Vés al contingut

Nomenclatura de vaixells antics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una reconstrucció moderna d'una trirrem: Olympias, de la marina grega
Pentecònter pintat en un cílix a la BNF.

Una nomenclatura de vaixells antics que reculli els diferents noms de les naus i embarcacions menors pot ser útil en estudis històrics i literaris relacionats amb la nàutica. En les cròniques de guerres, batalles navals i altres fets marítims s'esmenten sovint embarcacions amb termes que no són del domini popular. Disposar d'una relació centralitzada pot resultar pràctic per a persones interessades en el tema.

Antiga Grècia

[modifica]
  • Eikosoros (20 rems)
    • Un altre significat general.[1][2]
  • τριακόντορος. Triakontoros (30 rems).[3]
  • Pentecònter. Πεντηκόντορος. Pentekontoros (50 rems).
  • Hemiolia.[4]
  • Trihemiolia. τριημιολία.[5]
  • Myoparo.[6][7][8]
  • Trieres. Triērēs (τριήρης, plural τριήρεις). Vegeu trirrem.[9][10]
  • τετρήρεις (quadriremis), Quadrirrem
  • πεντήρεις (quinqueremis), Quinquerrem
  • εξήρεις (hexaremis)
  • επτήρεις (septiremis)
  • οκτήρεις (octiremis)
  • εννήρεις (noniremis)
  • δεκήρεις (deciremis)

Casos rars

[modifica]

Expressions relacionades amb vaixells

[modifica]
Batalla naval de les Arginuses. L'estol atenenc va formar en una posició poc habitual per tal d'evitar el diekplous

Antiga Roma

[modifica]

Segons Aulus Gel·li

[modifica]
Reproducció moderna d'una “navis lusoria”.
Reproducció moderna d'una “navis actuaria”.
  • actuariae, quas Græci ἐπικάτους vocant vel ἐπιθάτιόχς
    • En singular "navis actuaria".[35]
  • prosumiæ, vel geseoretæ, vel horiolæ [36]
  • stlatæ[37]
  • scaphæ
    • "Scapha" indica generalment la barca auxiliar d'un vaixell.[38]
  • pontones[39][40]
  • vætitiæ [41]
  • hemioliæ (vegeu naus gregues)
  • phaseli
  • parones[43]
  • myoparones
  • caupuli[44]
  • camaræ
  • placidæ
  • cydarum[46]
  • ratariae
  • catascopium[49]

Segons Juli Pòl·lux

[modifica]

La seva obra conservada, Onomasticon, fou escrita en grec. A continuació es presenta la terminologia d'una traducció llatina.[50][51]

Terminologia basada en uns comentaris de l'obra de Charles Vallencey (1786)

[modifica]
  • Praetoria seu turrita[52]
  • Rostratae
  • Tectae
    • Navis tectae: naus amb coberta.[53]
  • Liburnicae. Vegeu Liburna.[54]
  • Onerariae
  • Caudicae. Vegeu caiuc.
    • Segons Isidor de Sevilla es construïen d'un únic tronc buidat i podien transportar entre quatre i deu persones.[55]
  • Cursoriae
    • Navis cursoria. L'adjectiu “cursoria” indica, segons alguns autors, una nau ràpida. També designava embarcacions fluvials que feien trajectes regulars amb funcions de correu i transport de passatgers.[56]
  • Custodiarae
  • Speculiatoriae
    • Navis speculatoria. Nau lleugera per a espiar i descobrir l'enemic.[57]
  • Tabellariae
    • Navis tabellaria.[58]
  • Exeres[59]
  • Schediae[60]
  • Epibates
    • Epibates vaixell?
    • Epibates guerrer naval. Vegeu Epibates.[61]

Terminologia d'una traducció llatina de l'obra original

[modifica]

Text en grec i llatí.[62]

  • Navigium
  • Navis
  • Navis oneraria
  • Scapha
  • Navis decem millia hominum vehens
  • Centiremis
  • Quinquaginta remis instructa
  • Triginta remos habens
  • Viginti adornata remis
  • Actuaria
  • Septiremis
  • Triremis
  • Biremis,
  • Uniremis
  • Navigia longa
  • Naves acutæ
  • Piscatoriae
  • Cymbulae
  • Lembi
  • Cydari
  • Cydali
  • Gauli
  • Celoces
  • Cymbae
  • Cercuri
  • Piraticae naues
  • Naves trajectoriae vel pontones
  • Marina
  • Dicroton
  • Navis utrinque agitata; Utrinque remis instructa
  • Media
  • Scapha
  • Linter et Ptolemæi Nauis quindecim habens remorum ordines, et Antigoni tria vela habens. Dicitur vero navis velox, velociter incedens
  • Naves cursoriae, iuxta Aristophanem: tum et gravis navis,
  • Frumentaria,
  • Armigera,
  • Militaris,
  • Hippagogæ
  • Oneraria
  • Onusta
  • onerarium navigium
  • iuxta Thucydidem
  • Portatorium et piratica
  • Homerus etiam navuim vocat multijugem
  • Sunt et Lybicae naves, quas arietes, hircosquoe vocitant, unde verisimile videtur et Taurum illum Europae raptorem huius modi navim fuisse.
  • Nauis præmissa, vel naves speculatoriae.
  • Sed et naves currus marinos et vehicula marina vocare licebit.

Segons el mosaic d' Althiburos (Tunísia)

[modifica]
Pescador en una barca. Sussa (c 250 dC).

El mosaic indicat mostra vint-i-cinc vaixells del segle ii. Cada vaixell té unes dimensions entre 70 i 110 cm. En vint-i-dos casos hi figura el nom. Les formes generals de cada embarcació estan representades amb cert detall malgrat la desproporció de les figures. Un fet a destacar és la preponderància de les rodes de proa formant un angle negatiu i alguns models amb espill de popa.[64]

Segons Isidor

[modifica]

El llibre XIX de les Etimologies d'Isidor de Sevilla tracta de vaixells: Liber XIX. De navibus, aedificiis et vestibus.[65][66]

Vaixells medievals

[modifica]
Article principal: vaixells medievals

Els vaixells medievals mediterranis foren tractats per Antoni de Capmany.[67] Algunes obres de Auguste Jal permeten consultar, amb gran detall i precisió, tota la terminologia de vaixells antics (també els termes catalans).[68][69]

Vaixells del'Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • ”Karabos”. Documentats a partir del segle x. A vegades referits a les naus viking de l'estol imperial romà d'Orient.
  • Dromon
  • Pàmfil

Vaixells àrabs mediterranis

[modifica]

Hi ha dos tipus de vaixells àrabs esmentats a partir del segle X:

  • el “qarib” (probablement derivat del grec “”karabos”)[70]
  • el “markab” [71]

Referències

[modifica]
  1. ↑ H. T. Wallinga. Ships and Sea-Power Before the Great Persian War: The Ancestry of the Ancient Trireme. BRILL, 1 gener 1993, p. 42–. ISBN 90-04-09650-7. 
  2. ↑ Adrian K. Wood. Warships of the Ancient World: 3000–500 BC. Bloomsbury Publishing, 20 gener 2013, p. 78–. ISBN 978-1-84908-979-1. 
  3. ↑ August BOECKH. Die Staatshaushaltung der Athener, vier Bücher ... Mit einundzwanzig Inschriften, 1840, p. 193–. 
  4. ↑ Vitruvius. M. Vitruvii Pollionis De Architectvra Libri Decem. Elzevirius, 1649, p. 10–. 
  5. ↑ Marcus Meibom. De fabrica triremium liber, 1671, p. 191–. 
  6. ↑ Henry A. Ormerod. Piracy in the Ancient World. JHU Press, 1997, p. 29–. ISBN 978-0-8018-5505-4. 
  7. ↑ Anthony Rich. A Dictionary of Roman and Greek Antiquities with Nearly 2000 Engravings on Wood from Ancient Originals Illustrative of the Industrial Arts and Social Life of the Greeks and Romans. D. Appleton, 1874, p. 439–. 
  8. ↑ Caius Sallustius Crispus. Opera omnia quae exstant. Henrici & Viduae Theodori Boom, 1690, p. 5–. 
  9. ↑ J. S. Morrison; Joseph Francis Coates; J. F. Coates The Athenian Trireme: The History and Reconstruction of an Ancient Greek Warship. Cambridge University Press, 20 juliol 2000, p. 1–. ISBN 978-0-521-56456-4. 
  10. ↑ Lionel Casson. Ships and Seamanship in the Ancient World. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 78–. ISBN 978-1-4008-5346-5. 
  11. ↑ Revue africaine, 1865, p. 1–. 
  12. ↑ E. Fasano; A. Scamardella; V. Bucci Nautical and Maritime Culture, from the Past to the Future: Proceedings of the 3rd International Conference on Nautical and Maritime Culture. IOS Press, 22 novembre 2019, p. 61–. ISBN 978-1-64368-039-2. 
  13. ↑ J. Paul Getty Museum. Alexandria and Alexandrianism: Papers Delivered at a Symposium Organized by The J. Paul Getty Museum and The Getty Center for the History of Art and the Humanities and Held at the Museum, April 22–25, 1993. Getty Publications, 26 setembre 1996, p. 179–. ISBN 978-0-89236-292-9. 
  14. ↑ Ebenezer Cobham Brewer. Errors of Speech and of Spelling. W. Tegg and Company, 1877, p. 384–. 
  15. ↑ Bernard de Montfaucon. L'ANTIQUITÉ EXPLIQUÉE. ET REPRÉSENTÉE EN FIGURES.: Les Chemins publics, les Aqueducs, & la Navigation. TOME QUATRIEME, SECONDE PARTIE. Chez Florentin Delaulne, 1719, p. 220–. 
  16. ↑ Debra Hamel. The Battle of Arginusae: Victory at Sea and Its Tragic Aftermath in the Final Years of the Peloponnesian War. JHU Press, 25 juny 2015, p. 35–. ISBN 978-1-4214-1681-6. 
  17. ↑ Michel Bats. D'un monde à l'autre: Contacts et acculturation en Gaule méditerranéenne. Publications du Centre Jean Bérard, 20 setembre 2019, p. 273–. ISBN 978-2-38050-003-5. 
  18. ↑ Cl. Viri P. Peckii ... Opera Omnia ... de novo in lucem producta. Apud H.&J. B. Verdussen, 1666, p. 891–. 
  19. ↑ Jean Nicot. Thresor de la Langue francoyse. D. Douceur, 1606, p. 78–. 
  20. ↑ Anne Mackay. Orality, Literacy, Memory in the Ancient Greek and Roman World: Orality and Literacy in Ancient Greece. BRILL, 25 juny 2008, p. 153–. ISBN 978-90-474-3384-2. 
  21. ↑ Conrad MANNERT; Joseph DUESBERG; Louis MARCUS (Professor of the German Language and Literature.) Géographie ancienne des États barbaresques, d'après l'allemand de Mannert [from the “Geographie der Griechen und Romer, etc.], par MM. L. Marcus et Duesberg, avec des additions et des notes par M. L. Marcus, 1842, p. 566–. 
  22. ↑ Lacus Curtius. Corbitae (also: Onerariae)
  23. ↑ William Smith. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. J. Murray, 1878, p. 301–. 
  24. ↑ Francisco de Paula Mas y Artigas. Diccionario español-latino: para uso de los jóvenes que se dedican al estudio de la lengua latina. los Herederos de la V. Pla, 1851, p. 410–. 
  25. ↑ Antiquitatum Romanarum corpus ... in quo præter ea quæ Ioannes Rosinus delineauerat, infinita supplentur, mutantur, adduntur ... Thoma Dempstero ... auctore. Editio noua, 1685, p. 741–. 
  26. ↑ Nuovo vocabolario o sia [sic] raccolta di vocaboli italiani e latini a norma dell'ortografia moderna, 1811, p. 7–. 
  27. ↑ Alessio Simmaco Mazzocchi. Alexii Symmachi Mazochii ... de antiquis Corcyrae nominibus schediasma. typis N. de Bonis, 1742, p. 21–. 
  28. ↑ Lexicon Philologicum præcipue etymologicum et sacrum, in quo Latinæ et a Latinis auctoribus usurpatæ ... voces ex originibus declarantur ... Editio altera ... locupletior, etc. Sumtibus T. M. Goetzenii, 1655, p. 238–. 
  29. ↑ Historia Regis Sverreris: 8. Typis Excudebat S. L. Möllerus, 1837, p. 28–. 
  30. ↑ Ludwig Ramshorn; Francis Lieber Dictionary of Latin Synonymes: For the Use of Schools and Private Students. Little and Brown, 1841, p. 317–. 
  31. ↑ Arcadi Garcia i Sanz; Maria Teresa Ferrer i Mallol Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 1983, p. 433–. ISBN 978-84-7283-043-1. 
  32. ↑ Jean Baptiste Gardin Dumesnil. Latin Synonyms with Their Different Significations and Examples Taken from the Best Latin Authors. R. Taylor and Company, 1809, p. 463–. 
  33. ↑ Oeuvres completes d'Aule-Gelle traduction française de mm. de Chaumont, Flambart et Buisson. Garnier frères, 1863, p. 50–. 
  34. ↑ Antonio Aguilera; Antonio Aguilera Martín El monte Testaccio y la llanura subaventina: topografía extra portam Trigeminam. Editorial CSIC - CSIC Press, 2002, p. 47–. ISBN 978-84-00-08039-6. 
  35. ↑ Anthony Rich. The Illustrated Companion to the Latin Dictionary and Greek Lexicon: Forming a Glossary of All the Words Representing Visible Objects Connected with the Arts, Manufactures, and Every-day Life of the Greeks and Romans, with Representations of Nearly Two Thousand Objects from the Antique. Longmans, 1849, p. 441–. 
  36. ↑ Scriptores latini in usum Delphini..., 1824, p. 602–. 
  37. ↑ Marcus Verrius Flaccus. M. Verrii Flacci quae extant: et Sexti Pompeii Festi de verborum significatione, libre XX. A.J. Valpy, 1826, p. 903–. 
  38. ↑ Great Britain. Foreign and Commonwealth Office. British and Foreign State Papers. H.M. Stationery Office, 1830, p. 94–. 
  39. ↑ Cecil Torr. Ancient Ships. CUP Archive, 1964, p. 121–. GGKEY:BFJG8KE4LH1. 
  40. ↑ Gai Juli Cèsar. Los Comentarios de Cayo Julio César. Impr. del Diario de Barcelona, 1865, p. 136–. 
  41. ↑ Francis Holyoake. Dictionarium Etymologicum Latinum (etc.) Or, a Dictionarie Declaring the Etymologies, the Originall and Derivation of All Words Used in Any Latine Authors. Kingston, 1639, p. 746–. 
  42. ↑ Lacus Curtius. Phaselus.
  43. ↑ The United Service Magazine. H. Colburn, 1878, p. 7–. 
  44. ↑ Aulus Gellius. Auli Gellii Noctes Atticae: ad usum Delphini, 1681, p. 15–. 
  45. ↑ Raffaele D'Amato. Imperial Roman Warships 193–565 AD. Bloomsbury Publishing, 23 febrer 2017, p. 28–. ISBN 978-1-4728-1827-0. 
  46. ↑ Lionel Casson. Ships and Seamanship in the Ancient World. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 391–. ISBN 978-1-4008-5346-5. 
  47. ↑ Matthias Martini. Lexicon Phililogicum, Praecipue Etymologicum Et Sacrum, in Quo Latinae Et a Latinis Auctoribus Usurpatae Tum Purae Tum Barbarae Voces Ex Originubus Declaratur. apud Antonium Schouten, 1698, p. 410–. 
  48. ↑ The Etymologies of Isidore of Seville. Cambridge University Press, 8 juny 2006, p. 373–. ISBN 978-1-139-45616-6. 
  49. ↑ Diccionario marítimo español: que además de las definiciones de las voces con sus equivalentes en francés, inglés e italiano, contiene tres vocabularios de estos idiomas con las correspondencias castellanas. en la Imprenta Real, 1831, p. 379–. 
  50. ↑ Julius Pollux. Onomasticum. ex officina Wetsteniana, 1706, p. 1–. 
  51. ↑ Charles Vallencey. Collectanea de rebus hibernicis. L. White, 1786, p. 119–. 
  52. ↑ Anthony Rich. A Dictionary of Roman and Greek Antiquities with Nearly 2000 Engravings on Wood from Ancient Originals Illustrative of the Industrial Arts and Social Life of the Greeks and Romans. D. Appleton, 1874, p. 443–. 
  53. ↑ William Smith. A Smaller Latin-English Dictionary: Abridged from the Larger Dictionary. With a Dictionary of Proper Names, and Tables of the Roman Calendar, Measures, Weights, and Money. J. Murray, 1879, p. 52–. 
  54. ↑ Vegecio. Instituciones militares. impreso en casa de Juaquin Ibarra, 1764, p. 258–. 
  55. ↑ Saint Isidore (of Seville). Sancti Isidori Hispalensis Episcopi opera omnia: Romae anno Domini MDCCXCVII excusa. Venit apud editorem, 1830, p. 665–. 
  56. ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 554–. 
  57. ↑ Tommaso Vallauri. Lexicon latini italique sermonis in usum scholarum novum in ordine digestum atque emendatum. Augustae Taurinorum, 1871, p. 489–. 
  58. ↑ Johann Rudolph Fäsch. Kriegs-ingenieur-artillerie- und see-lexicon, worinnen alles was einem officier, ingenieur arilleristen, und seefahrenden ...: zu wissen no̐thig. sattsam erkla̐ret, und mit dazu dieulichen kupffern erla̐utert ist: ingleichen die verschiedenen arten derer soldaten .... Friedrich Hekel, 1735, p. 579–. 
  59. ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 1–. 
  60. ↑ Marcus Verrius Flaccus. M. Verrii Flacci quae extant: et Sexti Pompeii Festi de verborum significatione, libre XX. A.J. Valpy, 1826, p. 834–. 
  61. ↑ Jakob Spiegel. Lexicon Iuris Civilis. Apud Ioan. Heruagium, 1554, p. 687–. 
  62. ↑ Iulius Pollux. Iuliu Polydeukus Onomastikon En Bibliois Deka : Julii Pollucis Onomasticum Græce & Latine: Post egregiam illam Wolfgangi Seberi editionem denuo immane quantum Emendatum, Suppletum, & Illustratum ... accedit Commentarius doctissimus Gothofredi Jungermanni ... Itemque alius Joachimi Kühnii ... Omnia contulerunt ac in ordinem redegerunt ... Joh. Henricus Lederlinus ... Et post eum reliquis Tiberius Hemsterhuis. Officina Wetsteniana, 1706, p. 1–. 
  63. ↑ Johann Gottlob Ludwig Ramshorn; Francis Lieber Dictionary of Latin synonymes: for the use of schools and private students, with a complete index. Little, Brown, 1855, p. 317–. 
  64. ↑ Persée. La forme des navires romains, d'après la mosaïque d'Althiburus. Paul-Marie Duval.
  65. ↑ ISIDORI HISPALENSIS EPISCOPI ETYMOLOGIARUM SIVE ORIGINUM LIBER XIX. DE NAVIBVS, AEDIFICIIS ET VESTIBVS.
  66. ↑ Saint Isidore (of Seville). Sancti Isidori Hispalensis Episcopi opera omnia: Romae anno Domini MDCCXCVII excusa. Venit apud editorem, 1830, p. 661–. 
  67. ↑ Antoni de Capmany. Qüestiones criticas sobre varios puntos de historia economica, politica y militar. Imprenta Real, 1807, p. 302–. 
  68. ↑ Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848. 
  69. ↑ Augustin Jal. Archéologie navale. A. Bertrand, 1840. 
  70. ↑ Hassan Salih Khalilieh. Islamic Maritime Law: An Introduction. BRILL, 1998, p. 23–. ISBN 90-04-10955-2. 
  71. ↑ X. D. Goitein. A Mediterranean Society: The Jewish Communities of the Arab World as Portrayed in the Documents of the Cairo Geniza, Vol. I: Economic Foundations. University of California Press, 1999, p. 305–. ISBN 978-0-520-22158-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nomenclatura_de_vaixells_antics&oldid=34354915»