Nova art de trobar
| Tipus | poemari  |
|---|
Nova art de trobar és el títol d'una preceptiva poètica mallorquina anònima de la segona meitat del segle xvi.[1][2]
Contingut de l'obra
[modifica]Durant molt de temps aquest text va ser atribuït al poeta Francesc d'Olesa, però l'estudi de l'obra demostra que va ser composta després de la mort d'aquest autor.[3] L'origen d'aquesta preceptiva es troba en els cercles literaris que reivindiquen una tradició literària pròpia davant la influència italiana i castellana, des d'una perspectiva moderna, però que recupera el valor dels autors medievals. En aquest sentit, l'autor es proposa divulgar els principis poètics tradicionals, d'arrel trobadoresca, entre els poetes del seu temps.[1]
La novetat del text també consisteix a oferir mostres poètiques catalanes, i no occitanes, com a exemples de la teoria exposada. D'altra banda, hi traspuen també les idees renaixentistes, com es pot veure en diversos passatges del poema que obre el llibre, el «Cant de l'autor de l'excel·lència de l'home inventor de totes les arts». La preceptiva fa una defensa de la poesia religiosa davant de la profana, i clarament té el seu públic entre els concursants als certàmens religiosos, tan freqüents al final del segle xvi i durant tot el segle xvii.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nova art de trobar». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ de Riquer, Martí. Los trovadores: historia literaria y textos. Barcelona: Editorial Planeta, 1975. ISBN 84-320-7600-7.
- ↑ Rossich, Albert. «Francesc d'Olesa i la 'Nova art de trobar'». A: Miscel·lània Joan Fuster, III. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991, p. 267-295.