De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ocàlea (en grec, Ωκαλέα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.[Nota 1] És definida com a d'altes torres en l'himne homèric a Apol·lo.[1] Se'n desconeix la ubicació exacta:[2] Estrabó la situava a mig camí entre Haliart i Alalcomen, a 30 estadis de cadascuna, on passava un rierol del mateix nom i assenyala que alguns consideraven que, juntament amb Medeon, Ocàlea pertanyia al territori d'Haliart.[3] Segons una tradició de la mitologia grega, després de la mort d'Amfitrió, Alcmena es va casar amb Radamantis i tots dos van viure a Ocàlea.[4]
- ↑ «Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida [...]i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i d'Eritres; i els pobladors d'Eleó, els d'Hile, els de Peteó, els d'Ocàlea, ...». Ilíada, II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 73
- ↑ Himne homèric a Apol·lo, 242.
- ↑ Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 53, pàgina 73, de Joan Alberich i Mariné
- ↑ Estrabó, IX,2,26.
- ↑ Apol·lodor, Biblioteca mitològica II,4,11.
