Nunilona i Alòdia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Grup | duet de germans  | ||
Alodia (en)  (Osca, - Còrdova, ). Santa (21 d'octubre)santa Nunilona (Osca, - Còrdova, octubre 851 (Gregorià)) (21 d'octubre) | |||
| Naixement | Nunilo, Alodia ca. 840 Adahuesca (Osca, Regne d'Aragó) o Bañares (Castroviejo, La Rioja) | ||
| Mort | 21 octubre 851 (Gregorià) Osca | ||
| Sepultura | Església d'Adahuesca, des de 1835; Monestir de San Salvador de Leire (Regne de Navarra), entre 860 i 1835 | ||
| verges, màrtirs | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Pelegrinatge | Alquézar, Adahuesca, Leire | ||
| Festivitat | 21 d'octubre | ||
| Iconografia | Dues noies juntes, amb palma de martiri | ||
| Patró de | Alquézar, Huéscar, Puebla de Don Fadrique | ||
Alòdia i Nunilona o Nunilo van ser dues germanes cristianes que van morir màrtirs al segle ix a les muntanyes d'Aragó. Venerades com a santes, tenen devoció especialment a Aragó i Navarra.
Vida
[modifica]A partir de les fonts medievals que n'expliquen la història, es pot induir que van néixer al segle ix a Adahuesca, a la província d'Osca[1] Això no obstant, altres fonts diuen que eren naturals de Bañares (La Rioja), prop de Castroviejo, a la serralada de Cameros, antigament anomenada Bosca i que, per això s'hauria confós amb Osca.
Eren germanes bessones, filles de pare musulmà i mare cristiana que les va educar en la fe cristiana, ja que el seu pare havia mort quan eren molt petites.[2] Quan va morir la seva mare, un parent que volia quedar-se'n amb l'herència les va acusar i van ser preses i tancades al castell d'Alquézar.
Khalaf ibn Rasid, governador musulmà, les va jutjar, però veient les males intencions del parent i que les noies estaven indefenses, les va deixar en llibertat. El parent, però, va recórrer davant el governador d'Osca, que les va condemnar a mort: van ser decapitades entre el 21 i el 22 d'octubre de 851. Segons l'altra versió, els fets van esdevenir entre Bañares i Castroviejo.
Veneració
[modifica]La llegenda diu que els seus cossos van ser llençats des de les muralles, però que els animals no els van tocar: al contrari, les aus rapaces van vigilar que ningú no ho fes. Una nit, els cristians van poder veure llums que indicaven el lloc on eren i van poder recuperar-los.
Les relíquies van ser al monestir de San Salvador de Leire (Navarra) des de l'any 860; una part se'n portà a Adahuesca el 1672. El culte a les santes es va vincular al de Sant Virila, que havia estat abat del monestir poc després. En 1835, arran de la desamortització del monestir, les relíquies es van traslladar a Adahuesca; alguns fragments són a Leire, Huéscar i Puebla de Don Fadrique.
La devoció es va estendre, durant l'Edat mitjana, per la península Ibèrica, principalment per Aragó, Navarra i la Rioja. Al final del segle xv, va arribar a Andalusia; quan els Reis Catòlics van conquerir Huéscar (Granada), la van donar a Luis de Beaumont, navarrès i comte de Lerín. Aquest va ser desterrat per Joan III de Navarra i va establir-ser a Huéscar, juntament amb altres famílies navarreses que van portar amb ells la devoció a les santes Nunilona i Alòdia. Des d'aquí, arran de l'emigració d'andalusos cap a Catalunya i altres ciutats industrials en el segle xx, es va estendre a nuclis com Cornellà de Llobregat, Madrid o València.
-
Retaule de les santes a Yesa (Navarra), s. XVIII, procedent del monestir de Leire -
Castell i col·legiata d'Alquézar -
Monestir de Leire, on van ser les relíquies de les santes -
Església de les santes a Betorz (Osca)
Notes
[modifica]
- ↑ Una crònica llatina de 851, la Passio beatissimarum virginum Nunilonis atque Alodie, en narra el judici i martiri. Altres fonts indiquen que havien nascut en altres llocs d'Aragó, a la Rioja o fins i tot a Andalusia.
- ↑ Llavors la regió estava en mans musulmanes; la tolerància era gran, però la llei establia que en els matrimonis mixtos on el pare era musulmà, els fills eren, des del seu naixement, també musulmans; per això, l'educació en una fe diferent es considerava un delicte greu.