Vés al contingut

Norman Bel Geddes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNorman Bel Geddes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Norman Melancton Geddes Modifica el valor a Wikidata
27 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Adrian (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, dissenyador, escenògraf Modifica el valor a Wikidata
Representat perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEdith Addams Modifica el valor a Wikidata
FillsBarbara Bel Geddes Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0067473 IBDB: 14143 Modifica el valor a Wikidata

Norman Bel Geddes (Adrian, 27 d'abril de 1893 - Manhattan, 8 de maig de 1958) va ser un escenògraf i dissenyador industrial estatunidenc[1] descrit el 2012 per The New York Times com «un artesà i dibuixant brillant, un mestre de l'estil, el Leonardo da Vinci del segle xx».[2] Com a escenògraf, Bel Geddes va aportar una perspectiva innovadora i enèrgica als escenaris de Broadway i a la Metropolitan Opera. A la dècada del 1930 es va convertir en una de les primeres persones a obtenir el títol de dissenyador Industrial. Els seus dissenys futuristes streamline van reinventar molts dels objectes quotidians de l'època, des d'avions comercials i creuers fins a cocteleres i circs. També va concebre i va supervisar la construcció de l'Exposició Futurama a l'Exposició Universal de Nova York de 1939 .

Trajectòria

[modifica]

Normal Melancton Geddes es va criar a New Philadelphia. Era fill de Flora Luelle (de soltera Yingling) i Clifton Terry Geddes, corredor de borsa.[3] Quan es va casar amb Helen Belle Schneider el 1916, van combinar els seus cognoms com a «Bel Geddes».[4] Les seves filles van ser l'actriu Barbara Bel Geddes i l'escriptor Joan Ulanov.

Bel Geddes va començar la seva carrera amb escenografies per al Los Angeles Little Theatre d'Aline Barnsdall la temporada 1916–17, i el 1918 com a dissenyador d'escenaris de la Metropolitan Opera de Nova York. Va dissenyar i dirigir diverses obres teatrals,[5] des d'Arabesque i The Five O'Clock Girl a Broadway fins a un espectacle de patinatge, It Happened on Ice, produït per Sonja Henie. També va crear l'escenografia per a la pel·lícula Feet of Clay (1924), dirigida per Cecil B. DeMille, i va dissenyar vestuari per a Max Reinhardt.

Bel Geddes va obrir un estudi de disseny industrial el 1927 i va dissenyar una àmplia gamma de productes comercials, des de cocteleres fins a medallons commemoratius passant per aparells de ràdio. Els seus dissenys es van estendre a conceptes futuristes no realitzats: un automòbil en forma de llàgrima i una casa art déco del futur.[6] El 1929, va dissenyar l'Airliner Number 4, un avió amfibi que incorporava una zona de jocs, una orquestra, un gimnàs, un solàrium i dos hangars d'avions.[7]

El seu llibre Horizons (1932) va tenir un impacte significatiu «en popularitzar l'estil streamline moderne (aerodinamisme)[8] quan només uns pocs enginyers es plantejaven el seu ús funcional, va fer possible l'estil de disseny dels anys 1930».[9][10][11] A la clàssica pel·lícula de ciència-ficció de La vida futura (1936), d'H.G. Wells, va ajudar el dissenyador de producció William Cameron Menzies en el disseny del món del demà.

Bel Geddes va dissenyar el pavelló de General Motors, conegut com Futurama, per a l'Exposició Universal de Nova York de 1939. Per a aquella famosa i influent instal·lació, Bel Geddes va explotar el seu treball anterior en la mateixa línia: havia dissenyat una Metropolis City of 1960 el 1936.[12] En el llibre Magic Motorways (1940) va promoure els avenços en el disseny i el transport d'autopistes, prefigurant el sistema de carreteres interestatals, juntament amb aspectes de l'assistència al conductor i la conducció autònoma.[13] L'ordinador Mark I va ser dissenyat per Bel Geddes en col·laboració amb IBM per a la Universitat Harvard.[14]

Llegat

[modifica]

Bel Geddes va morir a Nova York el 8 de maig de 1958.[4] La seva autobiografia, Miracle in the Evening, es va publicar pòstumament l'any 1960.[15] L'United States Postal Service va emetre un segell postal en honor a Bel Geddes en tant que «pioner del disseny industrial».[16]

L'arxiu de Norman Bel Geddes està en mans del Harry Ransom Center de la Universitat de Texas a Austin. Aquesta gran col·lecció inclou maquetes, esborranys, dissenys d'aquarel·la, notes d'investigació, propostes de projectes i correspondència. El Ransom Center també serva els arxius de la segona esposa de Bel Geddes, la dissenyadora de vestuari i productora Edith Lutyens Bel Geddes.[17]

Galeria

[modifica]
  • Model of teardrop-shaped automobile designed by Bel Geddes
    Model d'automòbil en forma de llàgrima
  • General Motors 25th anniversary medal, 1933, featuring teardrop shaped car
    Medalla del 25è aniversari de General Motors amb un cotxe en forma de llàgrima (1933)
  • "Through the City of Tomorrow Without a Stop", Shell Oil advertisement, 1937.
    «A través de la ciutat del demà sense parar», anunci de Shell Oil (1937)
  • Norman Bel Geddes. Cocktail Set. 1937. Brooklyn Museum
    Set de còctel (1937, Museu de Brooklyn)
  • A full scale street intersection in the City of the Future at the Futurama exhibit at the 1939 New York World's Fair
    Una intersecció de carrers a gran escala a la Ciutat del Futur de l'exposició de Futurama (1939)
  • Emerson Model 400-3 "Patriot" (1940) radio designed by Bel Geddes, made of Catalin
    Emerson Radio Model 400-3 Patriot (1940)
  • Airliner Number 4
    Airliner Number 4

Obra publicada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dyal, Donald H. Norman Bel Geddes: Designer of the Future. Monticello, IL: Vance Bibliographies, 1983. ISBN 9780880665841. 
  2. ↑ Heller, Steven «Yesterday's Tomorrows» (en anglès). The New York Times, 07-12-2012.
  3. ↑ Pylant, James. «The Midwestern Roots of Barbara Bel Geddes ("Miss Ellie")». GenealogyMagazine.com. Datatrace Systems. Arxivat de l'original el August 27, 2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 Magill, Frank N. The 20th Century A-GI: Dictionary of World Biography, Volume 7. Routledge, 2013, p. 1319. ISBN 978-1136593345. 
  5. ↑ Works, Bernhard Russell. Norman Bel Geddes: Man of Ideas. Madison, WI: University of Wisconsin Press, 1966. OCLC 3116381. 
  6. ↑ Tinniswood, Adrian. The Art Deco House. New York: Watson-Guptill, 2002, p. 20. ISBN 9780823003150. 
  7. ↑ Stephens, Ian. «Huge Aviation of the 1930s: The K-7 and The Bel Geddes #4». Fly Away Simulation, 29-03-2009. [Consulta: 21 octubre 2012].
  8. ↑ «Norman Bel Geddes, diseñador de un futuro aerodinámico» (en castellà). 20 minutos, 20-09-2012. [Consulta: 21 juny 2024].
  9. ↑ Meikle, Jeffrey L. Twentieth Century Limited: Industrial Design in America, 1925–1939. 2a edició. Philadelphia: Temple University Press, 2001, p. 48. ISBN 9781566398923. 
  10. ↑ Bel Geddes, Norman Atlantic Monthly, 11-1934, pàg. 553–558.
  11. ↑ Bel Geddes, Norman The Ladies' Home Journal, 1-1931, pàg. 190.
  12. ↑ Wolf, Peter M. The Future of the City: New Directions in Urban Planning. New York: Watson-Guptill, 1974, p. 28. ISBN 9780823071821. 
  13. ↑ Magic motorways de Norman Bel Geddes, 1940, p. 43-56. Cita: "Però aquests cotxes de 1960 i les carreteres per on circulen tindran en ells dispositius que corregiran els defectes dels éssers humans com a conductors. Evitaran que el conductor cometi errors. Faran possible avançar a tota velocitat a través de la densa boira".
  14. ↑ [1] pp.7-8
  15. ↑ «Theater Hall of Fame members».
  16. ↑ https://web.archive.org/web/20120223191745/http://invention.smithsonian.org/downloads/fa_cohc_tr_hopp690107.pdf
  17. ↑ «Norman Bel Geddes Database». norman.hrc.utexas.edu. [Consulta: 14 gener 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Norman_Bel_Geddes&oldid=34110861»