Vés al contingut

Organització dels Estats Americans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: OEA)
Infotaula d'organitzacióOrganització dels Estats Americans
(en) Organization of American States
(es) Organización de los Estados Americanos
(pt) Organização dos Estados Americanos
(fr) Organisation des États américains Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtOEA, OAS, OEA i OEA Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització internacional Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaUnión Panamericana Modifica el valor a Wikidata
Creació1948
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaLuis Leonardo Almagro Lemes (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari General Modifica el valor a WikidataLuis Leonardo Almagro Lemes Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Lloc weboas.org… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OASofficial X: OAS_official Instagram: oea_oficial Youtube: UCzwKN6cwqgDOsWbm4LAjIFg Flickr: 52539720@N07 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Organització dels Estats Americans (OEA) és una organització internacional panamericanista d'àmbit regional i continental. Va ser creada el 30 d'abril del 1948, amb l'objectiu de crear un fòrum polític per a prendre decisions i promoure el diàleg multilateral i la integració d'Amèrica.[1]

Té la seu a Washington DC, als Estats Units. També té oficines regionals als països membres. Els principis de l'Organització estipulen, entre d'altres, treballar per a enfortir la pau i seguretat, consolidar la democràcia, promoure els drets humans, donar suport el desenvolupament social i econòmic i promoure el desenvolupament sostenible dels països d'Amèrica. Cerca construir relacions més fortes entre les nacions i els pobles de l'hemisferi. Té quatre idiomes oficials: l'anglès, el castellà, el francès i el portuguès. Des del març de 2019, el diplomàtic uruguaià Luis Almagro n'és el Secretari General.[2][3]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

La noció d'una unió internacional al Nou Món va ser plantejada per primera vegada durant l'alliberament d'Amèrica per José de San Martín i Simón Bolívar[4] que, al Congrés de Panamà de 1826, que aleshores encara formava part de Colòmbia, van proposar crear una lliga de repúbliques americanes, amb un exèrcit comú, un pacte de defensa mútua i una assemblea parlamentària supranacional. A aquesta reunió van assistir representants de la Gran Colòmbia (integrada pels actuals països de Colòmbia, Equador, Panamà i Veneçuela), Argentina, Perú, Bolívia, les Províncies Unides de l'Amèrica Central i Mèxic, però el grandiós «Tractat d'Unió, Lliga i Confederació Perpètua» només va ser ratificat per la Gran Colòmbia. El somni de Bolívar no va trigar a trontollar amb la guerra civil a la Gran Colòmbia, la desintegració de Centreamèrica i l'aparició de perspectives nacionals en lloc de neomundistes a les noves repúbliques americanes independents. El somni d'unitat interamericana de Bolívar pretenia unificar les nacions hispanoamericanes davant de les potències externes.

La recerca de la solidaritat i la cooperació regionals va tornar a cobrar protagonisme el 1889-1890, a la Primera Conferència Internacional d'Estats Americans. Reunides a Washington DC, divuit nacions van fundar la Unió Internacional de Repúbliques Americanes, servida per una secretaria permanent denominada Oficina Comercial de les Repúbliques Americanes (rebatejada Oficina Comercial Internacional a la Segona Conferència Internacional de 1901-1902). Aquests dos organismes, existents des del 14 d'abril de 1890, són el punt de partida dels orígens de l'OEA i la Secretaria General.

En la Quarta Conferència Internacional Americana (Buenos Aires, 1910), el nom de l'organització va canviar a Unió de Repúbliques Americanes i l'Oficina va prendre el nom d'Unió Panamericana. L'edifici de la Unió Panamericana es va construir el 1910, a Constitution Avenue, Northwest, Washington DC.

Fundació

[modifica]
L'edifici de la Unió Panamericana poc després de la compleció Washington DC, 1910

A mitjans de la dècada de 1930, el president nord-americà Franklin Delano Roosevelt va organitzar una conferència interamericana a Buenos Aires. Un dels temes de la conferència va ser una «Societat de Nacions de les Amèriques», idea proposada per Colòmbia, Guatemala i la República Dominicana.[5] En la posterior Conferència Interamericana per al Manteniment de la Pau, vint-i-ú nacions es van comprometre a romandre neutrals en cas de conflicte entre dos dels seus membres.[6] L'experiència de la Segona Guerra Mundial va convèncer els governs de l'hemisferi que l'acció unilateral no podia garantir la integritat territorial de les nacions americanes en cas d'agressió externa. Per fer front als reptes del conflicte global al món de la postguerra i contenir els conflictes dins de l'hemisferi, van adoptar un sistema de seguretat col·lectiva, el Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca (Tractat de Rio), signat el 1947 a Rio de Janeiro.

Entre el març i el maig del 1948 es va celebrar a Bogotà la novena Conferència Internacional Americana, presidida pel Secretari d'Estat dels Estats Units, George Marshall, reunió de la qual va sorgir el compromís dels membres de lluitar contra el comunisme a l'hemisferi occidental.[7] Va ser l'esdeveniment que va veure néixer l'OEA tal com és avui, amb la signatura per 21 països americans de la Carta de l'Organització dels Estats Americans el 30 d'abril del 1948 (en vigor des del desembre del 1951). En la reunió també es va adoptar la Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home, el primer instrument general de drets humans del món.

La transició de la Unió Panamericana a l'OEA hauria estat tranquil·la si no hagués estat per l'assassinat del líder colombià Jorge Eliécer Gaitán. El director general de la primera, Alberto Lleras Camargo, es va convertir en el primer secretari general de l'Organització. L'actual Secretari General és l'exministre d'Afers Estrangers uruguaià Luis Almagro.

Era moderna

[modifica]
Escut amb el nom oficial en anglès

L'OEA va fer una auditoria de les eleccions generals bolivianes del 2019, que els partidaris de l'oposició van argumentar que van ser fraudulentes. L'informe de l'OEA sostenia que els resultats es van veure entelats per una "clara manipulació" i importants irregularitats que van desembocar en la crisi política boliviana del 2019. El president bolivià, Evo Morales, va dimitir poc després de perdre la confiança dels militars del país en allò que va qualificar de cop d'Estat.[8] Alguns mitjans de comunicació van debatre si s'havia de qualificar de cop d'Estat.[9] El 21 de desembre, la Missió Tècnica d'Experts Electorals enviada per la Unió Europea va publicar un informe de 67 pàgines amb observacions i conclusions semblants a les de l'OEA. Assenyalaven que "hi va haver actes amb un nombre inusualment alt de vots nuls, vots en blanc i una participació del cent per cent dels votants en una sèrie de col·legis electorals" i destacaven el fracàs general del TSE a l'hora de declarar aquestes irregularitats.[10][11] Estudis encarregats pel think tank nord-americà de tendència esquerrana CEPR,[12][13][14] van argumentar que l'anàlisi estadística de l'informe de l'OEA era inexacte i poc fiable.[15] L'autor de l'anàlisi de la devolució de vots de l'OEA va afirmar que l'explicació dels resultats per part del CEPR era inversemblant.[16]

Estructura

[modifica]
El secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, parla al Consell Permanent de l'OEA el gener del 2019.

L'Organització dels Estats Americans està composta per una Secretaria General, el Consell Permanent, el Consell Interamericà per al Desenvolupament Integral i una sèrie de comissions.

La Secretaria General consta de sis secretaries.

  • Secretaria d'Afers Polítics
  • Secretaria Executiva per al Desenvolupament Integral
  • Secretaria de Seguretat Multidimensional
  • Secretaria d'Administració i Finances
  • Secretaria d'Afers Jurídics
  • Secretaria de Relacions Exteriors

Els diferents comités són:

  • Comité d'Afers Jurídics i Polítics
  • Comité d'Afers Administratius i Pressupostaris
  • Comité de Seguretat Hemisfèrica
  • La Comité de Gestió de Cimeres Interamericanes i Participació de la Societat Civil a les Activitats de l'OEA

Les diverses comissions inclouen:

  • Comissió Interamericana de Dones (CIM)
  • Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
  • Comissió Interamericana de Telecomunicacions (CITEL)

Finançament

[modifica]

L'OEA té dos fons, un per a la Secretaria General i un altre per a programes i iniciatives específiques. L'Assemblea General sol·licita contribucions a cada país membre en funció de la capacitat de pagament. El 2018, el pressupost de la Secretaria General va ser de 85 milions de dòlars, dels quals els EUA van aportar 50 milions. El 2017, els EUA van aportar 17 milions de dòlars al fons per a programes específics, cosa que va suposar gairebé un terç del total de les contribucions d'aquell any.[17]

Assemblea general

[modifica]
Sessió de la trenta-cinquena Assemblea General de l'OEA a Fort Lauderdale, Florida, Estats Units, juny de 2005

L'Assemblea General és l'òrgan decisori suprem de l'OEA. Es reuneix una vegada a l'any en sessió ordinària. En circumstàncies especials, i amb l'aprovació de dos terços dels Estats membres, el Consell Permanent pot convocar períodes extraordinaris de sessions.

Els Estats membres de l'Organització acullen l'Assemblea General per rotació. Els Estats són representats en les sessions pels delegats: que solen ser els ministres d'Afers Estrangers o els adjunts designats. Cada Estat té un vot, i la majoria dels assumptes –tret dels que la Carta o el mateix reglament de l'Assemblea General exigeixen específicament una majoria de dos terços– es resolen per majoria simple.

Entre les competències de l'Assemblea General hi ha fixar l'orientació general i les polítiques de l'OEA amb resolucions i declaracions; aprovar el pressupost i determinar les contribucions que han de pagar els estats membres; aprovar els informes i les actuacions de l'any anterior dels organismes especialitzats de l'OEA; i triar els membres dels organismes esmentats.

Membresia i adhesions

[modifica]

Al moment de la fundació el 1948, l'OEA tenia 21 membres, la majoria llatinoamericans:

L'expansió posterior de l'OEA va incloure el Canadà i les noves nacions independents del Carib. Membres amb dates d'admissió posteriors (ordenats cronològicament):

Llengües oficials

[modifica]
Estàtua d'Isabel I la Reina Catòlica davant de la seu de l'Organització dels Estats Americans a Washington, D.C.

Les llengües oficials de l'Organització són l'espanyol, portuguès, francès i anglès. La Carta, l'instrument bàsic pel qual es regeix l'OEA no fa referència a l'ús de les llengües oficials. Aquestes referències es troben als Reglaments que regeixen els diferents òrgans de l'OEA. L'article 51 del Reglament de l'Assemblea General,[22] l'òrgan suprem de l'OEA, que es reuneix una vegada a l'any, estableix que l'espanyol, el francès, l'anglès i el portuguès són les quatre llengües oficials. L'article 28 estableix que es crearà una Comissió d'Estil amb representants de les quatre llengües oficials per revisar les resolucions i les declaracions de l'Assemblea General. L'article 53 estableix que les propostes es presentaran en les quatre llengües oficials. Els Reglaments i Estatuts d'altres òrgans, com ara el Consell Interamericà per al Desenvolupament Integral (CIDI), la Comissió Executiva Permanent del Consell Interamericà per al Desenvolupament Integral (CEPCIDI), la Comissió Interamericana de Dones (CIM), la Comissió Interamericana per al Control de l'Abús de Drogues (CICAD), la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i el Comitè Jurídic Interamericà (CJI), òrgans tècnics de l'OEA, esmenten també les quatre llengües oficials en què s'han de fer les reunions. Per tant, la política es dicta mitjançant aquests instruments que exigeixen l'ús de les quatre llengües oficials a les reunions.[23]

Encara que altres llengües tenen caràcter oficial en un o més Estats membres de l'OEA (el neerlandès a Surinam; el crioll haitià juntament amb el francès a Haití; el quítxua i l'aimara al Perú, l'Equador i Bolívia; el guaraní al Paraguai), no són llengües oficials de l'Organització.

Notes

[modifica]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
  1. ↑ Suspended between 2009–2011.[18] See Suspension of Honduras below.
  2. ↑ On 28 April 2017, Venezuela notified the OAS of its denunciation of the Charter of the OAS, which as per Article 143 would lead to the withdraw of Venezuela from the OAS effective two years from the date of notification.[19] During the 2019 Venezuelan presidential crisis, the President of the National Assembly of Venezuela Juan Guaidó, who was recognized by the National Assembly as the acting president, sent a letter to the OAS Secretary General annulling the previous denuncation of the OAS Charter, and expressing his desire for Venezuela to remain a member of the OAS.[19] The National Assembly designated a special envoy as representative to the OAS, who the OAS voted to recognize as Venezuela's delegate in April.[20][21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Organització dels Estats Americans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Quién es Luis Almagro y porqué la oposición duda de la oferta de la OEA para auditar las elecciones en Bolivia» (en castellà). Verdad con Tinta, 24-10-2019.
  3. ↑ «Organització dels Estats Americans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 gener 2022].
  4. ↑ «Panama: A Country Study». Washington: GPO for the Library of Congress, 1987.
  5. ↑ Special to the New York Times. "League of Nations in Americas urged by 3 Latin states", The New York Times. April 13, 1936. p. 1.
  6. ↑ Times, John W. Whitespecial Cable To the New York «AMERICAS ADOPT NEUTRALITY PACT; 21 Nations Pledge a Joint Attitude in Case of Clash Between Any Two. SOLIDARITY ACCORD NEXT Due to Be Adopted Tomorrow -- Te Deum in Buenos Aires Marks Parley's Success.» (en anglès). The New York Times, 20-12-1936. ISSN: 0362-4331.
  7. ↑ «Organization of American States | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 febrer 2023].
  8. ↑ ; Krygier, Rachelle «Bolivia's Morales resigns amid scathing election report, rising protests» (en anglès). The Washington Post [Consulta: 18 març 2021].
  9. ↑ «AP Explains: Did a coup force Bolivia's Evo Morales out?», 11-11-2019. [Consulta: 4 desembre 2019]. «Whether the events Sunday in Bolivia constitute a coup d’état is now the subject of debate in and outside the nation. ... Bolivia’s "coup" is largely a question of semantics»
  10. ↑ «Unión Europea Misiónde Expertos Electorales Bolivia 2019 Informe Final» (en castellà). European Union in Bolivia. Arxivat de l'original el 6 juliol 2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
  11. ↑ «Informe de la UE detectó "numerosos errores" en elecciones de Bolivia | Voice of America - Spanish» (en castellà). www.voanoticias.com. Voice of America Spanish, 21-12-2019 [Consulta: 15 octubre 2020].
  12. ↑ «The Perils Of Petrocracy». The New York Times, 04-11-2007 [Consulta: 5 octubre 2014]. «… Mark Weisbrot, co-director of the Center for Economic and Policy Research, a left-wing Washington policy group.»
  13. ↑ «Are Women the New Face of Organized Labor?». The Wall Street Journal, 07-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  14. ↑ «Obamacare won't slash workers' hours, report finds». NBC News, 24-07-2013 [Consulta: 31 octubre 2014].
  15. ↑ «Data from Bolivia's Election Add More Evidence That OAS Fabricated Last Year's Fraud Claims», 21-10-2020.
  16. ↑ Nooruddin, Irfan «Analysis | Yes, Bolivia's 2019 election was problematic. Here's why.» (en anglès). The Washington Post [Consulta: 18 març 2021].
  17. ↑ «The Organization of American States». Council on Foreign Relations. [Consulta: 12 novembre 2019].
  18. ↑ «OAS readmits Honduras to its ranks». CNN, 01-06-2011 [Consulta: 1r novembre 2012].
  19. ↑ 19,0 19,1 «CHARTER OF THE ORGANIZATION OF AMERICAN STATES (A-41)». Organization of American States [Consulta: 29 abril 2019].
  20. ↑ «Resolution on the Situation in Venezuela». Organization of American States, 09-04-2019. [Consulta: 29 abril 2019].
  21. ↑ «OAS recognises Guaido's envoy until new Venezuela elections held». Al Jazeera, 09-04-2019. [Consulta: 27 abril 2019].
  22. ↑ «AG/RES. 1737 (XXX-O/00)». [Consulta: 4 febrer 2023].
  23. ↑ Marguerite Groves (Coordinator, Division of Language Services, OAS), Information on the use of language at the OAS: multilingualism Arxivat February 3, 2007, a Wayback Machine., Inter-American Languages Management Seminar, Conseil supérieur de la langue française (Quebec), Quebec City, 20 to 22 August 2002

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització dels Estats Americans
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organització_dels_Estats_Americans&oldid=34024036»