Nuestra Señora de las Mercedes
Drassana | l'Havana |
---|---|
Lloc de producció | l'Havana |
País de registre
| |
Historial | |
Avarament | |
Operador/s
| |
1786 – 5 octubre 1804 | |
Propietari | Armada espanyola |
Destí | Enfonsat en combat (Batalla del Cap de Santa Maria) |
Característiques tècniques | |
Tipus | Fragata |
Propulsió | vela
|
Tripulació | 300 |
Característiques militars | |
Armament | 36 canons
|
Nuestra Señora de las Mercedes va ser una fragata pertanyent a l'Armada espanyola, que va ser avarada al port de l'Havana el 1786 i que formava part del comboi que cobria la ruta comercial entre les colònies d'Amèrica i Espanya, amenaçada sovint per navilis del Regne Unit de la Gran Bretanya.
Batalla i enfonsament
[modifica]El 5 d'octubre de 1804, i tot i que eren temps de pau entre les dues nacions, es produeix la batalla del Cap de Santa Maria, que tingué com a conseqüència l'enfonsament de la fragata Nuestra Señora de las Mercedes, capitanejada pel comandant José Manuel de Goicoa y Labart, i en aquest moment acompanyada pels navilis Medea, Fama i Santa Clara, una flota al comandament del brigadier i polític espanyol José de Bustamante y Guerra (1759 - 1825), a causa de l'enfrontament amb els navilis de l'Armada britànica manats pel comodor de l'HMS Infatigable, i a part de Vicealmirall de la Marina Britànica, Graham Moore (Glasgow, 1764- 1843), en l'HMS Indefatigable, contra una flotilla formada per quatre fragates, sent l'HMS Amphion, amb 250 tripulants a bord i al comandament de Samuel Sutton, el que va provocar l'enfonsament de la fragata espanyola. La Nuestra Señora de las Mercedes havia partit de Montevideo el 9 d'agost de 1804, encara que provenia inicialment del port del Callao a Lima, Perú, i anava carregada amb or, plata, teles de vicunya, quina i canyella.
En el naufragi de la fragata moren 249 mariners; els 51 supervivents són fets presoners i traslladats al Regne Unit, entre ells el tinent de navili Pedro Afán de Rivera.
Aquest fet va tenir com a conseqüència el final de l'acord de pau entre Anglaterra i Espanya, i va ser el preludi de la batalla de Trafalgar.
Descobriment i conservació
[modifica]Els arqueòlegs submarins de l'empresa "caça-tresors" nord-americà Odyssey Marine Exploration van descobrir el mes de maig de 2007, a la zona del golf de Cadis, el derelicte de la fragata, les 500.000 monedes de plata i or (rals de vuit i escuts, tots ells de l'època de Carles IV de Castella i encunyats a Lima, Perú el 1803) i altres objectes van ser extrets i portats als Estats Units, on va començar un litigi entre Espanya i l'empresa nord-americana pels drets del naufragi.[1]
El 21 de setembre de 2011, l'Onzè Tribunal d'Apel·lacions d'Atlanta (Geòrgia) va ratificar l'ordre d'un jutge de Florida perquè l'empresa lliurés el tresor a Espanya. Odissey llavors va presentar un recurs contra la sentència que obligava a lliurar el tresor a Espanya, que va ser desestimat pel Tribunal d'Apel·lacions d'Atlanta el 30 de novembre de 2011.[2]
El gener de 2012, i en una decisió que ja no admet recurs, el Tribunal Suprem dels Estats Units rebutja el recurs d'Odyssey Marine Exploration i obliga la companyia a tornar a Espanya les prop de 500 000 monedes tretes del vaixell el 2007.[3]
Finalment, el 25 de febrer de 2012, el tresor de 17 tones és traslladat per dos avions Hèrcules de l'Exèrcit de l'Aire des de Florida a la base aèria de Torrejón de Ardoz.
Modelisme Naval
[modifica]OcCre incorpora des de l'any 2016 a la seva col·lecció de modelisme naval, la reproducció a escala 1:85 de la fragata Nuestra Señora de las Mercedes. Fidel als detalls de les fragates de l'època, aquesta reproducció de la Nuestra Señora de las Mercedes, compleix tots els estàndards de l'època.
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Blanco Núñez, Capità de Navili José María - La Tragèdia de les fragates de Bustamante i la declaració de guerra contra Anglaterra, en Bicentenari de la Batalla de Trafalgar, pàg. 67-78. Revista General de Marina, Agost-Setembre de 2005.
- Vieira de Castro, Filipe, "O Naufragi dona fragata espanhola Nuestra Señora de las Mercedes", Revista Portuguesa d'Arqueologia, Vol.1, No 2, 1998.