Nova Sinagoga de Berlín
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (de) Neue Synagoge  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Sinagoga | ||||
| Arquitecte | Eduard Knoblauch | ||||
| Construcció | 1859 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | neoàrab | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Berlín-Mitte (Alemanya) | ||||
| Localització | Berlin-Mitte | ||||
| |||||
| Patrimoni arquitectònic d'Alemanya | |||||
| Activitat | |||||
| Religió | judaisme | ||||
| Lloc web | centrumjudaicum.de | ||||
La Nova Sinagoga de Berlín (en alemany: Neue Synagoge) és un edifici situat al districte de Mitte de Berlín. Es va construir al carrer Oranienburger Strasse entre els anys 1859 i 1866 i va arribar a esdevenir la sinagoga central de la comunitat jueva de Berlín. És un important monument arquitectònic de la segona meitat del segle xix, té influències de l'arquitectura islàmica, i guarda semblances amb l'Alhambra de Granada.
L'edifici original va ser dissenyat per Eduard Knoblauch i, en caure aquest malalt, Friedrich August Stüler es va fer càrrec tant de la seva construcció com del disseny i la decoració interior. Es va inaugurar en presència del llavors comte Otto von Bismarck, qui posteriorment es convertiria en Primer ministre i President de Prússia en l'any 1866. L'edifici actual és una reconstrucció parcial de l'original sense la sala major, que va quedar greument danyada durant la Segona Guerra Mundial, i fou posteriorment enderrocada.
Història
[modifica]Aquest temple es va construir per servir a la creixent població jueva de Berlín, sobretot als immigrants d'Europa de l'est. Va arribar a ser la sinagoga més gran d'Alemanya en aquell temps, amb capacitat per a 3.000 persones. L'edifici va albergar concerts públics, fins i tot un concert de violí amb el físic Albert Einstein en l'any 1930. Els serveis religiosos acompanyats d'òrgan i cor reflectien la tendència lliberal de la comunitat jueva d'aquell temps.
La Neue Synagoge va ser incendiada durant la Nit dels vidres trencats. El tinent Otto Bellgardt de la policia del districte va arribar a l'escenari dels fets durant la matinada del 10 de novembre de 1938 i va fer dispersar a les persones que eren allà presents. Va aconseguir que la brigada de bombers entrés a l'interior del recinte i apagués el foc: aquesta intervenció va salvar l'edifici.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Knobloch, Heinz (1990). Der beherzte Reviervorsteher: ungewöhnliche Zivilcourage am Hackeschen Markt Berlin: Morgenbuch-Verlag. ISBN 3-371-00314-0.
- Rebiger, Bill (2005). Jewish Berlin: Culture, Religion, Daily Life Yesterday and Today Berlin: Jaron Verlag GmbH. ISBN 978-3-89773-099-1.
- Scheer, Regina (1993). Die Hackeschen Höfe: Geschichte und Geschichten einer Lebenswelt in der Mitte Berlins Berlin: Argon. ISBN 3-87024-254-X.
- United States Holocaust Memorial Museum (2008). Do Not Stand Silent: Remembering Kristallnacht 1938