Vés al contingut

Norma Granada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Norma Granada és un mètode de valoració d'arbres i arbustos ornamentals.[1][2]

El mètode té en compte els diferents factors que atribueixen valor als elements vegetals, no només el valor de la fusta o del fruit dels seus arbres, sinó també aspectes paisatgístics, ambientals, socials i culturals, etc. El mètode està impulsat i redactat per una comissió de l'Asociación Española de Parques y Jardines Públicos (AEPJP) i compta amb l'aval de la Asociación Española de Arboricultura (AEA) i l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC).[3][4]

Abans d'aquest mètode de valoració hi va haver d'altres que són precedents d'aquest. Així l'ICONA, fa més de 35 anys publicà una metodologia de valoració de l'arbrat ornamental inspirada en els mètodes anglosaxons i suïssos.[4]

Els criteris de valoració de la Norma Granada s'apliquen a espècimens anomenats «no substituibles», que són els arbres que mesuren més de trenta centímetres de diàmetre situats a un metre del nivell del sòl. La norma Granada, publicada el 1990, vol definir el valor ambiental i social dels arbres ornamentals dins d'un context urbà i periurbà.[1]

Al catalogar els arbres d'interès local aplicant aquesta norma, és possible declarar-los patrimoni natural i poden ser protegits per llei pels òrgans de govern.[3] La norma permet, per exemple, protegir els arbres monumentals de Catalunya, en disposar d'una dada que pugui definir la singularitat de l'exemplar des d'un punt de vista econòmic, més enllà dels mètodes de valoració que es basen només en el valor de la fusta dels arbres, doncs, la protecció d'aquests exemplars esdevé alguna cosa més que no simplement el valor de la fusta.[5]

Aquesta norma, es troba present en les prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds formulats per la Diputació de Barcelona, pel que fa a les referències d'aplicació.[6] I també en la valoració de l'arbrat urbà i periurbà.[7] En alguns territoris és d'obligat compliment. Així, en la Comunitat de Madrid.[8] L'Ajuntament de Barcelona també la té present en les actuacions dels Departament de Medi Ambient.[9]

Després de la seva publicació el 1990, se'n han fet revisions i adaptacions de la norma. Així el 1999[10] i posteriorment el 2006.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Arrizabalaga Blanch, Antoni «El valor de la natura: La Norma Granada». Lauro: revista del Museu de Granollers, 12, 1996, pàg. 40-46 [Consulta: 16 juliol 2015].
  2. ↑ Asociación española de parques y jardines públicos. «Norma Granada Método para valoración de árboles y arbustos ornamentales». [Consulta: 16 juliol 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Alcaide, Olga «La Norma Granada: Mètode de valoració de l'arbrat ornamental. Exemples d'aplicació a Mollet del Vallès». Notes, 16, 2001, pàg. 111-122 [Consulta: 16 juliol 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Vidal, Fernando «La valoración de arbolado en España.». Economía Agraria y Recursos Naturales, 12, 1, 2012, pàg. 115-140. DOI: 10.7201/earn.2012.01.05. ISSN: 2174-7350 [Consulta: 18 juliol 2015].
  5. ↑ Pares, Eduard; Segarra, Miquel. «Els arbres monumentals de Catalunya, avui». Generalitat de Catalunya. Parcs Naturals. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2015. [Consulta: 16 juliol 2015].
  6. ↑ Bosch, Joaquim; Candela, Xavier; Jané, Gerard «Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds». Plecs, 1, 2001. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2015 [Consulta: 17 juliol 2015].
  7. ↑ Prieto Rodríguez, Antonio; Díaz Balteiro, Luis; García Rodrigo, Angel «Valoración de montes arbolados (Parte II)». CT: Catastro, 36/2, 7-1999, pàg. 37-52 [Consulta: 18 juliol 2015].
  8. ↑ Comunidad de Madrid. «Acuerdo de 7 de noviembre de 1991, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueba el método de valoración del arbolado ornamental, Norma Granada, para su aplicación en el territorio de la Comunidad de Madrid». BOCM, 12-12-1991. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2015. [Consulta: 18 juliol 2015].
  9. ↑ «Norma Granada - Justificación del método». Ajuntament de Barcelona, 18-07-2015.
  10. ↑ AEPJ, 1999.
  11. ↑ AEPJ. «Norma Granada. Revisión 2006: Método para la valoración de árboles y arbustos ornamentales». Asociación Española de Parques y Jardines. [Consulta: 18 juliol 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Falcón, Antoni. «La Norma Granada». A: Espacios verdes para una ciudad sostenible.Planificación, proyecto, mantenimiento y gestión. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2007. ISBN 84-252-2137-4. 
  • AEPJ. Método de valoración del arbolado ornamental : Norma Granada. Madrid: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, 1990. ISBN 84-86115-24-1. 
  • AEPJ. Norma de Granada. Método para valoración de árboles y arbustos ornamentales. Revisión. Madrid: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, 1999. ISBN 84-60590-65-8. 
  • Chueca, J. «La aplicación informática de la Norma Granada». A: Metodología valorativa: Presente y futuro. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia, Servicio de Publicaciones, 1994, p. 337-351. ISBN 84-77212-59-7. 
  • Chueca, J. La Norma Granada; Un método de valoración económica de los árboles ornamentales. La valoración económica de los árboles ornamentales. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia, Servicio de Publicaciones, 2001, p. 337-351. ISBN 84-77212-59-7. 
  • AEPJP Norma Granada, Método para la valoración de árboles y arbustos ornamentales, 3ª edición, revisada 2006 corregida el 2007, ISBN 84-611-4225-X
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Norma_Granada&oldid=33713125»