Vés al contingut

Nuria Alabao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNuria Alabao
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, antropòloga cultural, investigadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Nuria Alabao (València, 1976) és una periodista, investigadora i antropòloga valenciana especialitzada en feminismes. Col·labora en diferents mitjans digitals aportant anàlisi política. Ha escrit articles i participat en llibres col·lectius en els temes objecte de les seves recerques.

Activitat periodística i investigadora

[modifica]

Nuria Alabao va estudiar periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona culminant els seus estudis el 1999 i més tard, l'any 2014, es va doctorar en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona.[1] Escriu opinió i anàlisis polítiques en diferents mitjans digitals conjugant periodisme i recerca. Alabao entén el periodisme com a motor de canvi social exercit des del pensament crític i el compromís social.[2]

Amb aquesta orientació, l'any 2018 va entrar a formar part del consell editorial de la revista CTXT assumint també el càrrec de responsable de la secció de feminismes.[3][4] El novembre de 2019 es va incorporar com a col·laboradora habitual al diari Ara.[2] Ha col·laborat també al Diario.es i a publicacions com la prestigiosa revista britànica d'anàlisi política New Left Review, o La Maleta de Portbou, d'Humanitats i Economia.[5][6][7]

De manera paral·lela i complementària, Alabao desenvolupa una tasca investigadora en espais autònoms, vinculats als denominats "laboratoris d'idees" i el pensament crític des dels moviments socials, com la Fundació dels Comuns o el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona.[8][5][9]

Els seus àmbits de recerca giren entorn del feminisme, amb especial interès en les qüestions de classe, la crítica a la família i al treball. En els darrers anys, ha estudiat l'entrecreuament entre les qüestions de gènere i l'extrema dreta i també l'impacte del feminisme en el nou municipalisme que emergeix a partir del 2015 amb candidatures ciutadanes progressistes que arrelen en les mobilitzacions sorgides del 15M.[10][11][12] Sobre aquests temes ha impartit conferències, ha escrit articles i col·laborat en obres col·lectives, entre les quals cal destacar Un feminismo del 99% (2018), Familia, raza i nación en tiempos de posfascismo (2020) o Alianzas rebeldes (2021).[13][14][15][16]

Principals publicacions

[modifica]

Articles de revistes

[modifica]
  • (2022) Per una democràcia feminista (sempre per fer). Nova Societat Núm. 298
  • (2020) Una renda bàsica per més enllà d’un món que s’acaba. Revista Barcelona Societat, nº26.
  • (2019) Renda bàsica i individualisme: una relació complexa. Minerva Nº 32

Obres col·lectives

[modifica]
  • (2021) A qui allibera el feminisme? Classe, reproducció social i neoliberalisme. En Aliances rebels. El feminisme més enllà de la identitat. Bellaterra.
  • (2020) Defensar a la família contra migrants i dones: convergències entre antifeminismo i soberanisme. En Família, raça i nació en temps de posfascismo. Traficants de Somnis.
  • (2020) Les guerres de gènere: L'extrema dreta contra el feminisme. En Dels neocón als neonazis: La dreta radical en l'Estat espanyol. Rosa Luxemburg Stiftung.
  • (2020) El fantasma de la teoria queer sobrevola el feminisme. En Transfeminismo o barbàrie. Kaótica Llibres.
  • (2019) Com construir un feminisme del 99%. En Com pot canviar el món el feminisme. Llengua de Drap.
  • (2019) Per què el neofeixisme és antifeminista? En Neofeixisme. La Bèstia neoliberal. Segle XXI.
  • (2019) Lluitar en temps de les identitats fosques, introducció al llibre de Miguel Urbán L'emergència de Vox: anotacions per a combatre a l'extrema dreta espanyola. Sylone.
  • (2019) Mares i àvies: heroïnes silencioses del quotidià. En Les Cures. Llibres en Acció.
  • (2018) Aprendre a estimar en el s. XXI: el que ens va ensenyar el feminisme. En (H)amor 3: gelosia i culpes. Editorial Continta Em Tens.
  • (2018) Mares i àvies: heroïnes silencioses del quotidià. En Les cures: sabors i experiències per a cuidar els barris que habitem. Llibres en Acció.
  • (2018) Gènere i feixisme: la renovació de l'extrema dreta europea. En El feminisme del 99%. Llengua de Drap & Ctxt.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Alabao, Nuria Vila «Código de la calle y hip hop: un proyecto cultural en barrios de la ciudad de Caracas» (en castellà). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2014 [Consulta: 4 octubre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Nuria Alabao». es.ara.cat. [Consulta: 4 octubre 2022].
  3. ↑ «Listado de autores | ctxt.es». ctxt.es. [Consulta: 27 setembre 2022].
  4. ↑ «Nuria Alabao | ctxt.es». ctxt.es. [Consulta: 4 octubre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Nuria Alabao». www.eldiario.es. [Consulta: 27 setembre 2022].
  6. ↑ «New Left Review archive search» (en anglès). New Left Review. [Consulta: 4 octubre 2022].
  7. ↑ «Nuria Alabao» (en castellà). La Maleta. [Consulta: 28 setembre 2022].
  8. ↑ «Navegando una pandemia. II Diario de bitácora desde el barco de los comunes» (en castellà). Fundación de los Comunes, 18-06-2020. [Consulta: 7 octubre 2022].
  9. ↑ «Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials » Membres » Nuria Alabao». [Consulta: 28 setembre 2022].
  10. ↑ Alfonso, Tomás. «Nuria Alabao: "Combatir a la extrema derecha no es solo una cuestión de discurso, hace falta organización"» (en castellà). Al Descubierto, 11-08-2022. [Consulta: 28 setembre 2022].
  11. ↑ Alabao, Nuria «Retando al futuro: co-inspirando transformaciones. Ataques a la democracia en Europa y América Latina Voces desde los feminismos». Publicado por el Proyecto On The Right Track, 2021. Arxivat de l'original el 2021-11-26 [Consulta: 6 octubre 2022].
  12. ↑ Alabao, Nuria «El feminismo en el ciclo municipalista (Una investigación de Nuria Alabao para Calala Fondo de Mujeres)». Calala Fondo de Mujeres, 2020.
  13. ↑ «Feminismos | Nuria Alabao: “Lo que hace la extrema derecha es intentar generar una especie de guerra de todos contra todos”». Hala Bedi. [Consulta: 28 setembre 2022].
  14. ↑ «Conferencia: El Feminismo contra la extrema derecha» (en castellà). Diario de Noticias de Álava, 08-11-2021. [Consulta: 28 setembre 2022].
  15. ↑ Alabao, Nuria. Un feminismo del 99%. Lengua de Trapo, 2018. ISBN 978-84-8381-224-2. 
  16. ↑ «Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de identidad | ADHUC». www.ub.edu. [Consulta: 28 setembre 2022].
  17. ↑ «Nuria Alabao» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 7 octubre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nuria_Alabao&oldid=34269022»