Norma Falconi Fabara
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Equador |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, política, negociant |
Norma Falconi Fabara (Guayaquil) és una barcelonina activista pels drets dels refugiats i dels immigrants. Equatoriana d'origen, Falconi va arribar a Barcelona a finals dels anys noranta i des d'aleshores ha estat implicada i ha liderat lluites contra la llei d'estrangeria a l'estat espanyol en general i a Catalunya en particular. Al seu Equador natal, Falconi ja exercia d'activista política, sindical i feminista.[1]
Durant el mandat del Partit Popular de José María Aznar de l'any 2001, la llei d'estrangeria exigia a la població migrant que per aconseguir la targeta de residència calia haver aconseguit un contracte de treball; al mateix temps, per aconseguir un contracte calia haver adquirit la targeta de residència. Tot i haver aconseguit ja els papers, Falconi va liderar la lluita i el tancament en diverses esglésies de membres de la heterogènia comunitat migrant barcelonina reunida a l'associació Papers i drets per tothom. La primera església de les tancades de persones immigrants va tenir lloc a l'església del Pi de Barcelona, i Falconi va tenir un rol clau en la mobilització.[2]
L'any 2001, entre 1000 i 1500[3] persones sense papers de majoria índia i paquistanesa van ocupar parròquies de Barcelona i Cornellà. Des del 2001 fins al 2017, el tancament d'immigrants d'orígens, llengua i religió diversa a parròquies per aconseguir drets legals s'ha produït en més d'una ocasió i durant temporades llargues. La lluita de la població migrant, liderada en bona part per Norma Falconi, ha impulsat canvis legals, tot i que algunes d'aquestes millores retrocedeixen en funció dels partits que governen. L'any 2017, els migrants de Papers i drets per tothom van dur a terme una vaga de fam que havia de durar 47 dies i que finalment en va durar 15. També el 2017,[4] una trentena de residents sense papers es van concentrar al Ministeri de Justícia per reclamar un canvi polític que facilités l'obtenció de la nacionalitat espanyola.
A banda de la lluita pels papers de la comunitat migrant global, Norma Falconi també és cofundadora y membre activa de Sindihogar/Sindillar, el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i de la cura a l'estat espanyol. Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, l'associació Sindillar ofereix assessoria legal a les treballadores migrants de la llar, tant pel que fa l'aspecte laboral com d'estrangeria.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «The third sector is the key to empower migrant communities». [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ «Norma Falconi i Papers per a Tothom». [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ «Norma Falconi: "Sabíamos que si salíamos de las iglesias, se acababa la negociación"». [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ «Els immigrants denuncien les dificultats extremes per aconseguir la nacionalitat». [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ «Norma Falconi Fabara». Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 11 febrer 2019].