Vés al contingut

Nuria Oliver Ramírez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaNuria Oliver Ramírez
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Nuria María Oliver Olivo Modifica el valor a Wikidata
1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Membre de la junta Bankia
2020 – 2021 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaEspanya (2022–)
Estats Units d'Amèrica (1995–2007) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (1995–2000)
Universitat Politècnica de Madrid - llicenciatura en Enginyeria de Telecomunicació (1990–1994) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlex "Sandy" Pentland Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències de la computació, intel·ligència artificial i interacció persona-ordinador Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinformàtica, directora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorELLIS Alicante (en) Tradueix, directora (2020–)
Institut Vodafone per a la Societat i la Comunicació, assessora (2017–2024)
Vodafone, directora (2017–2019)
Telefónica, directora científica (2007–2016)
Telefónica Investigació i Desenvolupament, directora (2007–2016)
Microsoft, investigadora (2000–2007)
Microsoft Research, investigadora (2000–2007) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Academia Europaea (2018–)
Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya (2018–)
Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (2017–)
Data-Pop Alliance (2017–)
Laboratori Europeu d'Aprenentatge i Sistemes Intel·ligents Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnuriaoliver.com Modifica el valor a Wikidata
X: nuriaoliver Modifica el valor a Wikidata

Nuria Oliver Ramírez (Alacant, 1970) és enginyera en telecomunicacions, doctora pel MIT Media Lab de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Ha estat directora de Recerca en Ciències de Dades en Vodafone,[1] Chief Data Scientist en DataPop Alliance i és directora d'ELLIS Alicante.[2] És experta en les interaccions humans-ordinadors[3] i una de les dones investigadores en informàtica més citades a Espanya.[4]

Trajectòria

[modifica]

Es va llicenciar en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid en 1994.[5] Va ser guardonada amb el Primer Premi Nacional espanyol d'Enginyers de Telecomunicació en 1994.[6] En 1995 va guanyar una beca de la Fundació "la Caixa" per fer estudis de postgrau en el MIT, don va rebre el seu doctorat a l'àrea d'intel·ligència perceptual.[7] En 2001, va començar a treballar com a investigadora als laboratoris de recerca de Microsoft (Microsoft Research) en Redmond, als Estats Units d'Amèrica.[8] Després de dotze anys als EUA, va deixar Microsoft en 2008 per unir-se a Telefónica I+D a Barcelona com a directora Científica en Multimèdia, sent la primera i única directora científica dona contractada per Telefónica I+D en aquell moment.[9][10] Des de 2013 és membre sènior de l'Association for Computing Machinery (ACM) i de l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) des de 2014.[11][12] Al novembre de 2016 va deixar Telefónica i va ser nomenada la primera Chief Data Scientist en DataPop Alliance, una organització internacional sense ànim de lucre creada per la Iniciativa Humanitària de Harvard, MIT Mitjana Lab i Overseas Development Institute dedicada a aprofitar dades massives per millorar el món.[13] Dirigeix ELLIS Alicante,[14] la unitat de la Fundació ELLIS (European Laboratory for Learning and Intelligent Systems) a l'estat espanyol.

Contribucions

[modifica]

Fins al novembre de 2024 seus articles havien estat citats més de 26.200 vegades.[4] És coneguda pel seu treball en models computacionals de comportament humà,[15][16] intel·ligència artificial,[17] interacció persona-màquina,[18] informàtica mòbil[19][20] i dades massives pel bé social.[21][22]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 1994 Primer Premi Nacional espanyol d'Enginyers de Telecomunicació.[6]
  • 2004 Primera dona espanyola distingida com una de les 100 innovadores mundials de menys de trenta-cinc anys (premi TR100, avui TR35) per MIT Technology Review, basat en el seu treball en interfícies d'ordinador humà intel·ligents.[17][23]
  • 2009 Nomenada Rising Talent pel fòrum de les Dones per a l'Economia i Societat (Women's Forum for the Economy and Society).[24][25]
  • 2009 Seleccionada com una de les «100 dirigents futures que dissenyarà Espanya en les properes dècades» per la Revista Capital.[26]
  • 2012 Destacada com una de les nou directores espanyoles en tecnologia pel diari El País.[5][27]
  • 2012 Premi a millor article científic en ACM RecSys.[28]
  • 2014 Premi a millor article científic en ACM Ubicomp.[18][29]
  • 2014 Premi d'Impacte Tècnic després de Deu Anys per ACM ICMI pel seu treball en models gràfics jeràrquics de comportament humà.[30]
  • 2015 Premi a millor article científic en ACM Ubicomp.[18][29]
  • 2015 Nomenada Distinguished Scientist per la Association for Computing Machinery (ACM), sent la primera investigadora espanyola en informàtica a rebre aquest premi.[31] La seva recerca sobre la detecció d'avorriment mitjançant telèfons mòbils va rebre el premi de millor paper en ACM Ubicomp 2015.[32]
  • 2015 Premi DonaTIC de la Generalitat de Catalunya, en la categoria acadèmica/investigadora.[33]
  • 2016 Premi Ada Byron de la Universitat de Deusto.[34][35] També va ser guanyadora del premi Gaudí Gresol a l'Excel·lència en Ciència i Tecnologia,[36][37] el Premi Salvà i Campillo de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicacions,[38] seleccionada com una de les Top100 millors líders femenines a Espanya per Dones & Cia;[39] Fellow de l'Associació Europea d'Intel·ligència Artificial (eurAI per ECCAI);[40] i Premi a la Dona Digital de l'any concedit per European Ada Awards.[41] 

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Conferencia de Núria Oliver en Imagine IoT sobre el futuro del móvil». [Consulta: 14 gener 2017].
  2. ↑ «Gobernanza» (en castellà). ELLIS Alicante. [Consulta: 25 novembre 2024].
  3. ↑ Peralta, Luis Alberto. «Nuria Oliver, ingeniera: “Debemos combatir la cultura tremendamente misógina y sexista del sector tecnológico”» (en castellà). El País, 17-07-2024. [Consulta: 25 novembre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Google Scholar: Nuria Oliver». [Consulta: 12 setembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Energía femenina». , 01-07-2013 [Consulta: Oct 20, 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Las mujeres en la Universidad: evolución del personal de administración y servicios funcionario en la UPM». [Consulta: 21 octubre 2014].
  7. ↑ Error en el títol o la url.«».
  8. ↑ «Entrevista: Nuria Oliver». , 13-05-2001 [Consulta: Oct 20, 2014].
  9. ↑ «Nuria Oliver deja a Bill Gates por Alierta». , 28 enero 2008.
  10. ↑ «Telefónica repatría jóvenes investigadores». , Jan 24, 2008 [Consulta: Oct 21, 2014].
  11. ↑ «Nuria Maria Oliver ACM Senior Member». Arxivat de l'original el de setembre 10, 2015. [Consulta: 23 octubre 2014].
  12. ↑ «Nuria Oliver IEEE Senior Member». [Consulta: 5 setembre 2015].
  13. ↑ «Nuria Oliver Chief Data Scientist at DataPop Alliance». [Consulta: 15 novembre 2016].
  14. ↑ «La directora de Ellis Alicante se une al panel internacional de expertos en seguridad de la IA avanzada» (en castellà). Todo Alicante, 19-02-2024. [Consulta: 25 novembre 2024].
  15. ↑ «Models 2014: Keynote speakers», 01-10-2014. [Consulta: 21 octubre 2014].
  16. ↑ «A Bayesian Computer Vision System for Modeling Human Interactions», 2000. [Consulta: 23 octubre 2014].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Innovators Under 35: Nuria Oliver, 33 Arxivat 2020-06-02 a Wayback Machine.». , 2004 [Consulta: Oct 21, 2014].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Ubicomp 2014. Best Papers», 2014. [Consulta: 23 octubre 2014].
  19. ↑ «Nuria Oliver: what big data and the Mexican pandemic taught us». WIRED UK, 17-10-2013 [Consulta: 21 octubre 2014]. Arxivat de desembre 10, 2014, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de desembre 10, 2014. [Consulta: d’octubre 13, 2017].
  20. ↑ «Keynote Speakers». [Consulta: 23 octubre 2014].
  21. ↑ «Combating global epidemics with big mobile data». The Guardian, 05-09-2013 [Consulta: 21 octubre 2014].
  22. ↑ «Mobile Phone Data Can Help Predict Crime a Month in Advance». Motherboard, 19-09-2014 [Consulta: 21 octubre 2014].
  23. ↑ «Una española en la cima digital». , Sep 24, 2004 [Consulta: Oct 21, 2014].
  24. ↑ «Rising Talents Initiative aims to distinguish highly talented young women», 2012. [Consulta: 23 octubre 2014].[Enllaç no actiu]
  25. ↑ «Rising Talents: News from the Network», 30-07-2014. Arxivat de l'original el de març 4, 2016. [Consulta: 23 octubre 2014].
  26. ↑ «100 lideres del futuro», 2009. Arxivat de l'original el de març 5, 2016. [Consulta: 23 octubre 2014].
  27. ↑ «The exceptions that rule». , Oct 30, 2012 [Consulta: Oct 21, 2014].
  28. ↑ «2012 ACM RecSys Awards», 2012. [Consulta: 23 octubre 2014].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Money Walks: A Human-Centric Study on the Economics of Personal Mobile Data», 2014. [Consulta: 23 octubre 2014].
  30. ↑ «Awards», 2014. [Consulta: abril 2015].>
  31. ↑ «Nuria Oliver ACM Senior Member». Arxivat de l'original el de febrer 11, 2016. [Consulta: 23 desembre 2015].
  32. ↑ «Ubicomp 2015. Program with best papers», 2015. [Consulta: 5 setembre 2015].
  33. ↑ «Guardonades edició 2015». Arxivat de l'original el 2021-04-30. [Consulta: 30 abril 2021].
  34. ↑ «Fallo del Jurado del Premio Ada Byron: Deusto concede el Premio a Nuria Oliver, Ingeniera de Telecomunicaciones, doctora por el MIT y Directora Científica de Telefónica I+D». [Consulta: 20 febrer 2016].
  35. ↑ «La directora científica de Telefónica I+D Nuria Oliver recibe un premio de Deusto a la mujer tecnóloga». Europa Press [Consulta: 20 febrer 2016].
  36. ↑ NacióDigital. «NacióDigital: Neus Segrià, Marc Márquez i Jordi Cruz, entre els guardonats dels Premis Gaudí Gresol». Arxivat de l'original el 2017-10-13.
  37. ↑ «Marc Márquez, Jordi Cruz, Jaume Cabré, Joan Pera o Manel Fuentes, premis Gaudí Gresol».
  38. ↑ «La ‘Nit de les Telecomunicacions' premia a los mejores profesionales y proyectos TIC». La Vanguardia, 18-02-2016.
  39. ↑ «Las 100 mujeres que lideran España». El Mundo.
  40. ↑ «Bulletin #2 (2016) | European Association for Artificial Intelligence». Arxivat de l'original el 2016-08-30.
  41. ↑ AlicanTEC. «Nuria Oliver Premio a la Mujer Digital del año concedido por European Ada Awards», 09-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-12. [Consulta: 13 desembre 2016].
  42. ↑ INFORMACION «La alicantina Nuria Oliver, Premio Nacional de Informática 2016». [Consulta: 23 agost 2017].
  43. ↑ S.L., EDICIONES PLAZA,. «Serrat, Hortensia Herrero y Adela Cortina reciben la Alta Distinción de la Generalitat 2017» (en castellà). [Consulta: 13 octubre 2017].
  44. ↑ Marco, A. «Los Premios Jaume I anuncian a los seis ganadores de su 33ª edición». 7Televalencia, 08-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nuria_Oliver_Ramírez&oldid=34284214»