Vés al contingut

O Sanctissima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalO Sanctissima
Forma musicalhimne cristià
Marian hymn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1817 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenSicília Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 730b7468-42dc-4be6-a34e-74f52abae6a6 Modifica el valor a Wikidata

O Sanctissima és una oració catòlica dedicada a la Mare de Déu. Encara avui la versió en llatí es resa i es canta molt més que les seves traduccions.[1]

Història

[modifica]

L'oració es compongué al segle xviii, d'autor desconegut. Fou impresa per primer cop el novembre del 1792 al periòdic britànic European Magazine and London Review,[2] presentant-la com una cançó tradicional de Sicília, per la qual cosa també es coneix com l'Himne dels mariners sicilians,[3] fent referència a la invocació nocturna de Maria de la gent de mar com a protectora materna: Nostra Senyora, Stella Maris. Malgrat el seu nom, no s'ha documentat cap relació de la melodia ni amb Sicília ni amb la mar.

Una inscripció a la Catedral d'Espira recorda les primeres paraules del cant. El rés recorda la santedat, la pietat i la dolçor de la Mare de Déu. Subratlla que Maria és estimada sense taca; la qual cosa al·ludeix a la Immaculada Concepció. Aquest rés subratlla la bellesa de la Verge, sobretot per la fórmula Tota pulchra es, que és també el títol d'una altra oració. Els dos primers versos de la tercera estrofa fan clarament al·lusió al Càntic dels càntics: «Com un lliri entre cards, així és la meva estimada entre les joves» (Ct 2:2). La fórmula prega per nosaltres és repetida sovint, com en les lletanies de Loret. Finalment, la súplica Prega per nosaltres en l'hora de la nostra mort també recorda l'Avemaria.

La melodia s'ha reutilitzat notablement per a la cançó de Nadal alemanya "O du fröhliche" (O, que alegre), escrita per Johannes Daniel Falk. i l'himne de recessió anglès "Lord, Dismiss Us With Thy Blessing".[4]La primera meitat de l'himne nord-americà dels drets civils "We Shall Overcome" també és melòdicament similar.

El text de l'oració

[modifica]
Partitura d'O Sanctissima
Llatí Català

O Sanctissima

O Sanctissima O Piissima
Dulcis Virgo Maria!
Mater amata intemerata
Ora ora pro nobis

Tota pulchra es O Maria
Et macula no est in te
Mater amata intemerata
Ora ora pro nobis

Sicut lilium inter spinas
Sic Maria inter filias
Mater amata intemerata
Ora ora pro nobis

In miseria in angustia
Ora Virgo pro nobis
Pro nobis ora in mortis hora
Ora ora pro nobis

Oh Santíssima!

Oh, Santíssima! Oh, Pietosíssima!
Dolça Verge Maria
Mare estimada sense taca
Prega per nosaltres.

Ets tota bella, Oh Maria!
I el pecat no hi és en tu
Mare estimada sense taca
Prega per nosaltres.

Com un lliri entre espines
així és Maria entre les joves.
Mare estimada sense taca
Prega per nosaltres.

En misèria i en angoixa
Prega Verge, per nosaltres
Prega per nosaltres en l'hora de la nostra mort
Prega, prega per nosaltres

Adaptacions de l'himne

[modifica]

De vegades O Sanctissima s'interpreta com una nadala. Algunes versions traduïdes s'han fet força populars, com l'alemanya O du fröhliche.

Influència de l'himne

[modifica]
  • El 1808 E.T.A Hoffmann compongué una versió de l'himne formant part de la seva obra 6 Canzoni per 4 voci a cappella.
  • Ludwig van Beethoven arreglà el 1817 la cançó a la seva obra Zwölf verschieden Volkslieder, WoO 157 per a tres veus, piano, violí i violoncel.
  • El 1879 Antonín Dvořák va compondre l'obra O sanctissima dulcis Virgo Maria per a contralt, baríton i orgue, basada en aquest himne.
  • Aquesta melodia es va fer servir per a l'himne Lord, Dismiss Us With Thy Blessing i sembla tenir influència en la melodia We shall overcome, amb un emparellament proper entre els primers compassos d'ambdues melodies.

Referències

[modifica]
  1. Crump, William D. The Christmas Encyclopedia, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2013-08-28, p. 328. ISBN 978-1-4766-0573-9. 
  2. Bobetsky, Victor V. We Shall Overcome: Essays on a Great American Song (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-12-23, p. 2. ISBN 978-1-4422-3603-5. 
  3. Fuld, James J. The Book of World-famous Music: Classical, Popular, and Folk (en anglès). Courier Corporation, 2000, p. 624. ISBN 978-0-486-41475-1. 
  4. Hill, Mary Lynne Gasaway. The Language of Protest: Acts of Performance, Identity, and Legitimacy (en anglès). Springer, 2018-04-16, p. 124. ISBN 978-3-319-77419-0.