Vés al contingut

Oğuz Atay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOğuz Atay
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1934 Modifica el valor a Wikidata
İnebolu (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de cervell Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri militar d'Edirnekapı Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Enginyeria Civil de la Universitat Tècnica d'Instanbul
TED Ankara College Foundation Schools (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer civil, dramaturg, escriptor, enginyer, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica d'Instanbul Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
PareCemil Atay Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 139434

Oğuz Atay (İnebolu, Província de Kastamonu, 12 d'octubre de 1934 - Istanbul, 13 de desembre de 1977) va ser un escriptor postmodern turc. Atay va arribar a la fama amb la seva novel·la Tutunamayanlar, que rebre el Premi de Novel·la de la TRT el 1970. La novel·la es considera una crítica irònica al món dels petits burguesos.[1] Tutunamayanlar va ser traduïda a l'anglès (The Disconnected),[2] alemany (Die Haltlosen)[3] i neerlandès (Het leven in stukken).[4]

Segons Yıldız Ecevit, professora universitària de literatura contemporània, Atay és un model per tots els escriptors moderns de la literatura turca. Per l'escriptora Perihan Mağden és "el nostre Dostoyevski".[5]

Altres obres

[modifica]
  • Korkuyu Beklerken (Esperant la por, novel·la)
  • Tehlikeli Oyunlar (Jocs perillosos, novel·la)
  • Günlük (Diari, memòries)

Obres sobre Atay

[modifica]
  • Oğuz Atay'da Aydın Olgusu, Yıldız Ecevit, 1989.[6]
  • Ben buradayım−−: Oğuz Atay'ın biyografik ve kurmaca dünyası, Yıldız Ecevit, 2005.
  • Geleceği Elinden Alınan Adam, Sefa Kaplan, 2014.[7]
  • İçimde Oğuz Atay ile Orhan Gencebay İkizi Yaşıyor, Murat Yalçın, 2013.[8]

Referències

[modifica]