Nostra Senyora de Fàtima de Granollers
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església i església parroquial  | ||||||
| Construcció | segle xx Mitjan | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Granollers (Vallès Oriental) | ||||||
| Localització | Ctra. Caldes - Av. de l'Estació | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 28945 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa (parròquia de Mare de Déu de Fàtima) | ||||||
| |||||||
.jpg)
Nostra Senyora de Fàtima de Granollers és una església de Granollers (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]La part exterior de l'església té forma el·líptica truncada, acampanada, de maó vermell. A la façana principal hi ha unes vidrieres amb set plans, amb la representació de la Verge de Fàtima sobre l'alzina. La part interior és del mateix color del ciment i el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro.[1] Crucifix amb fusta de (285 cm alçada); a l'altar major, obra de l'escultor català Josep Maria Codina Corona.
Les vidrieres són obra de la "Unión de artistas vidrieros" com la capella del Santíssim de Sant Esteve de Granollers.[1]
Història
[modifica]La demarcació parroquial té 3.023 K2 i comprèn les zones denominades "Can Xarlet" i "Barri del Nord". El 1961 es beneí la primera pedra, duta expressament del Santuari de Nostra Senyora de Fàtima, de Portugal. És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l'altar central. El 15 d'agost del 1963 l'arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement el nou temple parroquial.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nostra Senyora de Fàtima de Granollers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 octubre 2017].