre enter compost divideix , llavors s'anomena pseudoprimer de Fermat en base . D'això es desprèn que si és un pseudoprimer de Fermat en base , llavors és coprimer de . Algunes fonts utilitzen variacions d'aquesta definició, per exemple per fer que només els nombres imparells puguin ser pseudoprimers.
Quan un enter és pseudoprimer de Fermat a tots els valors de que són primers entre si per , s'anomena nombre de Carmichael.
És suficient que la base satisfaci perquè cada nombre senar satisfà per .[1]
Si és un pseudoprimer de Fermat en base llavors també és un pseudoprimer de Fermat en base per tot enter .
Un nombre pseudoprimer de Fermat sempre ho és per un nombre parell de bases, atès que cada base té una cobase vàlida tal que .
La majoria de nombres pseudoprimers, com els pseudoprimers d'Euler, de Fibonacci o de Lucas, també són pseudoprimers de Fermat.
Exemples
[modifica]En aquest cas es verifica l'equació, ja que 13 és un nombre primer.
Aquí es verifica l'equació per 2047 = 23×89. Llavors n es un nombre pseudoprimer en base 2.
Altres definicions de nombres pseudoprimers
[modifica]Pseudoprimer de Catalan
[modifica]Un pseudoprimer de Catalan és un nombre compost imparell n que satisfà la congruència
on denota el nombre de Catalan d'índex m.[2]
En general, si és un primer de Wieferich, llavors és un pseudoprimer de Catalan.
Pseudoprimer d'Euler
[modifica]Un pseudoprimer d'Euler és un nombre compost imparell n que per una base natural a, satisfà:
on m és 1 o bé -1.
Tot pseudoprimer d'Euler és també un pseudoprimer de Fermat. A més, un pseudoprimer d'Euler també s'anomena pseudoprimer d'Euler-Jacobi quan m correspon al símbol de Jacobi .
Un pseudoprimer absolut d'Euler és aquell que compleix l'equació per a tota base a coprimer de n, i per tant, també és per definició un nombre de Carmichael.
Pseudoprimer de Lucas
[modifica]Quan P i Q són enters tals que , es definex la seqüència de Lucas
per essent a i b les dues arrels del polinomi .
Baillie i Wagstaff defineixen un pseudoprimer de Lucas com un nombre compost imparell tal que el símbol de Jacobi és -1 i , on són els nombres de Lucas.[3] Definim:
Si n i Q són coprimers, llavors es compleix la següent congruència:
En altres paraules, donats uns valors (P, Q), un nombre n compost és un pseudoprimer de Lucas si l'equació anterior es compleix.
Quan P = 1 i Q = -1, correspon als nombres de Fibonacci, per tant a aquest subgrup de nombres se'ls anomena pseudoprimers de Fibonacci.[4]
De manera similar, per valors P = 2 i Q = −1 s'obtenen els nombres de Pell, i per tant a aquest subgrup se'ls anomena pseudoprimers de Pell.[5]
Altres
[modifica]Existeixen altres subgrups de pseudoprimers, relacionats amb els ja esmentats:
- Pseudoprimer el·líptic
- Pseudoprimer de Frobenius
- Pseudoprimer de Dickson
- Pseudoprimer de Perrin
- Pseudoprimer de Somer–Lucas
- Pseudoprimer fort i extra-fort
Referències
[modifica]- ↑ Crandall & Pomerance (2001), p. 132, Teorema 3.4.2.
- ↑ Aebi, Christian; Cairns, Grant «Catalan numbers, primes and twin primes». Elemente der Mathematik, 63, 4, 2008, pàg. 153–164. DOI: 10.4171/EM/103.
- ↑ Baillie, R. and Wagstaff, S. S. Jr. "Lucas Pseudoprimes." Math. Comput. 35, 1391-1417, 1980.
- ↑ Di Porto, Adina; Filipponi, Piero; Montolivo, Emilio «On the generalized Fibonacci pseudoprimes». Fibonacci Quarterly, 28, 1990, pàg. 347–354.
- ↑ Weisstein, Eric W., «Pell Number» a MathWorld (en anglès).
Bibliografia
[modifica]- Richard E. Crandall and Carl Pomerance. Prime Numbers: A Computational Perspective. Springer-Verlag, 2001. ISBN 0-387-25282-7.
- Paulo Ribenboim. The New Book of Prime Number Records. Springer-Verlag, 1996. ISBN 0-387-94457-5.