Obs de Biguli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Llombardia (Itàlia)  |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, compositor |
Obs de Biguli (fl. 1220) va ser un possible trobador originari de la Llombardia. No ens ha arribat cap obra poètica d'ell i sabem de la seva existència perquè l'esmenta Guillem Raimon en un poema:[1]
N'Obs de Biguli se plaing
Tant es iratz e dolenz,
A Deu e pois a las genz
Del rei car chantar vol dir...
Aquest poema va ser escrit probablement a Venècia, a la cort de la família Da Romano, amb motiu de l'arribada de l'emperador Frederic II (el rei que apareix a la composició) el 1220.[1] Tot i que el poema no identifica explícitament Obs com un trobador, alguns estudiosos d'aquest gènere han sospitat que ho fos.[2]
Si bé el nom és probablement una traducció occitana de l'italià Obizzo, el seu cognom pot ser o bé una occitanització de Bigolini, una família de Treviso que es va traslladar a Pàdua, o de Bigoli, una família de Piacenza. Malauradament, no es coneix cap Obizzo del segle xiii pertanyent a aquestes dues famílies.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bertoni, 1967, p. 69.
- ↑ Bertoni, 1908, p. 223.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note (en italià). Mòdena: Umberto Orlandini, 1915. «Reeditat per Società Multigrafica Editrice Somu el 1967»
- Bertoni, Giulio «Une conjecture sur un troubadour italien. Obs de Biguli» (en francès). Annales du Midi, vol. 20, núm. 78, 1908, pàg. 223-224.
- Jeanroy, Alfred. La poésie lyrique des troubadours (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1934. ISBN 978-2051016780.