Vés al contingut

Octavi Alberola Suriñach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOctavi Alberola Suriñach
Biografia
Naixement1928 Modifica el valor a Wikidata (95/96 anys)
Alaior (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanarcosindicalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata

Octavi Alberola Suriñach (Alaior, Menorca, 1928) és un anarcosindicalista i lluitador antifranquista espanyol, exiliat a França. Viu a Perpinyà.

Antecedents

[modifica]

El seu pare era fill de camperols aragonesos emigrats a Barcelona pel 1899-90. De jove va assistir a l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i el 1928 va ser deportat a Alaior, on fou professor racionalista de l'Escola laica. El 1936 fou conseller de cultura del Consell Regional de Defensa d'Aragó. En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i d'allí a Mèxic, on el seu pare aconseguí treball com a director del Col·legi Cervantes a la ciutat de Jalapa, Estat de Veracruz.[1]

Octavi Alberola va estudiar enginyeria civil i física teòrica a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Allí va contactar amb les Joventuts Llibertàries i la CNT a l'exili. El 1956 va col·laborar amb els exiliats cubans a Mèxic del Moviment 26 de Juliol i del Directori Revolucionari Estudiantil fins a la caiguda de la dictadura de Fulgencio Batista.[1]

Defensa Interior

[modifica]

Al començament de 1962, la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol va constituir el grup Defensa Interior, en el qual Alberola es va integrar com a representant de les FIJL. Això el va obligar a abandonar Mèxic i a integrar-se en el DI en clandestinitat a França i Espanya.

DI va decidir dur a terme "accions de fustigament" contra el govern franquista per denunciar la repressió i aportar solidaritat als presos polítics. Va coordinar un intent d'assassinar Francisco Franco a Sant Sebastià l'estiu de 1962, però fracassà per alguns problemes tècnics amb l'explosiu i perquè Franco va arribar-hi més tard del previst. Això va provocar una nova onada repressiva del règim franquista. Encarregà al grup d'Antonio Martín Bellido i Paul Desnais l'agost de 1962 que posés un petard al Valle de los Caídos, que va tenir força repercussió mediàtica. El 29 de juliol de 1963 Bellido i Sergio Hernández atemptataren contra la seu de la Direcció General de Seguretat, provocant vint ferits, i contra els locals de la Delegació Nacional de Sindicats a Madrid. Simultàniament estaven preparant un nou atemptat contra Franco en el trajecte entre el Palau del Pardo i el Palau d'Oriente, al Puente de los Franceses,[2] però el dia 31 foren detinguts els militants del DI i de les Joventuts Llibertàries Francisco Granados Gata i Joaquín Delgado Martínez, amb tot el material preparat per a l'atemptat. Ambdós foren jutjats en consell de guerra sumaríssim acusats de l'atemptat de la DGS, condemnats a mort i executats pel garrot vil el 17 d'agost de 1963.[3] Les sentències provocaren un centenar de detencions de militants llibertaris arreu d'Espanya, cosa que va paralitzar les accions de DI i la deixaren inoperant.

Els anys posteriors

[modifica]

El febrer de 1968 fou detingut a Bèlgica juntament amb la seva companya, acusat per les autoritats franquistes de preparar el segrest d'un diplomàtic espanyol davant la Comunitat Econòmica Europea. Fou alliberat als cinc mesos.[1] El 1971 entrà clandestinament a França, on col·laborà en el periòdic Frente Libertario i amb els Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI).[4]

En maig de 1974 fou detingut a Avinyó amb 10 militants anarquistes més sota l'acusació de participar en el segrest del director del Banco de Bilbao a París, Baltasar Suárez com a protesta per l'execució de Salvador Puig i Antich. Després de nou mesos fou deixat en llibertat provisional i assignat a residència a París. Tot i això, el 1981 fou jutjat a París per aquests fets, dels quals finalment fou absolt.[1]

Després de la mort de Franco i de l'escissió de la CNT, ha col·laborat a Espanya amb el sector lligat al sindicat CGT i a França amb el Comité des Journées de Reflexion Anti-autoritaire (COJRA). Entre 1980 i 2000 col·laborà a Radio Libertaire amb el programa "Tribuna latino americana".

Actualment participa en el Grup per la revisió del procés Granados-Delgado amb Antonio Martín Bellido que, des de 1998 està exigint l'anul·lació de les sentències franquistes. També integra els Grups de Suport als Llibertaris i Sindicalistes Independents a Cuba (GALSIC).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Entrevista a Octavio Alberola a alasbarricadas.org
  2. El atentado fallido contra Franco en el Puente de los Franceses (1963) a "El Madrid de Franco, una ciudad cautiva"
  3. La memoria contra Franco Arxivat 2001-12-26 a Wayback Machine. a El País, 9 d'octubre de 1998
  4. Octavio Alberola a losdelasierra.info

Enllaços externs

[modifica]