Vés al contingut

O sole mio (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaO sole mio
Fitxa
DireccióGiacomo Gentilomo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuciano Doria Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlberto Boccianti Modifica el valor a Wikidata
GuióÁkos Tolnay, Mario Sequi i Mario Amendola Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEzio Carabella Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Delli Colli i Anchise Brizzi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1945 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNàpols Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0037953 Letterboxd: o-sole-mio-1946 Allmovie: v232783 TMDB.org: 386554 Modifica el valor a Wikidata

O sole mio és una pel·lícula italiana del 1946, dirigida per Giacomo Gentilomo. És considerada per alguns crítics com una de les primeres pel·lícules pertanyents al gènere del neorealisme,[1] per la riquesa d'escenes rodades en exteriors i la presència d'alguns actors no professionals.[2]

També és la primera pel·lícula dedicada als Quatre dies de Nàpols, a la qual deu molt la posterior pel·lícula de Nanni Loy, sobretot pel que fa a les nombroses imatges que Gentilomo va fer des de la vida i que van ser saquejades. en les dècades següents.[3]

Argument

[modifica]

Un baríton, que també és un oficial italo-americà, es llança en paracaigudes darrere de les línies per recollir informació sobre els moviments de l'exèrcit alemany i facilitar el desembarcament aliat. A Nàpols va entrar en contacte amb grups de resistència locals i ciutadans corrents, que finalment es van trobar units a les barricades contra els alemanys.

Repartiment

[modifica]

Rebuts

[modifica]

Brut verificat als cinemes fins al 31 de desembre de 1952: 90.000.000 de lires italianes de l'època.

Notes

[modifica]
  1. Pasquale Esposito, Splende "O sole mio" sull'Italia Liberata, in "Il Mattino", 4 gennaio 1996.
  2. O sole mio a la Viennale
  3. Pasquale Iaccio, Cinema e Storia, Liguori, 2007.

Bibliografia

[modifica]
  • Catalogo Bolaffi del cinema italiano 1945/1955.

Enllaços externs

[modifica]