Numanoïta
 Numanoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄CuB₄O₆(CO₃)₂(OH)₆ |
| Epònim | Tadayuki Numano (en)  |
| Localitat tipus | mina Fuka, Bicchu-cho, Takahashi City, Okayama, Chugoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.40 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,794Å; b = 8,381Å; c = 4,4494Å; β = 102,42° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd blavós |
| Exfoliació | perfecta en {100} {110} |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,96 g/cm³ (mesurada); 2,96 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-050 |
| Símbol | Num |
| Referències | [1] |
La numanoïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Tadayuki Numano (1931-2001) de la Universitat d'Okayama (Japó).
Característiques
[modifica]La numanoïta és un borat de fórmula química Ca₄CuB₄O₆(CO₃)₂(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. És l'anàleg amb coure dominant de la borcarita, amb el qual forma una sèrie parcial.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la numanoïta pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita i fontarnauïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en skarns de calci-silicat baix en ferro que conté borats. Va ser descoberta a la mina Fuka, a la prefectura d'Okayama, regió de Chugoku (Honshū, Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nifontovita, calcita, bultfonteinita i borcarita.
Referències
[modifica]