Vés al contingut

Lepidonotothen larseni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nototheniops larseni)
Infotaula d'ésser viuLepidonotothen larseni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaNototheniidae
GènereLepidonotothen
EspècieLepidonotothen larseni Modifica el valor a Wikidata
(Lönnberg, 1905)
Nomenclatura
Sinònims
  • Notothenia larseni (Lönnberg, 1905)
  • Nototheniops larseni (Lönnberg, 1905)[1]
ProtònimNotothenia larseni Modifica el valor a Wikidata

Lepidonotothen larseni és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 24 cm de llargària màxima.
  • 5-6 espines i 37-39 radis tous a l'aleta dorsal i 37-38 radis tous a l'anal.
  • Presenta franges fosques i obliqües al cos.[3][4][5]

Reproducció

[modifica]

Té lloc a la tardor i l'hivern australs.[6][7][8]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment krill,[9] amfípodes i Mysida.[3]

Depredadors

[modifica]

És depredat per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella);[10] a l'Antàrtida per Parachaenichthys georgianus, Muraenolepis microps, Notothenia rossii, Patagonotothen brevicauda, Trematomus hansoni, Chaenocephalus aceratus i Pseudochaenichthys georgianus, i, a Geòrgia del Sud, per Champsocephalus gunnari.[11][12]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic i de clima polar (-1 °C-2 °C; 45°S-70°S) que viu entre 30 i 750 m de fondària.[3][6]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Antàrtic: des del sud de Sud-amèrica fins al sud de l'Índic central, incloent-hi la Terra de Graham i les illes de Bouvet, Balleny, Pere I, Geòrgia del Sud,[13] Palmer, Òrcades del Sud i Shetland del Sud.[14][3][15][16][17]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  5. ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  6. ↑ 6,0 6,1 Permitin, Y.Ye i Z.S. Sil'yanova, 1971. New data on the reproductive biology and fecundity of fishes of the genus Notothenia Rich. in the Scotia Sea (Antarctica). Vopr. Iktiol. 11(5):693-705.
  7. ↑ Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
  8. ↑ Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.
  9. ↑ Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1994. By-catch, growth and feeding of Antarctic juvenile fish taken in krill (Euphausia superba, Dana) fisheries in the South Georgia area, in 1992. CCAMLR Sci. 1:129-142.
  10. ↑ North, A.W., 1996. Fish in the diet of Antarctic fur seals (Arctocephalus gazella) at South Georgia during winter and spring. Antarc. Sci. 8(2):155-160.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Kock, K.H., 1981. Fischereibiologische Untersuchungen an drei antarktischen Fischarten: Champsocephalus gunnari (Lönnberg, 1905), Chaenocephalus aceratus (Lönnberg, 1906) und Pseudochaenichthys georgianus (Norman, 1937) (Notothenioidei, Channichthyidae). Mitteilungen aus dem Insitut für Seefischerei der Bundesforschungsanstalt für Fischerei, Hamburg. nr. 32. 226 p.
  13. ↑ Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.
  14. ↑ Tarverdiyeva, M.I. i I.A. Pinskaya, 1980. The feeding of fishes of the families Nototheniidae and Chaenichthyidae on the shelves of the Antatrctic Peninsula and the South Shetlands. J. Ichthyol. 20(4):50-59.
  15. ↑ Duhamel, G. i M. Pletikosic, 1983. Données biologiques sur les Notothenidae des Iles Crozet. Cybium 7:43-57.
  16. ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  17. ↑ Kozlov, A.N., I.A. Pinskaya, S.G. Podrazhanskaya i M.I. Tarverdieva, 1988. Feeding of glassfishes in different region of the Atlantic Sector of Antarctica. J. Ichthyol. 28(6):137-145.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Bushula, T., E.A. Pakhomov, S. Kaehler, S. Davis i R.M. Kalin, 2005. Diet and daily ration of two small nototheniid fish on the shelf of the sub-Antarctic Prince Edward Islands. Polar Biol. 28(8):585-593.
  • Daniels, R.A., 1982. Feeding ecology of some fishes of the Antarctic Peninsula. Fish. Bull. 80(3):575-588.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Shust, K.V. i I.A. Pinskaya, 1978. Age and growth of six species of nototheniid fish (family Notothenidae). Vopr. Ichthyol. 18(5):837-843.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lepidonotothen_larseni&oldid=32890167»