Obús remolcat

Un obús remolcat és una peça d'artilleria dissenyada per moure's com una càrrega remolcada darrere d'un vehicle tractor d'artilleria. L'artilleria remolcada són obusos amb rodes, que poden transportar-se per aire per donar suport a la infanteria aliada, i són remolcats darrere de vehicles tractors d'artilleria, semiorugues, o camions militars. Els obusos remolcats ofereixen una escassa protecció a les seves tripulacions, i disparar els pesats projectils a una cadència de tir ràpida requereix un gran esforç per part de la dotació de l'obús. Cal fer algun ajustament de l'arma, per col·locar-la en posició de tret. Actualment aquestes peces d'artilleria estan sent reemplaçades per l'artilleria autopropulsada, no obstant alguns exèrcits encara les utilitzen al seu arsenal.^[1]

Història

L'obús va aparèixer a la primera meitat del segle xix, però va ser durant la Primera Guerra Mundial quan va aconseguir gran importància com la principal peça d'artilleria pesada, en permetre atacar des de dalt les fortificacions semienterrades que eren gairebé invulnerables per als canons de campanya tradicionals. La velocitat dels projectils disparats per un obús era, al passat inferior a la aconseguida per un canó del mateix calibre en tir directe. Però actualment, gràcies als avenços en matèria de propel·lents, agregant càrregues de propulsió addicionals, s'assoleix una velocitat inicial del projectil més gran i més abast. Actualment la majoria de les peces artilleres modernes són canons obusos, permetent actuar tant en tir directe com indirecte. A la Segona Guerra Mundial, l'obús remolcat de 105 mm M2A1 va ser probablement l'arma d'artilleria més eficaç de l'Exèrcit dels Estats Units.