Nova Democràcia (Grècia)
(el) Νέα Δημοκρατία  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme democràcia cristiana liberalisme econòmic | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 4 octubre 1974 | ||||
| Fundador | Konstantinos Karamanlís | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Internacional Demòcrata de Centre Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Kiriakos Mitsotakis | ||||
| Parlament Hel·lènic | 158 / 300 | ||||
| Parlament Europeu | 6 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | nd.gr | ||||
Nova Democràcia (en grec: Νέα Δημοκρατία, ND) és un partit polític grec de caràcter conservador. Creat el 4 d'octubre de 1974 per Konstandinos Karamanlís, antic primer ministre grec per tal de participar en les primeres eleccions lliures després de la Dictadura dels Coronels. La ideologia del partit es va definir com a "liberalisme radical", un terme definit per ND com "la prevalença de les normes del mercat lliure amb la decisiva intervenció de l'Estat a favor de la justícia social." Karamanlís en fou cap fins que es jubilà el 1981, i fou substituït per Geórgios Ral·lis.
Aleshores fou desplaçat del poder pel Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), però tornà al poder el 1990 amb un govern de coalició amb el Partit Comunista de Grècia (KKE) presidit per Konstandinos Mitsotakis. El 1993 va perdre les eleccions i tornà a l'oposició.
Va tornar al poder després de les eleccions legislatives gregues de 2004 i 2007, amb Kostas Karamanlís com a primer ministre.
A les eleccions del 2009 va perdre davant del PASOK i va fer oposició fins al 2012 que en plena crisi econòmica es van convocar eleccions al maig. Va ser la força més votada però lluny de la majoria absoluta, Nova Democràcia va ser incapaç de formar un nou govern i es van tornar a convocar eleccions per al juny, aquesta vegada va formar govern de coalició amb el PASOK. El pacte de govern es va trencar i es van convocar eleccions per a gener de 2015, Nova Democràcia va perdre davant de la formació d'esquerres SÍRIZA.
Syriza va patir una dura derrota a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, perdent contra el partit opositor Nova Democràcia. Després de la derrota, es van convocar eleccions avançades, en les que va aconseguir el 31,53% dels vots i només 86 escons al Parlament hel·lènic. Tsipras va admetre la derrota enfront Kiriakos Mitsotakis i va dimitir l'endemà.[1]
Forma part del Partit Popular Europeu.
Resultats electorals
[modifica]Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Resultats | Pos. | Govern | Líder | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | +/− | ||||
| 1974 | 2,669,133 | 54.37% | 220 / 300 |
Nou | 1r | Govern | Konstantinos Karamanlis |
| 1977 | 2,146,365 | 41.84% | 171 / 300 |
 49
|
1r | Govern | |
| 1981 | 2,034,496 | 35.88% | 115 / 300 |
56
|
2n | Oposició | Georgios Rallis |
| 1985 | 2,599,681 | 40.85% | 126 / 300 |
 11
|
2n | Oposició | Constantine Mitsotakis |
| 1989 (I) | 2,887,488 | 44.28% | 145 / 300 |
19
|
1r | Coalició | |
| 1989 (II) | 3,093,479 | 46.19% | 148 / 300 |
3
|
1r | Anticipades | |
| 1990 | 3,088,137 | 46.89% | 150 / 300 |
2
|
1r | Govern | |
| 1993 | 2,711,737 | 39.30% | 111 / 300 |
39
|
2n | Oposició | |
| 1996 | 2,586,089 | 38.12% | 108 / 300 |
3
|
2n | Oposició | Miltiadis Evert |
| 2000 | 2,935,196 | 42.74% | 125 / 300 |
17
|
2n | Oposició | Kostas Karamanlis |
| 2004 | 3,360,424 | 45.36% | 165 / 300 |
40
|
1r | Govern | |
| 2007 | 2,994,979 | 41.87% | 152 / 300 |
13
|
1r | Govern | |
| 2009 | 2,295,967 | 33.47% | 91 / 300 |
61
|
2n | Oposició | |
| 2012 (I) | 1,192,103 | 18.85% | 108 / 300 |
17
|
1r | Anticipades | Antonis Samaras |
| 2012 (II) | 1,825,497 | 29.66% | 129 / 300 |
21
|
1r | Coalició | |
| 2015 (I) | 1,718,694 | 27.81% | 76 / 300 |
53
|
2n | Oposició | |
| 2015 (II) | 1,526,205 | 28.09% | 75 / 300 |
1
|
2n | Oposició | Vangelis Meimarakis |
| 2019 | 2,251,411 | 39.85% | 158 / 300 |
83
|
1r | Govern | Kyriakos Mitsotakis |
| 2023 (I) | 2,407,860 | 40.79% | 146 / 300 |
12
|
1r | Anticipades | |
| 2023 (II) | 2,114,780 | 40.56% | 158 / 300 |
12
|
1r | Govern | |
Eleccions europees
[modifica]| Parlament Europeu | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Vots | % | Escons | +/− | Pos. | Líder |
| 1981 | 1,779,462 | 31.3% | 8 / 24 |
Nou | 2n | Georgios Rallis |
| 1984 | 2,266,568 | 38.1% | 9 / 24 |
1
|
2n | Evangelos Averoff |
| 1989 | 2,647,215 | 40.5% | 10 / 24 |
1
|
1r | Constantine Mitsotakis |
| 1994 | 2,133,372 | 32.7% | 9 / 25 |
1
|
2n | Miltiadis Evert |
| 1999 | 2,314,371 | 36.0% | 9 / 25 |
= | 1r | Kostas Karamanlis |
| 2004 | 2,633,961 | 43.0% | 11 / 24 |
2
|
1r | |
| 2009 | 1,655,636 | 32.3% | 8 / 22 |
3
|
2n | |
| 2014 | 1,298,713 | 22.7% | 5 / 21 |
3
|
2n | Antonis Samaras |
| 2019 | 1,872,814 | 33.1% | 8 / 21 |
3
|
1r | Kyriakos Mitsotakis |
| 2024 | 1,125,602 | 28.31 | 7 / 21 |
1
|
1r | |
Referències
[modifica]- ↑ Georgiopoulos, George; Papadimas, Lefteris. «Conservative leader Mitsotakis becomes Greek PM, picks cabinet» (en anglès). Cyprus Mail, 08-07-2019. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]
| Partits representats al Parlament Hel·lènic (300) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Parlament Europeu (21) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
