Nordstrand

Nordstrand

Vaixell al port de Nordstrand
Tipus	balneari costaner i municipi no-urbà d'Alemanya
Localització
54° 29′ 00″ N, 8° 53′ 00″ E
Estat	Alemanya
Estat federat	Slesvig-Holstein
Districte rural	Districte de Nordfriesland
Amt	Amt Nordsee-Treene
Població humana
Població	2.256 (2022) (39,4 hab./km²)
Idioma oficial	alemany frisó septentrional
Geografia
Superfície	57,26 km²
Altitud	2 m
Organització política
Membre de	Schleswig-Holsteinischer Gemeindetag (mul)
Identificador descriptiu
Codi postal	25845
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	04842
Altres
Agermanament amb	Affligem
Lloc web	amt-nordsee-treene.de…

Nordstrand (frisó septentrional Noordströön) és una de les Illes Frisones en forma gairebé de península, que forma un municipi del districte de Nordfriesland, dins l'Amt Nordsee-Treene, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein. Dins l'illa hi ha l'altre municipi d'Elisabeth-Sophien-Koog

En l'època medieval Nordstrand era una part de la gran illa de Strand, que es va trencar a trossos després d'una tempesta desastrosa en 1634. Altres restes de Strand són les illes de Pellworm i Halligen. Nordstrand és accessible per carretera en un pas elevat que connecta amb el continent i va ser construït el 1936. El 1987 el pòlder Beltringharder Koog es va completar, que converteix l'illa en una península. L'Arlau desemboca al Mar del Nord al costat del Koog, al nord de la península.

Nordstrand és l'origen d'una famosa beguda alcohòlica local, el Pharisäer ("fariseu"), que els illencs van desenvolupar el 1872 per a poder beure alcohol en presència del rector local Georg Bleyer, que predicava l'abstinència. Està fet de cafè calent fort, sucre, rom fosc (4 cl de 54 vol%) i crema batuda (per evitar que l'alcohol s'evapori, de manera que no pot ser olorat). El pastor tenia la tassa sense el rom, però un dia les tasses es van barrejar. Quan va descobrir l'engany, va exclamar "Ihr Pharisäer!" ("Vosaltres, fariseus!", és a dir: "hipòcrites"). D'aquí el nom.

Galeria d'imatges

• 
  Església Sant Vicenç i cementiri
• 
  Dic