Oca de bec curt
Anser brachyrhynchus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 2,88 kg 2,13 kg 120 g |
| Envergadura | 152 cm |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 26 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22679872 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Tribu | Anserini |
| Gènere | Anser |
| Espècie | Anser brachyrhynchus Baillon, 1834 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'oca de bec curt [1] (Anser brachyrhynchus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Groenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola. En hivern migra cap al sud, fins als Països Baixos i Gran Bretanya.
Noms a Espanya
[modifica]- Ánsar piquicorto (castellà) - Antzara mokolaber (basc) - Ganso bicocurot (gallec).
En les últimes dècades han augmentat les poblacions; en els llocs favorables, amb menjar regular i llocs per a reposar, pugen a desenes de miliars. Són espectaculars els vols al capvespre vers els llocs de descans, a menys que estiguin menjant tota la nit sota la llum de la lluna. De dia s'alimenten en ramades compactes sobre els camps i a voltes són molt difícils de localitzar. En general són cautes i difícils d'aproximar.
Trets
[modifica]- VEU; com la del camperol però menys profunda, un ahng-unk resonant i un wink-wink més agut.
- NIU:Niu entapissat de plomissol en el sol a la tundra i vessants rocoses exposades; 4-6 ous; 1 niuada; juny-juliol.
- ALIMENT: Les grans ramades mengen herba, restes de cereals, parts aèries de remolatxa sucrera, pastanagues i patates.
- Longitud: 64-76 cm.
- Envergadura: 1.37--1.61 m.
- Pes: 2.3-2,7 kg.
- Vida social: Grans Ramades.
- Longevitat: 10--20 anys.
- Estatus: Segur.
Distribució
[modifica]Cria a Groenlàndia, Islàndia i Spitzbergen. Es trasllada a la Gran Bretanya i Països Baixos a l'hivern, reposant en grans llacs, estuaris i illes baixes enfront de la costa, menja en aiguamolls, pastures i zones llaurades, prop de la costa. Molt rar en la península Ibèrica.
Espècies similars
[modifica]- Oca pradenca, (Anser fabalis)
- Oca vulgar, (Anser anser)
Veu de l'Oca de bec curt
Referències
[modifica]
- Ediciones Omega 2002: Guía de campo de las aves de España y Europa, pàg. 63, text de R. Hume. (ISBN 84-282-1317-8).
- ↑ «Oca de bec curt». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/11/2023(català)