Norman Wilks
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1885  Birchington-on-Sea (Anglaterra) |
| Mort | 20 novembre 1944 (59 anys) Toronto (Canadà) |
| Formació | Conservatori reial de Brussel·les |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, pianista |
| Professors | Arthur De Greef |
Norman Wilks (Birchington-on-Sea, 9 de juny de 1885 - Toronto, 20 de novembre de 1944) va ser un pianista i professor de música canadenc.[1]
Biografia
[modifica]De petit, Norman Wilks va ser cantant del cor "Duke of Newcastle".[1]
Va estudiar piano amb Michael Hamburg i Frederic Lamond i composició amb Ebenezer Prout i Joseph Holbrooke.[1] Després va estudiar al Conservatori de Brussel·les amb Arthur De Greef i va ser alumne d'Artur Schnabel a Alemanya.[1] El 1913 i el 1914 va fer una gira per Amèrica del Nord, on va actuar diverses vegades amb l'Orquestra Simfònica de Boston.[1] Va ser militar durant la Primera Guerra Mundial i va rebre la Creu Militar.[1]
Després de la guerra, va actuar com a solista a Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Alemanya, el Carib i Austràlia1. Des de 1928 va viure al Canadà, on es va dedicar principalment a l'educació musical. Va ensenyar al "Royal Conservatory of Music" on va succeir a Ernest MacMillan el 1942.[1]
Va ser coautor del llibre de text The Boris Berlin Musical Kindergarten Piano Method: Guide for Teachers (1940) i va ser editor de The Conservatory Sonatina Album (1945), que va ser reeditat el 1983.[1] Entre els seus estudiants mes coneguts, hi havia Robert Fleming, Patricia Blomfield Holt, Weldon Kilburn, Margaret Parsons i Malcolm Troup.[1]