Nunilo d'Astúries
| Biografia | |
|---|---|
| Reina consort d'Astúries | |
| 788 – 791 ← Creusa – Bertinalda →  | |
| Família | |
| Cònjuge | Beremund I d'Astúries |
| Fills | Ramir I d'Astúries |
Nunilo (fl. 788-791), segons les cròniques, va ser reina consort d'Astúries com a esposa del rei Beremund I.
No es coneixen dades sobre la vida d'aquesta reina més enllà del seu matrimoni amb el rei Beremund I el Diaca. El seu nom només apareix esmentat a les cròniques de Lucas de Tui i de Rodrigo Jiménez de Rada. No hi ha altres proves o testimonis que demostrin la seva historicitat.[1] Al segle xvi, Ambrosio de Morales va dir que aquesta informació no tenia fonament basant-se en un epitafi de la primitiva església de San Juan de Corias, i que en realitat es tractava d'una dona anomenada Ossenda.[2]
Altres autors, com Enrique Flórez,[2] van combinar les dades cronístiques amb les de l'epitafi i van crear la personalitat d'Ossenda Nunilona. No obstant això, la inscripció sobre Beremund i Ossenda a Corias, actualment inexistent, sembla que fa referència al rei Beremund II i no a Beremund I, d'acord amb informació i tradicions conservades per la mateixa església.[1] Al llarg dels segles diversos historiadors s'han posicionat entre aquests dos monarques i fins i tot amb Beremund III. No es descarta el fet que fos una invenció de la comunitat monàstica, una pràctica habitual a l'edat mitjana per donar prestigi als orígens del monestir.[3]
D'aquesta reina n'hauria nascut, entre d'altres fills, el futur rei Ramir I d'Astúries.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 266-267. ISSN: 0570-7218.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la Viuda de Marín, 1790, p. 56-61.
- ↑ García Álvarez-Busto, Alejandro «La topografía funeraria del monasterio de Corias en la época medieval a partir de la arqueología y las fuentes escritas». Territorio, sociedad y poder, núm. 7, 2012, pàg. 135-136.