Norikura
| ||||
| Tipus | volcà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | 100 muntanyes famoses del Japó | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional de Chūbu-Sangaku | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Matsumoto (Japó) i Takayama (Japó) | |||
| ||||
| Serralada | muntanyes Hida | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 3.026 m | |||
| Prominència | 1.236 m | |||
| Material | andesita | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1680 | primer ascens | |||
| Lloc web | norikuradake.jp | |||
| ||||
Norikura (乗鞍岳, Norikura-dake) és un estratovolcà que es troba a la frontera entre les prefectures de Gifu i Nagano, a l'illa d'Honshu, Japó. Forma part de les muntanyes Hida i forma part del llistat de les 100 muntanyes japoneses més famoses[1] i les noves 100 muntanyes japoneses més famoses.[2] El seu cim s'eleva fins als 3.025,64 msnm.[3] i té una prominència de 1.236 metres.[4]
El volcà es troba dins el Parc nacional de Chūbu-Sangaku, un parc que fou creat el 4 de desembre de 1934.[5] La muntanya, el nom de la qual significa "cadilla de muntar", va rebre el seu nom perquè la seva forma sembla una cadira de cavall.
Ascensions
[modifica]És conegut per ser el cim més fàcil d'escalar entre les muntanyes que superen els 3.000 metres del Japó. Amb tot, la primera ascensió documentada no va tenir lloc fins al 1680, quan es diu que Enkū va assolir el cim.[6] El 1878 l'anglès William Gowland fou el primer no japonès en assolir el cim.[7][8] El 1892 també el va pujar l'anglès Walter Weston.[9][10]
El 1973 es va obrir el Norikura Skyline prop del cim de la muntanya, la carretera a més alçada del Japó.[6]
Natura
[modifica]Després del mont Fuji i el mont Ontake, el mont Norikura és el tercer volcà més alt del Japó. És un estratovolcà i encara es poden veure colades de lava endurida prop del cim. Hi ha vuit planes i 12 llacs de cràter que es van formar per l'activitat volcànica. La darrera erupció va tenir lloc el 50 aC.[11] El Norikura Skyline és una carretera que travessa la muntanya, però durant l'hivern ha d'estar tancada per la neu.
Referències
[modifica]
- ↑ Kyūya Fukada. 100 Famous Japanese Mountains. The Asahi Shimbun Companyin, 1982. ISBN 4-02-260871-4.
- ↑ Motoo Iwasaki. New 100 Famous Japanese Mountains. YAMA-KEI Publishers, 2006. ISBN 4-635-53047-7.
- ↑ «Information inspection service of the Triangulation station». Geospatial Information Authority of Japan,(高山-乗鞍). Arxivat de l'original el June 9, 2009. [Consulta: 4 desembre 2010].
- ↑ «Norikura-dake - Peakbagger.com». [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ «Chūbu-Sangaku National Park». Ministry of the Environment (Japan). Arxivat de l'original el February 27, 2012. [Consulta: 4 desembre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 1000 Japanese Mountains. YAMA-KEI Publishers, 1992. ISBN 4-635-09025-6.
- ↑ Chronology of the climbing mountain history in Japan. YAMA-KEI Publishers, 2005. ISBN 4-635-17814-5.
- ↑ William Gowland. A Hand book for Travellers in Central and Northern Japan, 1881. ISBN 4-635-53047-7.
- ↑ Dictionary of name of Japanese mountain (日本山名辞典). Sanseido, 1992. ISBN 4-385-15403-1.
- ↑ Walter Weston. Mountaineeraing and exploration in Japanese alps. new. translated into Japanese (日本アルプスの登山と探検),Iwanami Shoten, 2005. ISBN 4-00-334741-2.
- ↑ «Global Volcanism Program | Norikuradake» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2021].