Nulla in mundo pax sincera
Pintura de Venècia (Michele Marieschi), contemporània d'aquest motet de Vivaldi. | |
Forma musical | Motet |
---|---|
Tonalitat | Mi major |
Compositor | Antonio Vivaldi |
Creació | 1735
|
Gènere | Música sacra |
Catalogació | RV 630 |
Durada | 14'02[1] |
Instrumentació | soprano, corda i b.c. |
Nulla in mundo pax sincera, RV 630, és un motet compost per Antonio Vivaldi el 1735 a partir d'un text anònim en llatí;[2] el seu títol pot traduir-se com "En aquest món no hi ha pau honesta" o "no hi ha veritable pau en aquest món sense rancor". Està escrit en la tonalitat de mi major i dins l'habitual estil líric italià del barroc. Com en els motets introductoris, peces que precedien algunes grans obres de Vivaldi, els textos no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[3] És una obra plena de virtuosisme, instrumentada per a soprano solista, dos violins, viola i baix continu (normalment un violoncel i instrument de teclat, encara que en el cas de Vivaldi, sovint un orgue).[4] El text descriu les imperfeccions d'un món ple de maldat i de pecat, i lloa a Jesús per la salvació que ofereix. És considerat com un dels motets per a veu sola més bells de Vivaldi.[5]
Estructura i anàlisi musical
[modifica]L'obra consta de quatre parts: ària, recitatiu, ària, seguida d'un conclusiu "Al·leluia".[6] Escrit per a una veu soprano molt lleugera (del mi3 al si4), aquest motet RV 630 és el més interessant dels primers que Vivaldi va compondre per a la Pietà.[7] En el manuscrit, que es troba en la col·lecció Giordano de la Biblioteca Nacional de Torí (volum 32), apareix en el títol la indicació «Motetto di D. Antonio Vivaldi».[8] L'obra, en la tonalitat de mi major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]
Moviment | Instrumentació | Forma | Tempo | Tonalitat |
---|---|---|---|---|
1. «Nulla in mundo pax» | soprano, violins I/II, viola i b.c. | ària | largetto | mi major |
2. «Blando colore oculos mundus decepit» | soprano i b.c. | recitatiu | (recitatiu) | ... |
3. «Spirat anguis inter flores» | soprano, violins I/II, viola i b.c. | ària | allegro | la major |
4. «Alleluia» | soprano, violí sol, corda i b.c. | ària | (allegro) | mi major |
La seva ària de capo inicial ofereix una primera secció excepcionalment llarga, amb tres períodes vocals en comptes dels dos habituals; un ritme de siciliana intens, animat pels violins, on les semicorxeres suggereixen brises suaus i, la música, la pau aconseguida gràcies a la fe en Jesús.[7] Aquesta primera ària apareix en els crèdits finals de la pel·lícula del director australià Scott Hicks, del 1996 Shine.[9]
El recitatiu, força elaborat, com un arioso amb ornamentat que potencia les paraules del text, adverteix sobre les temptacions de Satanàs. L'ària següent presenta unes frases que es projecten com la serp que descriu el text. Finalment, la confiança es restaura en un brillant "Alleluia", on la veu té el protagonisme i porta els violins al seu terreny.[7]
Text
[modifica]El text anònim, en llatí, és el següent:
|
|
Referències
[modifica]- ↑ Corboz, Michel. Antonio Vivaldi. Musica Sacra. S-60.493. Erato-Hispavox, 1980.
- ↑ 2,0 2,1 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
- ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089., p. 121.
- ↑ DK. The Complete Classical Music Guide (en anglès). Dorling Kindersley Limited, 1 de maig de 2012, p. 81. ISBN 978-1-4093-7596-8.
- ↑ Chester L. Alwes. A History of Western Choral Music (en anglès). Oxford University Press, 15 de juliol de 2015, p. 191. ISBN 978-0-19-972097-2.
- ↑ Michael Talbot. The Chamber Cantatas of Antonio Vivaldi (en anglès). Boydell Press, 2006, p. 65. ISBN 978-1-84383-201-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 1996.
- ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089., p. 140.
- ↑ Margaret Helfgott; Tom Gross Out of Tune: David Helfgott and the Myth of Shine. Grand Central Publishing, 26 de setembre de 2009, p. 119. ISBN 978-0-446-56519-6.
Enllaços externs
[modifica]- Nulla in mundo pax sincera, KV 630: Partitura lliure a l'IMSLP.
- Interpretació de Nulla in mundo pax sincera per A Far Cry amb Amanda Forsythe (soprano) al Museu Isabella Stewart Gardner (en format M4A)