OMOTENASHI
Tipus de missió | Technology demonstrator, Reconnaissance |
---|---|
NSSDCA ID | OMOTENASH ![]() |
Propietats de la nau | |
Nau espacial | OMOTENASHI |
Fabricant | JAXA |
Tripulació | |
Indicatiu | CubeSat |
Inici de la missió | |
Vehicle de llançament | Space Launch System Block 1 ![]() |
Impactador de Moon | |
Component de la nau | Orbitador i aterratge |
OMOTENASHI (Outstanding MOon exploration TEchnologies demonstrated by NAno Semi-Hard Impactor) va ser una petita nau espacial i un aterratge semidur del format 6U CubeSat destinat a demostrar tecnologia de baix cost per aterrar i explorar la superfície lunar. El CubeSat havia de prendre mesures de l'entorn de radiació prop de la Lluna així com a la superfície lunar. Omotenashi és una paraula japonesa per "benvinguda" o "hospitalitat".[1][2]
OMOTENASHI va ser un dels deu CubeSats llançats amb la missió Artemis 1 a una òrbita heliocèntrica a l'espai cislunar en el vol inaugural del sistema de llançament espacial (SLS), que va tenir lloc el 16 de novembre de 2022.[3]
Després del desplegament des de la segona etapa Artemis I, JAXA va informar de comunicacions inestables amb la nau espacial.[4] El 21 de novembre de 2022, un missatge de Twitter enviat per JAXA va informar que s'havien acabat els intents posteriors de comunicar-se amb l'aterrador, que estava programat per començar les seves seqüències d'aterratge aquell dia.[5]
Etimologia
[modifica]El terme japonès omotenashi (お持て成し) significa "hospitalitat".
Visió general
[modifica]La missió d'OMOTENASHI era aterrar l'aterratge lunar més petit fins aleshores a la superfície lunar per demostrar la viabilitat del maquinari per al sistema d'exploració sinèrgica distribuïda amb exploració multipunt. Un cop a la superfície lunar, es va planificar l'aterratge OMOTENASHI per observar l'entorn de radiació de la superfície lunar. L'orbitador i l'aterratge OMOTENASHI van ser dissenyats per l'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó ( JAXA). Era un CubeSat 6U que mesurava 10 cm × 20 cm × 30 cm i tenia una massa de 14 kg (31 lb). L'investigador principal va ser Tatsuaki Hashimoto de JAXA.[6] La nau espacial comptava amb dos panells solars fixats al cos i bateries d'ions de liti. Després de mesurar l'entorn de radiació a mesura que s'acostava a la Lluna, es va planificar el mòdul d'aterratge d'OMOTENASHI per realitzar un aterratge semidur a la superfície lunar.[7]
Vol
[modifica]JAXA va anunciar que OMOTENASHI s'havia separat amb èxit de l'interetapa ICPS uns 90 minuts després del llançament. Tanmateix, a partir del 17 de novembre de 2022, la nau espacial encara no havia aconseguit l'adquisició del Sol i la comunicació era inestable. JAXA va continuar les operacions per "estabilitzar l'actitud, assegurar el poder i establir la comunicació", [8] però després de no poder restablir les operacions, van abandonar els intents de recuperació el 22 de novembre [9] Els informes indiquen que la pèrdua es va deure al fracàs de les cèl·lules solars per apuntar cap al Sol. La propera vegada que estarien mirant cap al Sol va ser el març de 2023.[10] L'equip està considerant operacions de recuperació si són capaços de restablir el contacte amb la nau espacial.[11]
Càrrega útil
[modifica]La càrrega científica de l'aterrador consistia en un monitor de radiació i un acceleròmetre.[12]
Propulsió i aterratge proposat
[modifica]OMOTENASHI havia d'utilitzar un propulsor de gas fred per entrar en una òrbita d'impacte lunar i un motor de coet sòlid per a la fase d'aterratge.[13] Les fases d'entrada i aterratge s'haurien informat mitjançant l'ús d'un radar Doppler bidireccional de banda X. [13] Es va planificar que el mòdul en òrbita entrés a un angle de trajecte de vol poc profund de ≤7° i s'expulsés quan la cremada del coet sòlid comenci la maniobra de desacceleració.[13] El coet s'hauria encès amb un làser.[14][15] Després de la cremada del coet de desacceleració que estava previst que durés entre 15 i 20 segons, [15] l'aterratge d'OMOTENASHI hauria expulsat el retrocoet, experimentant una caiguda lliure d'uns 100 m. Just abans de l'impacte, es preveia que l'aterrador desplegaria un únic airbag d'uns 50 cm de diàmetre per minimitzar l'impacte, [15] [16] estimat en 20–30 m/s.[14] [13]
Referències
[modifica]- ↑ «OMOTENASHI» (en anglès). JAXA, 29-10-2016. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ «Go To MOON! The World's Smallest Moon Lander: OMOTENASHI» (en anglès). JAXA, 2017. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ Clark, Stephen. «Adapter structure with 10 CubeSats installed on top of Artemis moon rocket» (en anglès). Spaceflight Now, 12-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «Status of the JAXA CubeSats OMOTENASHI and EQUULEUS onboard Artemis I» (en anglès). JAXA, 17-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «OMOTENASHI Project official JAXA Twitter message» (en anglès). JAXA, 21-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «International Partners Provide Science Satellites for America's Space Launch System Maiden Flight» (en anglès). NASA, 26-05-2016. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ «International Partners To Launch CubeSats On Orion Exploration Mission-1» (en anglès). Colaorado Space News, 26-05-2016. Arxivat de l'original el 16 April 2021. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ «Status of the JAXA CubeSats OMOTENASHI and EQUULEUS onboard NASA Artemis I» (en anglès). Japan Aerospace Exploration Agency, 17-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «OMOTENASHI Project official JAXA Twitter message» (en anglès). JAXA, 21-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «OMOTENASHI twitter Update» (en anglès). Twitter, 22-11-2022. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «OMOTENASHI Twitter about future» (en japonès). Twitter, 22-11-2022. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «OMOTENASHI» (en anglès). JAXA, 29-10-2016. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Trajectory Design for the JAXA Moon Nano-Lander OMOTENASHI» (en anglès). Digital Commons, 2017. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ 14,0 14,1 «OMOTENASHI» (en anglès). JAXA, 29-10-2016. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «OMOTENASHI» (en anglès). JAXA, 2017. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ «OMOTENASHI - Mission Sequence» (en anglès). JAXA, 2017. [Consulta: 12 març 2021].