Norbert Narach
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1954  el Soler (Rosselló) |
| Mort | 30 novembre 2009 (55 anys) Tuïr (Rosselló) |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, dramaturg, locutor de ràdio, periodista, poeta, actor |
Norbert Narach i Cayrol (El Soler, 7 de febrer del 1954 - ?, 30 de novembre del 2009) va ser un artista, músic, grafista, poeta, actor i locutor de ràdio nord-català.
Biografia
[modifica]Passà la seva infància a Auxerre i posteriorment a Sornià, abans de traslladar-se a Perpinyà, aleshores en plena efevescència cultural (el 1969). Amb disset anys creà la seva primera obra de teatre amb els "Tréteaux du Midi" a Perpinyà. El 1976 començà a acompanyar a la guitarra la cantant Teresa Rebull (i altres) en els seus recitals.
Fou part de la redacció del setmanari satíric Truc[1] del 1976 al 1982 (primer com a dibuixant, després redactor i finalment secretari de redacció), locutor a Radio Midi Soleil de 1984 a 1986, i del 1987 endavant de France Bleu Roussillon. Passà dos anys al Marroc estudiant la música àrab, i treballà com a animador del Centre Cultural Francès de Casablanca (1980). De tornada al Rosselló, entrà a les "Editions du Chiendent". Paralel·lament escrigué l'"one-man" xou On va encore se coucher tard per l'actor Michel Picod, l'obra en tres actes Coup de foudre i peces radiofòniques, com Crimes au soleil[2] per a Radio France. També va ser autor dels llibres Haikus d'aquí, Perpignan, Pyrénées-Orientables i Trains de vie. Col·laborà i actuà al festival Nits de cançó i música d'Eus i, nombroses vegades, al costat del músic Pascal Comelade. Creà i presidí la companyia Teatre de la Cornella[3] per a la que escrigué l'obra Rime aux Romarins.
Norbert Narach fou el creador del popular "Bruxot", un cavall a qui s'adreçava en les seves cròniques matinals i quotidianes a France Bleu Roussillon. Seu també fou el personatge de "Celestina", que presentava una visió càustica de la vida de la Catalunya del Nord en articles que publicava a La semaine du Roussillon. Participà igualment en les creacions de Massacre sur la départementale que es feien al festival "le Printemps déraisonnable" d'Estagell. El 2006 fou coautor, amb Gerard Jacquet[4] de la peça bilingüe Un fil i una canya!, que posava en el decorat d'un bar de poble tota la diversitat social i humana de la Catalunya del Nord contemporània, i que esdevingué molt popular al país.
Visqué a Tuïr. En els 22 anys que s'estigué a "France Bleu Roussillon", portà un gran nombre de programes com Le carrer major, Les coups de marteau, L'auto journal, Si plou pas farà vent, Brouillage, Sota la parra, Dins del calaix, Bruxot, le Jogaki, En attendant le TGV. Va ser incinerat[5] al crematoi de Torremilla.
Bibliografia
[modifica]- Norbert Narach Perpinyà : Pyrénées orientables Perpinyà : El Trabucaire, cop. 1993 ISBN 2905828447[6]
Referències
[modifica]- ↑ Notes biogràfiques[Enllaç no actiu] (francès)
- ↑ Gravació conservada a la Mediateque de la comunitat francesa a Bèlgica Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Posteriorment, el grup teatral decidí continuar la seva tasca Article a l'Avui
- ↑ Programa de la representació[Enllaç no actiu]
- ↑ Encara que alguns fonts indiquen que va ser sebollit, Vilaweb indica que va ser inhumat al crematori de Torremilla, entre Sant Esteve del Monestir i Perpinyà «El Punt Avui - Notícia: ‘Viure al País' recorda Norbert Narach».
- ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya - Perpinyà : Pyrénées orientables / Norbert Narach; dessins de Christian Liogier».[Enllaç no actiu]
- Llarg article biogràfic a la plana de "France Bleu Roussillon" en ocasió de la mort de Narach. Aparentment, serví de base per a ampliar considerablement l'article de la viquipèdia francesà, però allí no s'hi esmenta el fet.
- B.G. Norbert Narach s'est éteint: la mort du poète verbiliculteur, article necrològic a L'Indépendant 1.12.2009 «imatge».[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Entrevista a Narach el Sant Jordi del 2008 Arxivat 2011-07-01 a Wayback Machine.
- Vídeo del monòleg Les catalans 16.11.02 Arxivat 2008-11-13 a Wayback Machine. (francès)
- Cançó UNESCO, amb lletra de Narach
- Nota biogràfica a la plana web del teatre de la Cornella Arxivat 2019-05-02 a Wayback Machine. (francès)