Obertenghi

Obertenghi és el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comença per Obert I (o Otbert o Odebertus) marquès de Milà comte de Luni i regent de la marca que al segle x va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que incloïa Llombardia (amb la Suïssa italiana i Novara), l'Emília menys Bolonya (però inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Ligúria i de Toscana, des de la zona de Gènova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, Còrsega i part de Sardenya. Els membres de la família tenien el títol honorífic de prínceps de San Columbano.

Orígens

Les arrels de la família es remunten, segons les fonts antigues, a Bonifaci I de Toscana, noble franc, primer marquès de Toscana.

Història

Després de l'imperi romà, sota els romans d'Orient, els longobards i els francs al nord d'Itàlia, el que era la regió romana de Ligúria (IX Regió romana) amb capital a Gènova s'havia unit (segle iv) amb la d'Emília (romana Aemilia o regió VIII) amb capital a Piacenza) i una mica després, cap al final del mateix segle, també amb la Transpadana (regió XI amb capital a Mediolanum; per aquesta macroregió es va mantenir el nom de Ligúria, però la nova capital va ser Milà (també es va convertir en capital imperial sota Maximià) amb les províncies de Gènova i Piacenza. El territori era enorme i comprenia l'actual Ligúria (amb els Alps Marítims i el Nizzardo o país de Niça, fins a la Lunigiana i la Garfagnana), el Piemont i la Vall d'Aosta, Llombardia (amb la Suïssa italiana) i l'Emília (exclosa Bolonya)

Sota els romans d'Orient es va formar la Provincia Marittima Italorum amb capital a Gènova, però va passar el 641 als longobards i després als francs que van reunificar la regió com estava abans, sense canviar l'estructura donada pels romans amb la formació de ducats longobards o comtats francs. L'únic canvi real va ser el trasllat de la capital a Pavia, deixant a la religiosa Milà com a seu de l'arquebisbat.

El 614 es va formar el feu monàstic de Bobbio amb centre a l'abadia de San Colombano, que posteriorment va esdevenir un comtat episcopal rebent el títol de ciutat d'Enric II (1014); sota els monjos de San Colombano, mercès a les donacions del rei longobard Agilulf, amb la medicació de la reina Teodolinda i l'exempció del Papa; de Bobbio (4 milles) es va expandir en els segles següents per tota la vall del Trebbia (de Piacenza fins a Torriglia), el territori de més enllà del Po, la Val Curone, la Val Tidone, amb Trebecco, Ruino, Romagnese, la Val Nure i la Val d'Aveto, sobre un únic territori però amb feus dispersos per tota la Itàlia septentrional; a Ligúria fins a la rodalia de Gènova, i entremig fins al mar a Camogli i San Colombano Certenoli i el port de Moneglia, cap a tot el país de Tigullio, les Cinque Terre de Levanto fins a Portovenere i Lerici, i les tres illes (Palmaria, Tino i Tinetto amb el monestir de San Venerio), i també les illes lígurs de Bergeggi i Gallinara, fino a la Lunigiana i la Garfagnana, fins a les illes de l'arxipèlag toscà (Elba, Capraia, Montecristo, etc.) i sobre la costa al ponent d'Albenga fins a Mentone i al coll de Tenda (zona abandonada a causa de les incursions dels sarraïns); a Gallura; al Piemont al Oltregiogo (Tortona, Novi Ligure, Ovada i la Val Bormida), a la Langhe i al Monferrato arribant a Torí i a la vall Pellice (Bobbio Pellice), a Emilia amb la zona apenina de la Val Nure fins a Pontremoli (primer Via Romea i després Via Francigena) passant per Bedonia, Bardi, la Val di Taro (Borgo Val di Taro), Berceto i el pas de la Cisa (Via degli Abati), de la Val Fontanabuona, per la Val di Vara al Magra; d'altra banda tenia possessions a Gènova, Piacenza, Màntua, Venècia, Ferrara, Ravenna, Pavia, Pisa, Lucca i Ascoli Piceno, a Lombardia a Lodigiano (San Colombano al Lambro), a l'entorn del llac de Como i a la Valsassina (Piani di Bobbio), al llac de Garda (de Salò a Bardolino), al llacs de Màntua, sobre el Mincio a Comacchio cap a Venècia, amb una flota de vaixells que a més de pel mar navegava pel riu Po i el riu Ticino de Pavia a Suïssa o cap a la mar i estalviava el transport terrestre contribuint al proveïment del territori (sal, olives, vi, peix, carn, carbó, etc.).

Per a la defensa de tots aquests territoris, amb l'aprovació de la imperial i papal, Bobbio havia format una guàrdia armada controlada pels descendents dels Obertenghi, en territori dels quals els monjos havien construït nombrosos monestirs connectats als propis per carreteres utilitzades pels monjos i pelegrins; s'havien fundat nombrosos castells i fortificacions a la zona per protegir la comunitat religiosa, especialment en l'època de les invasions sarraïnes.

Després de la decadència del segle x fins al període que va seguir a l'excomunió del bisbe Guarneri i a la infeudació del 1164 per l'emperador Frederic I Barba-roja es va debilitar la protecció imperial i papal, i la major part de les terres van passar directament als Obertenghi que van ampliar les fortificacions i amb el suport imperial i més tard amb el bon nombre de descendents de les branques col·laterals.

El comtat de Bobbio es va reduir a només una part de la vall del Trebia, de l'altra banda del Po, amb els llogarets de Trebecco, Ruino, Zavattarello i Romagnese a l'altra Val Tidone en el que serà després el feu dels Malaspina i dels Dal Verme.

Divisió

En 950-951 el rei Berenguer II d'Itàlia va acabar i la reorganització de Ligúria al nord d'Itàlia, iniciada per Hugo de Provença el 941. El comte Aleram de Vercelli va rebre una marca central coneguda per Marca Aleràmica entre la costa i el Montferrat, amb Vercelli, Ceva, Acqui Terme i a la costa fins Oneglia i Albenga; el comte de Torí Arduí Glaber una marca occidental coneguda per Marca Arduínica, amb Torí i fins als Alps Marítims i a la costa amb el Nizzzardo, Ventimiglia i Sanremo; i el comte de Luni Obert I va rebre la marca de Ligúria oriental o Marca Obertenga (o Marca Januensis) amb capital a Milà. El marques Obert de Milà tindria autoritat sobre els comtes que abans pertanyien al marquès de Toscana, sobre Milà, Gènova, Luni i Tortona (aquestes dues sota domini directe d'Obert) i altres feus menors governats per bisbes i abats, terres a les que després es van afegir Bobbio, Parma i Piacenza, Mòdena i Reggio, Ferrara i Ascoli Piceno Piceno.

Els hereus d'Obert I, Adalbert I i Obert II (Obert Obizzo mort el 972) van mantenir-se el poder de manera consorcial, amb el suport de l'Imperi sota Otó I i l'aliança d'Arduí Glaber.

Fraccionaments de la família i les branques

Després ambs els diversos fills d'Obert II' i els seus hereus successius, el càrrec es va dividir, donant lloc, entre altres, a les famílies Este, Pallavicino, Fieschi, Malaspina, Della Torre o Torriani, Pastorino, Visconti de Gallura, Parodi, Pinelli de Gènova, Lupi de Soragna, Massa, Della Berardenga, Cavalcabò de Cremona, Adalbertina, i algunes més menys importants.

Genealogia

Adalbert I, marquès de Milà
- Obert I, + vers 997, comte de Luni (951) marquès de Ligúria oriental (962) casada amb l'hereva d'Este i Montagnana
  - Adalbert, marquès Pallavicini
  - Obert II, + vers 1013, comte de Luni, hereu d'Este
  - Obert Obizzo, marquès
    - Albert dit Malaspina, marquès + vers 1141
      - Guillem, marquès + vers 1167
      - Obizzo I, marquès + vers 1185
        Moruello, marquès + vers 1197/1199
        Guillem, marquès
        Opizzino, marquès + 1249/1253, origen dels Malaspina dello Spino Fiorito
        
        Conrad, marquès + vers 1200
        
        Opizzino, marquès
        
        Obizzo II, marquès + vers 1193
        Conrad, marquès + 1253/1254, ancestre de la bran dels Malaspina dello Spino Secco
        
        Albert Moro, marquès 1212/1220
  - Albert, marquès + vers 1024
    - Albert Rufo, + abans de 1094
      - Guillem Francesc (Francigena), marquès de Parodi, + després de 1139
        Albert Zueta, marquès of Parodi, + abans de 1166
        Guillem Saraceno, marquès de Parodi, + abans de 1199
        Pallodino, marquès de Parodi, +abans de 1223
        Conrad, marquès de Parodi, + després de 1237
        
        Moruello, + després de 1198, marquès de Parodi
        Andreu Blanc, marquès de Parodi, Massa i Còrsega, + després de 1237
        Guillem, marquès de Massa, + després de 1253
        Andreu, marquès de Massa, + després de 1276
        
        Albert, + després de 1253
        
        Ranier, marquès de Parodi, + vers 1171
        Conrado, marquès de Parodi, + vers 1223
        
        Opizzino, marquès de Parodi, + vers 1223
      - Guiu
        Albert I, marquès de Gavi, + vers 1178
        Joan, marquès de Gavi, + 1202
        Ranier, + vers 1208
        Guiu, marquès de Gavi, + vers 1202
        Joan, marquès de Gavi, + 1231
        Jaume, marquès de Gavi, + vers 1274
        Andreu, + vers 1291
        
        Manfred, marquès de Gavi, + vers 1289;
        Percival, marquès de Gavi, + vers 1295
        
        Opizzo/Obert, marquès de Gavi, + vers 1233
        Joan, marquès de Gavi, + vers 1292
        
        Guillem, + vers 1210
        
        Albert II, marquès de Gavi, + vers 1218
        Frederic, marquès de Gavi, + vers 1278
        Enric, marquès de Gavi, + vers 1274
        
        Albert III, marquès de Gavi, + vers 1269
        Guillem, marquès de Gavi, + vers 1232
        
        Guillem, marquès de Gavi, + vers 1198
        
        Manfred, marquès de Gavi, + vers 1181
        
        Anselm, marquès de Gavi
        
        Obert Brattoporrata, + vers 1141
        Albert Corso, marquès de Masa i Còrsega, + després del 1150
        Obert, marquès de Massa i Còrsega, + 1155
        Guillem, marquès de Massa i Còrsega, jutge de Cagliari (amb el nom de Guillem Salusi IV) i jutge d'Arborea, + 1214
        Agnès d'Arborea, + vers 1256 casada amb Marià II de Lacon-Gunale jutge de Torres (+ 1223)
        
        Beneta de Cagliari, +1232; casada el 1214 amb Barisó II de Lacon-Serra, jutge d'Arborea (+1217); casada vers 1220 amb Lambert Visconti jutge de Gallura (+1223/1326)
        Preciosa, + vers 1230; casada vers 1206 ang Hug de Bas-Serra, conjutge d'Arborea (*1178, +1211)
        
        Guillem, marquès de Massa, + vers 1202
        Guiu, marquès de Massa, + vers 1202
        
        Hug, comte de Còrsega, + vers 1124

Bibliografia

Mario Nobili Gli Obertenghi e altri saggi, pàg. 602 - ISBN 88-7988-248-1
Roberto Ricci, La marca della Liguria Orientale e gli Obertenghi (945-1056), CISAM, Spoleto, 2007.

Vegeu també

Bobbio

Enllaços externs

Albero genealogico di Oberto I Arxivat 2007-11-30 a Wayback Machine.